La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona entra al club dels "Gammes Extres".

S'ha fet justícia. Per fi els companys de la colla Jove han pogut carregar l'enorme 5d9f, després de molts anys d'anar-li al darrera i després d'uns anys de travessia pel desert, sense ni tan sols poder-se plantejar castells de nou pisos. Ja feia un grapat d'anys que la colla Jove estava fent les coses molt ben fetes. Amb una massa social ben consolidada i molt bones estructures als seus castells. Així doncs, la recompensa ha arribat en forma de 5d9f carregat a la jornada de Santa Tecla. 

Una jornada que ha estat apoteòsica en altres direccions, ja que s'ha vist la primera "tripleta màgica" de la història dels Xiquets de Tarragona, i també un 2d7 descarregat per la colla de Sant Pere i Sant Pau, que té un mèrit extraordinari, tenint en compte que són una colla a l'ombra de les dues grans colles tarragonines i amb grans dificultats per arrossegar gent als assaigs i a les actuacions.

Me n'alegro especialment pels amics de la colla Jove, perquè en conec a un bon grapat d'ells (de fet, vaig estar per allà fa un parell de divendres celebrant l'inici de les festes de Santa Tecla) i sé que viuen els castells intensament. Un bon grapat d'ells ja van viure les decepcions de mitjans dels noranta amb els intents infructuosos del 5d9f. I han continuat al peu del canó en els difícils anys de transició, fins al moment actual de joia i creixement. Fins a on? Crec que no s'acabaran aquí les alegries per la Jove, i que descarregar aquest cinc, ho veurem més aviat que tard.

La meva enhorabona i endavant Jove!!!

L'Squash: un esport minoritari molt divertit.

Ahir vaig tornar a jugar la partideta setmanal d'squash amb l'amic Rafa Sallès, i avui tinc les caderes més adolorides que l'esquena d'un baix després de Sant Fèlix. Tot i el dolor post-partida que em suposa, cada setmana espero amb candeletes que arribi el dia de jugar a aquest intensíssim, emocionant, i trepidant esport inventat pels anglesos fa ja un parell de segles (vaja, es podria dir que em van les activitats amb més de dos segles de vida, com els castells, l'squash, el futbol...).

Ja no recordo exactament quan vaig començar a practicar aquest esport, tot i que sí que recordo que va ser al gimnàs Olympo del carrer Col·legi (ja desaparegut) amb algun dels meus germans. Després vaig passar una bona temporada jugant amb el Llordella a l'Squash 4 del carrer de la Rasa, i ara ja deu fer més de cinc o sis anys que juguem la partideta setmanal amb el Rafa. Fins i tot tenim, des de fa tres o quatre anys, un full estadístic amb totes les partides jugades, resultats, percentatges... Haig de dir que el balanç global és força positiu per mi pel que fa al nombre de victòries, tot i que darrerament sembla que el Rafa s'està posant les piles i cada dia m'ho posa més difícil. Els que no em coneixen a fons es sorprendrien de com puc arribar a cridar i dir paraules mal sonants quan no em surten les coses i perdo. En tot cas, crec que és una bona forma de desfogar-me i alliberar tensions (vaja, tampoc gaires tensions).

Us recomano que practiqueu aquest esport. Podeu trobar material ben baratet a molts llocs, i mitja horeta de lloguer de la pista us pot costar entre 3 i 5 euros. Jo amb mitja hora ben intensa ja en tinc prou, i em sembla que el Rafa també, perquè sortim de la pista ben suats i amb el cor a tota castanya. Potser convindria prendre's algun descans més llarg entre partida i partida, però nosaltres som així de bèsties i anem a sac. També és important escalfar una mica abans de començar a jugar, ja que els moviments durant el joc són força agressius i constants.

La veritat és que aquest esport no és gaire recomanat a partir de certa edat. Suposo que per la duresa dels moviments i per la intensitat del joc (les pulsacions pugen molt en alguns moments). En tot cas, ja s'han inventat un nou joc molt similar a l'squash que s'anomena "racketball", que vindria a ser l'squash per veterans, amb pilotes més grans i ràpides que fan que no calgui córrer tant.

El "temazo" del dimecres. Dr Calypso - "Se'ns pixen"

Un clàssic dels Dr Calypso per encarar la recta final de la setmana laboral amb un somriure, i per descarregar una mica de la mala llet acumulada, sobretot amb la colla de polítics corruptes que ens han dut a la crisi i que continuen governant com si res... Té collons la cosa: se'ns pixen a sobre i diuen que plou, però sembla que a la gent no acabi de molestar-li, i continua votant als mateixos inútils cada quatre anys, o quant toca.

Personatges il·lustres que decepcionen (al poble català).

Ahir vaig poder escoltar per la televisio les declaracions del nou tècnic de la Roma de futbol, Luis Enrique, que en poc més de tres mesos ha estat capaç de fer raonaments i explicacions a la premsa en l'idioma del país que l'acull i li dóna feina, Italia. Quina llàtima que el bo de Luis Enrique no tingués la mateixa sensibilitat envers la llengua pròpia dels catalans tot el temps que va se aquí, com a jugador i com a entrenador. Potser no va veure la necessitat d'aprendre la nostra llengua pel fet de que tots entenem el castellà, però fa bastanta ràbia comprovar la facilitat amb la que ha après a comunicar-se en italia i el passotisme envers la nostra llengua. I després encara hi haurà qui dirà que el Luis Enrique estava molt integrat a Catalunya i que es sentia un català més. Juas juas.

Pel mateix camí d'integració i respecte van altres idols de masses com l'Iniesta, el Messi, els germans Muñoz (Estopa), l'Antonio Orozco, l'atleta Natàlia Rodriguez (aquesta no tan popular, però potser més fatxilla), etc. Porten mitja vida o més a Catalunya, o fins i tot hi han nascut, però encara no són capaços d'expressar-se correctament en la llengua catalana. Potser que s'ho facin mirar... I encara es preocupen per les espanyes per la discriminació del castellà a l'escola!!!

La dificultat dels castells.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la jornada castellera de la festa major de Santa Tecla a Tarragona, amb la participació de les principals colles locals (Jove i Xiquets), i les colles convidades dels Castellers de Vilafranca i Vella de Valls. L'exhibició no va decebre les expectatives del públic assistent i es van poder veure un bon reguitzell de castells de la gamma alta (carregats, descarregats i intents). Entre aquests, van sobresortir el 2d8 dels verds, el 9d8 carregat dels rosats, i l'intent desmuntat de 5d9f dels liles.

Hi ha un debat obert al món casteller al voltant de la dificultat i la valoració que se'n fa (punts, rànquings, concurs) d'una sèrie de castells que fins ara no havien sovintejat gaire i que darrerament s'estan fent amb major assiduïtat (2d8, 9d8, 7d8, 2d7ps, 3d9fp, 4d7ps...). Es pot equiparar el 9d8 als castells de la "gamma extra"? Està el 2d8 al mateix nivell de dificultat del 3d10fm? Què és més difícil, el 4d9fp o el 3d9fp? És més difícil el 5d9f o el 4d9fp? Està clar que cada colla sap el que li costa arribar a aconseguir un castell i les hores d'assaig que hi aboquen. Hi ha una sèrie d'indicadors però, al meu entendre, que ens poden portar a entendre perquè un castell es pot considerar més fàcil o més difícil d'aconseguir:

- Podem plantejar-nos el castell gaire sovint? A quantes places podem intentar el castell "x"?

- El podem assajar amb assiduïtat? Necessitem mogudes especials per plantejar-nos-el?

- Quants cops s'ha intentat el castell a plaça? Quin percentatge d'èxit han tingut les colles quan l'han intentat?

- Quantes colles són capaces de plantejar-se aquest castell per portar-lo a plaça?

- Es tracta d'un castell d'uns pocs cracs (pd6, 2d8, pd7) o bé d'un castell que requereix de molts castellers ben coordinats i amb certa capacitat (3d10fm, 5d9f, pd8fm, 4d9)

Tenint present que la dificultat dels castells està en funció de cada colla (del personal del que disposa, de la quantitat i la qualitat de la canalla, de la quantitat i qualitat dels assaigs, de si disposa de xarxa, de l'experiència acumulada pels seus castellers, la psicologia i el tarannà de la colla, etc.), m'atreviria a fer una classificació dels castells de més a menys difícil (a dia d'avui!), segons la meva opinió:

3d9 - pd9fmk
3d10fm - 4d9 - 2d9f
2d8 - 5d9f - 4d9fp - 3d9fp
1d8fm - 2d9fm
3d9f - 4d9f - 9d8 (tres anxenetes)
4d8p - 5d8
7d8 (una anxeneta) - 2d8f - pd7f

Dol al món casteller.

Ahir ens va deixar un company casteller de la colla dels Minyons de l'Arboç, en Ramon Rovira, després de rebre un fort cop al cap quan feia pinya al castell d'una de les colles participants a l'exhibició de la festa major de Montblanc. Un accident del tot lamentable que ningú al món casteller hagués previst un desenllaç com el que s'ha esdevingut.

El Ramon era un casteller veterà i experimentat, i segur que havia participat en un munt de pinyes de la seva colla i de la resta de colles amb qui compartia plaça. Aquest cop però, l'infortuni s'ha cebat amb la colla arbocenca enduent-se a un company apreciat per tothom. És una notícia terrible pel món casteller en general i per la colla de l'Arboç en particular, però desitjo que els Minyons de l'Arboç es repossin aviat i continuïn enlairant castells com fins ara, fent allò que tant li agradava al Ramon. Serà el seu millor homenatge.

Molt ànims a tota la colla i gràcies al Ramon per haver estimat els castells com ho va fer!

Milikos a Collserola.

Avui apareix publicada aquesta notícia al diari Ara digital, que no deixa de sorprendre en els dies que vivim. Us imagineu sortir a passejar en bicicleta relaxadament per la muntanya, i trobar-se a un comando d'aquests de maniobres? Vaja, com per creure's que ens acaben d'invair els moros i que ha començat la guerra. Si fos jo el que hagués passat per davant d'aquests professionals de l'assassinat i la tortura, potser m'hagués llençat a terra automàticament en previsió de l'inici de les hostilitats amb l'enemic... Com a mínim, venen ganes de girar cua i tocar els dos el més ràpid possible.

Em pregunto jo, si no hi haurà altres espais més discrets perquè aquests soldats facin el seu entrenament. De fet, és més, em pregunto si encara és necessari que els soldats entrenin aquest tipus d'estratègies, tenint en compte que avui en dia la lluita cos a cos ha passat a la història, i amb un bon arsenal de míssils, i avions d'aquests supersecrets, no cal exposar a cap soldat a la lluita. Que s'entrenen, per si un dia van tots al Paint-ball a fer unes partidetes?

Quant començaran els exercits a preparar als soldats per coses amb algun sentit pràctic? Massa pel·lícules americanes han vist alguns comandaments militars. Potser que ens comencem a plantejar seriosament la utilitat dels exercits professionals i les necessitats reals de personal. Massa despessa pel poc profit que se'n treu. No pot ser que aquesta colla de gent es passi els dies fent maniobres inútils, guàrdies sense sentit, i neteja de latrines. Potser que comencin a aprendre coses realment profitoses i útils per la resta de la societat. No sé, per exemple, primers auxilis, idiomes, construcció, prevenció i actuació davant de desastres naturals, neteja de boscos, rius, mars, etc., etc.