Segona entrega de les aventures i desventures de l'economia Ejpañiola.

Del creador del vídeo d'animació "Españistan" que va causar furor a la xarxa fa un anyet, ara apareix aquest "Simiocracia" que ve a explicar quin tipus de personatges ens han dut fins on estem ara. Des dels polítics corruptes, fins a economistes sense escrúpols, empresaris ineptes, futbolistes espavilats, etc., etc.

Està clar que tenim allò que ens mereixem. I vivim (per desgràcia i per obligació) en un estat on l'evolució del simi a l'home no ha acabat de produir-se del tot.

El "temazo" del dimecres. Umpah-pah - "La catximba i els rostolls d'Angelina"

Vull dedicar el "temazo" d'avui al poble de Rasquera (Ribera d'Ebre), que ahir va celebrar un referèndum per decidir si accepten posar una plantació de "marihuana" en uns terrenys municipals per tal de fer front a la greu crisi econòmica que afronta l'ajuntament i els habitants d'aquest poble, desconegut per la gran majoria de catalans i gairebé tots els espanyols fins fa quatre dies. En aquest referèndum, el 56,3% dels participants va aprovar la proposta del govern municipal. Així doncs, crec que la cosa està clara, no? O ha de sortir-se amb la seva la minoria per molt àmplia que sigui?

Endavant Rasquera! Legalització ja! Prou hipocresia!

Qui controla als mossos violents i energumens?

Circula per la xarxa aquest vídeo penjat pel setmanari "Directa" que fa esgarrifar. Es veu a un energumen disfressat de policia que a més a més de repartir llenyots com un posseït, es dedica a detenir a ciutadans en cadira de rodes, que prou feines tenen per moure's com per suposar un perill públic! Veient com reparteix estopa aquest "professional de la violència", queda clar que això de repartir llenya ho porta molt endins, i no para fins que algun company li diu que ja està bé, que calma.

Planyo als familiars d'aquest paio, i sobretot als fills si és que en té. No voldria estar a la seva pell i fer enfadar al papa. Espero que aquestes imatges li arribin algun dia a aquest mosso i que com a mínim senti vergonya dels seus actes. Tots sabem que no el tancaran a la presó ni el faran fora del cos de mossos, però si al seu interior sent una mica de vergonya i llàstima de sí mateix, ja haurem aconseguit alguna cosa.

Punto Pelota, o quan tot s'hi val per l'audiència.

En Josep Pedrerol és un "periodista" "català" "amant" de l'esport, que en l'actualitat dirigeix i presenta un programa-tertúlia anomenat Punto Pelota, a la cadena ultraconservadora, nazional-catòlica, i espanyolista, Intereconomia. Aquest paio ha aconseguit, gràcies a un estil periodístic totalment allunyat de les més elementals normes deontològiques de l'ofici, aupar el seu programa a les més altes quotes d'audiència de la cadena que l'emet (Punto Pelota obté un 2,9% del share, per un 1,6% global de la cadena, segons dades de la pròpia cadena). Aquest índex d'audiència (que no acabo de creurem del tot, ja que els estudis d'audiència diuen una cosa però després resulta que "tothom" ha vist aquest programa) col·locaria al Punto Pelota en una més que respectable 7ª o 8ª posició dels rànquings d'audiència, just pel darrera de les grans cadenes (TVE, TV3, la Sexta, Quatro, Antena 3, Tele 5...).

I tot això ho ha aconseguit el Josep Pedrerol amb un estil periodístic que es basa en la teoria aquella de "com pitjor millor". Aquest senyor sap que parlar tranquil·lament dels aspectes tècnics i tàctics de l'esport del futbol ven poc i que el que realment interessa/agrada a la gent és la sang i el fetge, la polèmica (encara que sigui inventada/manipulada), la confrontació, la radicalitat, les exclusives (encara que se les treguin de la màniga), les presumpcions de culpabilitat, etc., i per descomptat, sempre des d'una òptica afí als interessos del principal equip de la capital del regne, que és al cap i a la fi, l'equip de la majoria dels espanyols, o de la majoria de seguidors del programa, i sobretot de la majoria del accionistes del grup Intereconomia (o com a mínim del seu president, l'exdirigent Popular Julio Ariza).

Alguns culers entre els quals m'incloc, tenim l'insana costum de voler saber que opinen, que pensen, que diuen els seguidors de l'enemic, i gràcies al programa Punto Pelota, comprovem com ha anat calant dins del món madridista el missatge tantes vegades repetit per la caverna i per membres del club blanc, que els arbitres ajuden al Barça i perjudiquen al Madrid. Ha passat com predeia el nazi Goebbels, que de tant repetir una mentida, la gent se l'acaba creient. Malauradament, els propagandistes madridistes en aquest programa superen en nombre i en decibels als culers, i això fa que sembli que tenen la raó. És una bona estratègia per part del Pedrerol organitzar una tertúlia amb una descompensació evident pel que fa als punts de vista, i normalment els afins al règim acostumen a doblar en nombre als representants de l'altra part implicada.

Un dels perills de programes com el Punto Pelota es va poder comprovar en el programa d'ahir, quan després del partit que el Madrid va empatar al seu estadi enfront del València, un entrevistador del programa preguntava a un vailet d'uns deu anys d'edat a la sortida de l'estadi, que què li havia semblat l'arbitratge (no el partit), i aquest va respondre que entenia que Mourinho volgués marxar del Madrid perquè al Madrid els robaven els partits. Després, un dels tertulians del programa, l'exjugador blaugrana "Lobo" Carrasco va voler denunciar aquest fet, indignat perquè un nen pogués pensar d'aquella manera, però quan el presentador li va demanar que qui pensava que era el responsable d'aquell fet, el "Lobo" no va voler mossegar la mà de l'amo i va culpar únicament a l'entrenador blanc per les seves continues declaracions incendiàries, quan en realitat sabia que programes com en el que ell participa (i cobra) són els principals causants de que molts infants es creguin les mentides que ells escampen i s'acabin convertint en fanàtics perillosos. És més, al bo de Pedrerol, li va semblar perfecte que el nen opinés el que va opinar... esperem que cap dels seus fills (si en té) es dediqui a l'ofici d'arbitre de futbol.

Minivacances per les terres de l'Ebre i voltants.

Ahir al vespre vaig tornar a casa després d'unes minivacances de tres dies per terres de l'Ebre i voltants (Vinaròs, Morella, el Priorat, Reus), amb un parell de bons amics, el Rubèn i l'Oriol. Han estat només tres dies, però sembla que hàgim passat més d'una setmana plegats per la gran quantitat de llocs visitats, gent coneguda, birres preses, fotos fetes, riures, passeigs, àpats... (podeu veure un reportatge fotogràfic des d'un enllaç lateral d'aquest bloc)

És ben cert allò que diuen que quan hom surt de la rutina diària, i de les activitats rutinàries d'una setmana rere l'altre, i es fan coses diferents, a llocs diferents, amb diferents horaris, la percepció del temps canvia. Porto tres dies lluny de casa i sembla que ja hagi passat una setmana sencera. He tingut més experiències noves en tres dies que en un parell de rutinàries setmanes aquí on visc i treballo. Això de viatjar és extraordinari!

Una nova bona notícia en temps de males notícies.

Acabem de saber, que un Institut Alemany de Nutrició ha descartat després d'un rigorós estudi científic, que el consum excessiu de cervesa tingui una afectació directa en la mida de l'abdomen (panxa). És a dir, que la vella idea de la "panxa cervesera" no se sustenta per enlloc, i a partir d'ara no caldrà tenir remordiments de consciència, ni mirar-nos al mirall, cada vegada que ens bevem una bona gerra de cervesa.

Potser els creadors de la mítica sèrie "Els Simpson" hauran de començar a considerar la possibilitat de dibuixar la panxa del bo d'en Homer d'una altra manera, ja que s'ha demostrat que una ingesta abundant de cervesa no és directament proporcional a la corba abdominal. Bé, tot i que en el cas d'aquest pare de família nordamericà, a l'ingesta abundant de cervesa cal sumar-hi la dels donuts, i això sí que t'ha d'inflar la panxa de mala manera.

Ja estic frisant perquè arribi el dia en que estigui còmodament gaudint d'una cerveseta i algú vulgui fer la típica brometa de senyalar-te la panxa i fer el comentari de rigor. Penso respondre amb tota la contundència que em dóna la veritat científica per fer-los sentir la seva gran ignorància.

El "temazo" del dimecres. Strombers - "Tocant el cel amb la mà"

Fa pocs dies ha sortit el nou videoclip dels Strombers, grup festivalero de la comarca del Bages, de la cançó "Tocant el cel amb la mà", dedicada al món casteller. Per gravar aquest vídeo, els Strombers van assistir (i col·laborar) a un dels assaigs especials de la Diada de la nostra colla la passada temporada (de fet, al primer assaig públic a la plaça del Raval que fèiem) i també al llarg del concert que van oferir el cap de setmana anterior a la plaça del Vapor Ventalló, en plenes eleccions generals.

Els ha sortit un video prou "xulo", i a més, ni que sigui per una vegada, els Minyons som protagonistes d'alguna cosa, més enllà dels nostres èxits castellers... Gràcies Strombers!!!