"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 24 de novembre del 2013

Declaració de novembre de l’Assemblea Nacional Catalana



El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
  1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
  2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
  3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
  4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
  5. Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
  6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
  7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013

dissabte, 23 de novembre del 2013

"15 años y un dia"

3d10fm, una obra d'art del segle XX.

Fa 15 anys i un dia, en un dia gris i gèlid, a la Plaça Vella de Terrassa, els Minyons de Terrassa van deixar bocabadat al món casteller al descarregar el castell més gran que s'havia fet mai, el 3d10fm. Hi ho van fer amb una dosi d'èpica afegida, degut en primer lloc a les condicions metereològiques (queien volves de neu), als imprevistos (en un primer intent, l'enxaneta va caure tota sola des de dalt de tot quan iniciava les darreres passes per coronar el castell), i amb la pressió afegida de saber que una setmana abans els Castellers de Vilafranca havien aconseguit avançar-se carregant aquesta estructura en una diada exprés inventada després de no reeixir en la seva diada per Tots Sants.

Però malgrat els imponderables i la pressió afegida, els Minyons vam demostrar aquella jornada quina era la millor colla del món casteller de l'època. Vam descarregar el primer intent que no havia reeixit per l'imprevisible i impactant caiguda de l'enxaneta, i vam atacar novament el castell amb una nova enxaneta, tant decidits i convençuts que vam ser capaços de defensar el castell tot i que no va pujar tant bé com al primer intent. Aquell castell va ser la rúbrica final d'una trajectòria ascendent meteòrica, d'una colla que tot just feia dinou anys que havia començat a fer castells, i que en aquella temporada màgica va aconseguir una gamma de castells impressionant (3d10fm, 4d9, 5d9f, 2d9fm). Han hagut de passar 15 anys perquè una altra colla igualés aquells registres. Amb això està tot dit.


divendres, 22 de novembre del 2013

JFK: 50 anys de l'assassinat del president dels EEUU.

JFK

Avui fa 50 anys del crim d'Estat del president dels EEUU, John Fitgerald Kennedy. Va succeir a la ciutat de Dallas durant una visita oficial, acompanyat per la seva esposa, Jacqueline Kennedy. Tot i que les investigacions oficials van portar a la detenció, i posterior execució a mans d'un pistoler, d'un únic sospitós, Lee Harvey Oswald, les posteriors investigacions i descobertes van demostrar que l'assassinat havia estat comés per més d'una persona, i molt probablement amb la conformitat i la complicitat de gent molt propera, sinó de dins, dels òrgans de poder del país.

Com haurien estat els EEUU si no haguessin assassinat a JFK? Segurament no hagués canviat gaire la història, ja que tot i la pinta de demòcrata renovador, els president Kennedy no deixava de ser un producte més de la mercadotècnia política nord-americana. Vaja, molt bones paraules, grans promeses de canvi, i al final, el mateix del mateix. Com l'actual president Obama, que va arribar amb molta força i va generar moltes expectatives arreu, però que s'ha demostrat com un titella més al servei dels poders fàctics del país.

No deixa de ser curiós que el país que s'autoproclama garant de la llibertat i dels drets socials, tingui una història tant extensa com macabra d'assassinats, guerres, conflictes, tortures...

dijous, 21 de novembre del 2013

20 anys del primer 2d9fm carregat de la història i de l'inici de la segona època d'or dels castells.

Primer 2d9fm carregat de la història. Raval de Montserrat.

Un 21 de novembre de l'any 1993 els Minyons de Terrassa trencàvem el sostre casteller de l'època al carregar en un Raval de Montserrat ple de gom a gom, el fins aleshores inabastable 2d9fm. Vaja, inabastable per l'única colla que l'havia intentat prèviament (en 12 ocasions si no m'erro), els Castellers de Vilafranca. Una gesta que va resultar clau en la projecció i l'expansió del fet casteller arreu del territori, així com del gradual increment de la quantitat i de la qualitat dels castells realitzats.

Aquell castell va esperonar la competència, sobretot, entre les colles punteres (Vella, Joves, Vilafranca, Jove i Minyons), que es van adonar que era possible anar més enllà del 3d9f i del 4d9f, i que van iniciar una cursa trepidant, primer per descarregar el mostre (2d9fm), després per ser la primera colla a descarregar tres castells de 9, i més tard per avançar-se en l'estrena de noves estructures mai vistes, o realitzades al segle 19 (5d9f, 4d9, pd8fm, 4d9fa, 3d10fm, 2d8, 3d8ps, 3d9fa...).

20 anys més tard, el món casteller està més viu que mai i aquella gesta ha quedat en part empetitida per noves gestes i registres mai abans assolits. Al meu parer, el clímax va arribar l'any 1998 en que els Minyons vam aconseguir en la mateixa temporada descarregar quatre castells com el 2d9fm, el 5d9f, el 3d10fm i el 4d9. D'aleshores ençà no s'ha vist res de més gros, més enllà del 2d9f carregat pels castellers de Vilafranca fa tres o quatre temporades. Potser vint anys després d'aquella gesta toca encarar nous reptes que a dia d'avui encara semblen impossibles, com ho semblava aquell 2d9fm. Penso en castells com el 3d9, el pd7, el 4d10fm, el 4d10f, el pd9fm, el 9d9f... Potser d'aquí a ben poc, quan els Minyons tornem a estar en plena forma...

dimecres, 20 de novembre del 2013

El "temazo" del dimecres. La Polla - "Cara al culo".


Avui, 20 de novembre del 2013, m'agradaria dedicar el "temazo" del dimecres a tots aquells neofatxes, hereus del més fatxa dels fatxes (Franco, Franco, que tiene el culo blanco), que morí tal dia com avui fa 38 anys, després d'una no prou llarga agonia d'un parell de setmanes. Casualment, diuen que la seva salut va empitjorar considerablement l'endemà del meu naixement. M'agrada fer-me la il·lusió que la meva aparició va tenir alguna cosa a veure amb la fi del dictador.

Entre els fatxes més fatxes als qui vull dedicar aquesta cançó, hi ha potser el fatxa dels fatxes, l'expresident Ansar que darrerament s'ha despenjat amb unes declaracions super fatxes on assegura que potser caldria empresonar al president Mas (segurament el que realment li agradaria a aquest f.d.p. seria que afusellessin a Mas i a tots els independentistes).

L'altre espècimen fatxa d'actualitat és l'alcalde de Badalona, el també popular i superfatxa Garcia Albiol que està sent jutjat per apologia de la xenofòbia i el racisme.

Si escolteu atentament la lletra de la cançó, sabreu què ens proposa el bo d'Evaristo per acabar amb aquesta gentussa.

dimarts, 19 de novembre del 2013

I doncs, on està el problema?

Com diria el gran savi i músic, Albert Pla, tant de bo obliguessin a estudiar només en català a tots els alumnes espanyols com han fet els diversos invasors espanyols a Catalunya...

(Article aparegut al diari Ara de l'edició d'avui).

"Només set alumnes de Barcelona han demanat estudiar en castellà"

Aquesta xifra representa un 0,003% del total d'escolars inscrits a la ciutat.


Per a aquest curs 2013-2014, només set dels 230.000 alumnes inscrits en escoles barcelonines han demanat l'escolarització en castellà. Això representa el 0,003% del total. Són, a més, un total de cinc famílies. La xifra l'ha donat aquest matí de dimarts a la comissió municipal d'Educació el regidor Gerard Ardanuy per respondre a la pregunta formulada pel grup independentista Unitat per Barcelona-ERC (UxB).

Davant d'aquesta realitat, el líder d'UxB, Jordi Portabella, ha criticat "la immensa manipulació política que s'està fent sobre el tema de la llengua". Creu que la reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. 

Pel que fa al curs 2010-2011, hi va haver 280 sol·licituds, algunes d'elles doblades, i va afectar 114 famílies i 235 alumnes. El curs 2011-2012 hi va haver 61 sol·licituds, en molts casos també doblades, que van afectar 37 famílies i 48 alumnes.  El curs 2012-2013 hi va haver 20 sol·licituds, que van afectar 10 famílies i 18 alumnes.

dilluns, 18 de novembre del 2013

5d9f carregat a la XXXVa Diada de la Colla!!!

Foto: Minyons de Terrassa.

Ahir al migdia, al Raval de Montserrat, els Minyons vam tornar a carregar, passats més de cinc anys des de la darrera ocasió, i set intents després, el 5d9f. Un "papinu" amb majúscules que se'ns resistia en els darrers anys per un motiu o altre. Ahir, potser el castell no va pujar molt millor que en algunes anteriors ocasions en que ens havíem quedat a les portes de carregar-lo, però el cert és que aquest cop, el vam saber defensar fins a la carregada i uns segons més.

Crec que un dels secrets de l'"èxit" del castell va ser el magnífic encaix de soca i folre, que va permetre aguantar les batzegades que es van succeir a la banda del tres, entre la buida i la plena, a nivell de terços i quarts. Un folre mal encaixat no hagués permès, molt probablement, que arribéssim fins a on vam arribar. També va ser clau la mentalitat lluitadora i la fe amb la que van treballar els companys del tronc, no donant-se per vençuts fins a instants després de la carregada, i per damunt de tots, la canalla que va pujar decidida i amb una rapidesa d'execució admirable. Hi ha molt futur!

No deixa de ser sorprenent, que en un any ple d'entrebancs, de caigudes, de baixes de castellers (per motius diversos), de bronques, de canvis de plans (pel que fa a les estructures a treballar o els castellers que pujaven al tronc dels castells), de descens de personal (tot i que ha entrat un bon nombre de gent nova), de polèmiques, de disgustos, de cantonades i passadissos, hàgim estat capaços d'assolir una fita que se'ns resistia des de feia cinc anys. Imagineu fins on podríem arribar si tots aquests condicionants no hi fossin...

Més enllà del 5d9f carregat, la Diada d'ahir ens va deixar un regust agredolç pel fet de no poder intentar el pd8fm que s'havia estat assajant i en el qual hi havien moltes il·lusions posades. A més, l'estat anímic general del moment feia pensar en una d'aquelles gestes estil #GironaM'enamora amb els dos únics pd8fm descarregats de la nostra història. La indisposició per problemes físics de l'aixecadora del castell va impossibilitar l'intent, tot i que en primera instància s'havia anunciat que es provaria, i fins i tot els castellers del folre i les manilles del castell que ens havíem concentrat al pati de l'ajuntament per assegurar que no hi faltés ningú, ja sortíem en plan gladiadors. De nou, com a Girona, ens treien la mel dels llavis... I em pregunto jo si algun dia els Minyons tindrem "plans B" de garanties pels grans castells com d'altres colles de similar nivell.

Més trist si cap, va ser la manera de tancar l'actuació, amb un cruel 4d8, que va deixar a molts bocabadats/perplexos i enfurismats fins i tot (probablement sense coneixement de causa). No acaba de quadrar que una colla capaç de carregar un 5d9f, no pugui intentar un 4d9f en la darrera actuació de la temporada. O un 2d8f... o tampoc ens podem permetre un canvi en aquesta estructura que hem fet més de 15 vegades entre actuacions i assaigs?

Destacar també la gran actuació dels Borinots de Sants, que ens van oferir la seva millor actuació de tota la seva història amb el 4d9f, el 3d9f, el 4d8a i el pd7f. I tot executat de manera brillant i fins i tot relaxada. Un gran encert comptar amb els Borinots en aquesta cita.

Pel que fa als nostres padrins, i veterans de la Diada, els Castellers de Barcelona, no van tenir el seu millor dia, i van haver de renunciar al seu programa previst després de fer llenya amb l'intent a segona ronda del 3d9f. Van tancar temporada amb el 5d8, el 4d8, i el 3d8. Lluny de les seves expectatives inicials, però una mostra fefaent de la gran feina que ha dut a terme aquesta colla en els darrers dos anys.