El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana,
reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona,
tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el
futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb
aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització
popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de
base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que
Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar
la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran
manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers
de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només
capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos
ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una
cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte
que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat
la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han
col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals
cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els
estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania
de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la
voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és
l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són
elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació.
Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics
tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es
complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per
l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb
una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau
plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un
estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva
organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa
excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat,
Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de
successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió
social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació
de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978
és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia
assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat,
així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme
espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una
mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible
si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la
independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un
estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha
canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó
nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret.
Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per
construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques.
Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de
les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a
la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb
veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la
llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament,
Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament
viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir
les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna
crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res
d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han
de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat
possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés
d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies,
configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords
parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint
punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i
en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de
la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha
d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la
ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem
arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea
Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera
irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions
jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon
decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració
d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu
irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
- La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
- La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment
abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es
concreti el marc legal aplicable.
- La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de
poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El
Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada
aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir
del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany
i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
- La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha
de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar
explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra
possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i
podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest
sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol
que Catalunya sigui un Estat independent?”
- Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la
màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat
civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han
d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè
així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els
interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat
d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i
permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració
nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents
dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar
les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
- Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una
oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una
participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació
nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels
vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la
independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar
des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre
sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces
polítiques i de moviments populars.
- L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la
situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret
democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el
futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013
