"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 12 de febrer del 2014

El "temazo" del dimecres. Paco Ibañez - "La poesía es un arma cargada de futuro"


Aquest divendres torna a Terrassa un dels millors cantautors en llengua espanyola de tots els temps i un soldat de la paraula. Es tracta del valencià Paco Ibáñez, que enguany arribarà als 80 anys, i que continua al peu del canó, dalt dels escenaris, cantant vells, i bells, poemes de Goytisolo, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Quevedo, Machado, García Lorca, o aquest que us deixo, excepcional al meu entendre, interpretat l'any 2002 al Palau de la Música, de Gabriel Celaya. Us destaco en negreta un vers molt il·lustratiu dels temps que vivim.

M'ha fet molta ràbia que m'hagi coincidit el concert del Paco Ibáñez amb un dels Dub Inc a Barcelona, del que ja tinc l'entrada comprada des de fa un parell de mesos. Espero poder tornar a veure al Paco, si no aquí, a prop.

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmado,
como un pulso que golpea las tinieblas,


cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.


Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.


Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.


Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.


Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.


Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.


Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.


Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.


Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.


No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.


Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra son actos.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Terrassa, 1860.


Com a terrassenc terrassenquista, i com a aficionat a la fotografia, m'ha emocionat especialment el descobriment del Rafael Aróztegui, fotògraf terrassenc i premi "terrassenc de l'any 2013", de la foto més antiga que es coneix de Terrrassa. És una imatge captada pel fotògraf galès Charles Clifford l'any 1860, i en ella es pot veure un arc davant la plaça de l'estació (l'actual Renfe), per on va creuar la reina Isabel II amb el seu seguici. La descoberta l'ha realitzat en Rafael a la Biblioteca Nacional d'Espanya, tot i que a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva l'àlbum "Recuerdos fotográficos. Viajes de SS.MM.AA. Las Islas Baleares, Cataluña y Aragón (1860)", de Charles Clifford, on surt la foto.

Curiosament, i sense saber ni el com ni el perquè, tinc l'honor de tenir entre els seguidors del meu bloc al bo d'en Rafael.

dilluns, 10 de febrer del 2014

I al tercer...


Avui aquest bloc compleix tres anys des del dia de l'estrena. Sembla que fos ahir, però va passant el temps que ni te n'adones. Us passo un petit balanç estadístic que resumeix una mica com ha anat la cosa els darrers 365 dies:

- Aquest ha estat l'article més llegit (o mirat) del darrer any amb 701 visualitzacions de moment.

- Hi he fet 309 entrades (878 des de l'inici).

- El bloc ha rebut enguany al voltant de 25.000 visites, arribant a les 65.000 totals des de l'estrena.

- La mitjana de visualitzacions diàries del bloc és d'unes 70.

- Les fonts d'entrada principal al meu bloc són Google, Facebook i lonegredeterrassa.blogspot.com, per aquest ordre.

- No sóc un entès en gairebé res, però sembla que us interessen més les entrades dedicades als castells que no pas a d'altres temes del meu interès com ara la política, l'educació, la música o l'esport.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Sant Fèlix 2014: Celebrarem enguany els 30?


Aquest matí m'ha arribat aquesta imatge de l'entrevista que han fet els del Punt-Avui al Guillem com a nou cap de colla dels Minyons. Malgrat que encara no l'he pogut llegir sencera, hi destaca el gran titular on el Guillem diu que "La història ens avala per anar a Sant Fèlix". Hi estic molt d'acord...

Enguany es compliran 30 anys de la primera actuació dels Minyons a la plaça de la Vila de Vilafranca per Sant Fèlix. Aquell 30 d'agost del 84, els Minyons vam descarregar en 2d7 i el 4d8, i vam intentar per primer cop en la nostra història el 3d8 sense èxit, que descarregaríem aquell mateix any a la nostra diada.

Des d'aquell any, els Minyons hem participat en la diada castellera de Sant Fèlix ininterrompudament fins a dia d'avui (tot i que enguany sembla que la cosa està una mica més complicada...). Allà hi hem fet alguns dels nostres millors castells tot i les dificultats per arrossegar gent en un dia laborable, i amb l'afegit d'un mes d'inactivitat per l'aturada de vacances. Tanmateix, no crec que mai ens puguin retreure que no hàgim estat al nivell que la plaça es mereixia,o com a mínim, que no hàgim anat al màxim de les nostres possibilitats.

Com a mostra alguns exemples: 

- l'any 84: intentàvem per primera vegada el 3d8.
- l'any 86: intentàvem per primera vegada el 2d8f.
- l'any 87: 3d8, 2d8fc (primer de la nostra història) i 4d8c.
- l'any 89: primer intent de 3d9f que no es carrega pels pèls (el descarregaríem aquell any per la diada).
- 89/90/91: tres intents de 3d9f. 
- l'any 93: descarregàvem el segon 4d9f de la nostra història a més d'intentar el 3d9f, i carregar un 5d8.
- l'any 94: fèiem la primera "tripleta màgica", que repetim els anys 95 i 96.
- l'any 97: carregàvem el 5d9f.
- l'any 98: descarregàvem el 2d9f i intentàvem el 5d9f.
- l'any 99: intentàvem per primera vegada el 4d9fa.
- l'any 00: descarregàvem el 2d9fm.
- l'any 01: descarregàvem el 4d9 (primer de la història a Vilafranca) i el 2d9fm, a més de carregar un pd8fm.
- l'any 02: 2d9fm, 4d9fa c., 5d9f, pd7f.
- l'any 03: 5d9f, pd8fm c.
- l'any 05: 2d9fm c.
- l'any 06: 5d9f, 2d9fm.
- l'any 07: 2d9fm.
- l'any 08: 5d9f c.
- l'any 10: 2d9fm c., i5d9f, 3d9f, 4d9f.  
- l'any 11: 2d9fm, 3d9f, 4d9f, ipd8fm.
- l'any 12: i2d9fm
- l'any 13: 2d9fm c.

És molt probable que si es fes una enquesta entre els minyons per triar quina és l'actuació castellera més esperada de l'any, la gran majoria diria que Sant Fèlix, tot i que sempre hem volgut/pogut fer els nostres millors castells a casa nostra. Ho constaten les grans mobilitzacions que hi fem cada any malgrat les complicacions inherents a la data. Ho constaten també els assaigs multitudinaris de les jornades prèvies. Ho constaten els grans castells assolits històricament en aquesta cita. Ho constata també la passió i alegria amb que molts minyons viuen la festa major vilafranquina més enllà dels castells. 

Personalment, soc molt conscient que enguany els Minyons tenim més paperetes que mai a la rifa per quedar-se fora de l'actuació de Sant Fèlix, però encara mantinc una certa esperança que els administradors de la festa major vilafranquina valorin l'historial dels Minyons al llarg d'aquests 29 anys, i considerin les possibilitats reals de la colla aquest any en que l'actuació cau en dissabte, i en que la resta de colles grans poden estar un xic més condicionades, i més conservadores, pel fet de ser any de Concurs. Qui diu que enguany no ens podem presentar a Sant Fèlix amb 4 grans castells en cartera? Com bé diu en Guillem, la història ens avala.

divendres, 7 de febrer del 2014

Magnífic gest de Google.

Google, en suport del col·lectiu homosexual, el dia de la inauguració dels JJOO d'hivern a Sotxi.

Aquest vespre s'inauguren els Jocs Olímpics d'hivern a Sotxi, Russia, enmig d'una gran polèmica per la nova llei contraria a la homosexualitat promoguda pel govern d'aquest país. Malgrat la vergonya universal que suposa la disputa d'uns Jocs Olímpics (jocs de la concòrdia, el respecte, l'amistat...) en un país on no es respecten els drets humans, un bon grapat d'esportistes i de delegacions internacionals estaran a Sotxi com si res no passes. Ja sabem però, que tal i com diuen alguns, no s'ha de barrejar mai la política i l'esport, oi Piqué?

I encara hi ha algun imbècil que va dient tonteries com aquesta en mitjans nazionals, tot i ser l'abanderat de la delegació ejpañiola. Eh! però sempre amb respecte a les lleis del país que et convida... No, si com bé diuen, és millor callar i semblar imbècil, que no pas obrir la boca i confirmar-ho!

dijous, 6 de febrer del 2014

Els Minyons a la festa de celebració del 10è aniversari dels Strombers a la sala Apolo de Barcelona.


Ahir al vespre el grup bagenc Strombres va celebrar els primers 10 anys d'existència amb un concert especial a la sala Apolo. Per a l'ocasió van demanar la col·laboració de quatre colles castelleres per realitzar sengles pilars entre del públic del concert: els Salats de Súria, els Castellers de la Sagrada Família, els Castellers de Cerdanyola i els Minyons de Terrassa.

Desafortunadament, i malgrat que els Strombers són un dels meus grups favorits per anar de festa, ahir no vaig poder assistir al concert de l'Apolo perquè vaig anar al teatre a veure al Tricicle. Veient la foto adjunta he de reconèixer que sento una mica d'enveja per la festassa "brutal" que es devia muntar. Bé, espero en tot cas, que els Strombers tornin aviat a Terrassa, i si pot ser gràcies als Minyons millor.

dimecres, 5 de febrer del 2014

El "temazo" del dimecres. Slalom - "L'emigrant"


Aquesta versió del famós poema de Jacint Verdaguer, del grup de rock sinfònic dels anys 70 "Slalom", inclosa al disc amb títol homònim, que solia escoltar a casa dels meus pares i que contenia unes quantes versions de temes populars catalans en clau rock, molt ben tocats i amb una veu que em recorda, en certa mesura a la del sabadellenc, amb nom artístic espanyol (per obrir mercat suposo), Sergio Dalma. 


Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!