Escola catalana, sí, Convergent, no!!!

Aquesta tarda se celebra a Barcelona una gran manifestació en defensa del "model d'escola catalana", i com a mostra de rebuig a les imposicions del govern i de la justícia espanyoles, que ataquen el model d'immersió lingüística en català amb l'interès, bàsicament polític, d'"espanyolitzar" (Wert dixit) els alumnes catalans. 

Personalment, abomino del model d'escola catalana, però si hi ha alguna cosa positiva que se'n pugui destacar, sense cap mena de dubte, és l'important tasca de cohesió social i d'integració dels nouvinguts que s'ha dut a terme al llarg d'aquests darrers 30 anys. Molt probablement, de no haver existit la immersió en català, avui la nostra societat estaria més dividida i fragmentada.

Afortunadament, avui en dia la societat catalana no està massa fragmentada per raó de la llengua (tot i que només cal passejar per diferents barris d'una ciutat com Terrassa per qüestionar-se aquest raonament), ja que pràcticament el cent per cent de la població pot entendre i/o fer-se entendre en català i/o castellà. 

En canvi, la fragmentació per raó socio-econòmica i/o socio-cultural és més que evident. I en aquest sentit, el model d'escola catalana no ajuda gens ni mica a canviar aquesta realitat. La doble xarxa d'escola pública/escola privada-concertada, garanteix la perdurabilitat d'aquesta fragmentació, i més tenint en compte la situació d'escanyament continuat que viu l'escola pública d'uns anys ençà. 

Crec que la qüestió està molt clara. Si volem una societat catalana justa i equitativa, hem de començar educant equitativament i justa. La igualtat d'oportunitats educatives garanteix, o afavoreix, una major justícia social. La selecció, distinció, segregació, fragmentació, educativa condueix a la injustícia social actual.

Tant que ens omplim la boca lloant el model educatiu finlandès, doncs ja seria hora de començar a copiar-lo una mica. I podríem començar per garantir l'educació pública universal de qualitat, on les diferents classes socials/procedències/nivells culturals es barregin i hi hagi una autèntica igualtat d'oportunitats.

Que passi el següent... Fe-de-ra-lis-ta!!!

Si fa un parell de setmanes, dies després de la patacada electoral socialista en les eleccions al Parlament europeu, era el Secretari General del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui anunciava la seva retirada i convocava un congrés extraordinari a finals de juliol per triar una nova direcció dels socialistes espanyols, ahir li va tocar el torn al Secretari General del socialistes catalans, l'ínclit Pere Navarro, que també ha hagut d'assumir els pèssims resultats dels socialistes catalans a les darreres eleccions europees, i ha decidit seguir les passes del gran guru del federalisme patri.

Està per veure qui serà el valent/la valenta, tant a nivell estatal com català, que s'atrevirà a agafar les regnes d'aquest partit en caiguda lliure, que en qüestió de quatre o cinc anys ha perdut més de la meitat dels seus votants, i que veu com el seu discurs actual no convenç a les masses com feia uns anys, quan encara podien enganyar al general amb falses promeses i presentant-se com els únics garants possibles per fer front al PP. Però en els temps que corren (amb la dramàtica crisi econòmica que patim, i la crisi mateixa de l'Estat autonòmic), a la majoria dels votants ja no els valen els discursos grisos i tebis, buits, que no porten enlloc, com han estat fent tant Rubalcaba com Navarro al llarg d'aquests darrers anys.

I això del federalisme... per favor, no s'ho poden creure ni ells mateixos!! Després de 38 anys repartint-se el pastís entre dos partits polítics, ara aposten per la via federal?? No ho podien haver pensat abans això? I perquè hi hagi un estat federal, no caldria que hi hagués alguns federalistes convençuts a l'altre banda? Realment creuen que algú es pot federar amb polítics com Bono, Ibarra, Guerra, Leguina, González, Vázquez, etc., etc.? Aquests no volen Federacions, aquest volen servituds, i súbdits fidels...

M'importa poc el futur dels socialistes espanyols. Vaja, de fet no, espero que continuïn enfonsant-se a costa de partits autènticament d'esquerres. Tanmateix, espero que d'aquí poc ja no ens incumbeixi la política espanyola. Però confio que els socialistes catalans sàpiguen canviar el rumb actual i comencin a pensar en el futur del poble català més enllà dels interessos espanyols. O ho fan així, o acabaran sent un partit minoritari a casa nostra.

El "temazo" del dimecres. Iron Maiden - "Run to the hills".

Fa un parell de setmanes vaig anar amb el meu germà Albert, el Tara i el Llordella al concert dels Iron Maiden al Palau Sant Jordi. Els havia vist cinc anys enrere al mateix recinte, però en aquella ocasió presentaven nou àlbum i no van tocar els seus principals èxits. Aquesta vegada, però, venien a fer un concert antològic dels seus 38 anys d'història. Sí, sí, els Iron Maiden i jo som de la mateixa quinta!

Davant d'uns 16.000 espectadors, la banda anglesa va oferir un recital de dues hores exactes plenes d'energia i espectacle: Ninots gegants, dibuixos gegants, pirotècnia, llums... i uns músics entregats i en plena forma. Només calia veure al cantant, Bruce Dickinson, corrent amunt i avall i donant salts sense parar.

Per al record em quedo amb els moments intensíssims i orgasmàtics de l'interpretació de "Run to the hills" i "Fear of the dark", clàssics entre els clàssics, que l'audiència va seguir amb braços alçats i corejant a l'uníson. Brutal!!

A la memòria de Rik Mayall.

Avui ha mort als 56 anys d'edat en Rik Mayall, un dels 4 "Joves" de la mítica sèrie de la BBC britànica dels anys 80's. Ell interpretava a en Rick, un jove idealista, anarquista, molt excèntric i acomplexat. Per a mi, una de les millors sèries còmiques de la història de la televisió. Amb aquesta sèrie vaig començar a familiaritzar-me amb les tribus urbanes, la música de qualitat, i a posar en entredit algunes convencions socials fins aleshores acceptades o assumides (inculcades, vaja).

Després el vaig poder seguir en una altra sèrie fabulosa tot i que no tan popular com va ser "Bottom", i va fer algunes aparicions a la també mítica l'"Escurçó Negre".

Imatges d'una jornada històrica (Castells pel Dret a Decidir).

Generalitat 100% catalana!!

4d8 de la Colla Vella a Paris.

Pep Guardiola, ambaixador a Berlin, amb els Xics.

La Colla Joves sota les Torres de Londres.

Pd4 a Algemesí pel Dret a Decidir.

La colla xilena de Lo Prado a Santiago de Xile.

A Mont-real.

#SergiLlibertat.

3d9f dels Minyons a la Plaça de Sant Jaume.

4 pd4 a Salses, a la porta de Catalunya, de les colles del nord.

La Jove de Tarragona amb un parell...

Avui toca rondinar una mica...

3d9f a l'assaig vist des del pis dels sisens.

Ahir quan vaig marxar del local, després de fer la birreta i la xerradeta amb us quants, i unes partidetes amb el nou futbolí, vaig pensar que havia d'escriure quatre ratlles crítiques amb la colla, que de tant en tant també va bé, crec.

En primer lloc, vull "rajar" per la minsa presència de minyons als assaigs. Tenint en compte l'arrencada de temporada que portem i les expectatives que s'han obert, em sembla lamentable no poder assajar amb garanties i seguretat els castells de nou bàsics. Ahir mancaven 50 persones mínim per poder assajar el 4d9f fins als sisens, prova mínima necessària per portar aquest castell a plaça. Així doncs, diumenge a Barcelona, difícilment veurem aquest castell, i haurem d'esperar dues setmanes més per a poder-lo estrenar (si la gent acaba responent, evidentment). 

En un mes arribarà la Festa Major de la nostra ciutat, i molts exigiran "papinus" varis i que anem a tope, però per poder anar a tope el dia 6 de juliol, cal anar-ho treballant des de ja. Cada divendres s'hauria de poder posar sisens al 3 i al 4, i començar a fer proves de manilles i d'algun altre folre. I cada dimecres també hauríem de se capaços de fer algun folre més que el del 2d8f... Estic convençut que si fóssim cent persones més a cada assaig d'aquí a la Festa Major, el 2d9fm, el 5d9f, el pd8fm i el 9d8 estarien molt més a l'abast que no pas amb el nivell d'assaigs actual.

En segon lloc, volia queixar-me de l'actitud gens col·laboradora d'un gran gruix de membres de la colla. Per exemple ahir, quan es va demanar col·laboració per poder retirar el terra atenuant del pati d'assaig. Vaig restar assegut un parell de minuts per comprovar qui es movia per donar un cop de mà i qui s'ho mirava des del seu lloc tot xerrant amb els col·legues o fent la cerveseta. Quina vergonya! Els mateixos quinze de sempre movent les 100 i pico peces del terra, i un centenar de minyons mirant-se l'espectacle. Els valors dels Minyons!!

I en aquest mateix sentit, vull criticar al nombrós grup de minyons que actuació rere actuació passen d'apropar-se a cap pinya que no sigui pròpia, malgrat que el cap de colla es desesperi demanant la col·laboració de tothom amb la resta de les colles. Estic fart de trobar-me sempre als mateixos minyons a les pinyes de les altres colles, i comprovar com hi ha un munt de companys de la meva que s'ho miren i passen. Un altre valor dels Minyons!!

Aquest diumenge el món casteller farà pinya pel Dret a Decidir. Els Minyons estarem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.