Nicaragua - Dia 21 - Matagalpa.

Catedral de Matagalpa.

Aquest matí, abans d'anar a veure el partit ajornat ahir entre el Matagalpa i el León, he visitat un parell de museus i esglésies. El museu del cafe i el de Carlos Fonseca, l'heroi nacional matagalpí assassinat per la guardià nacional del dictador Somoza l'any 1976, tres abans que el FSLN entrés victoriós a Managua. Els dos museus no són gran cosa, ni tenen uns expositors magnífics, peró estan prou bé per fer-se una idea bàsica del món del cafè i de la biografia del guerriller fundador del FSLN.

Escoltant l'himne nacional abans del partit Matagalpa - León.

Pel que fa al partit de beisbol, tot i que s'havia anunciat a les 10:30 del matí, ha començat amb mitja hora de retard perquè encara havien d'acabar de pintar les línies del terra i deixar la zona de terra ben plana i sense irregularitats.

Avui, tot i ser dilluns laborable, el camp s'ha tornat a omplir de gom a gom. Ahir em van explicar que probablement l'alcalde decretés el dia com a festiu perquè la gent pogués anar a l'estadi... Curiós.

L'enorme pitcher dels "Indigenas".

El partit ha estat forsa entretingut i s'han vist bones i espectaculars jugades. Finalment s'han imposat els locals per 7 a 2, amb la qual cosa es classifiquen per a les semifinals que hauran de disputar amb el màxim favorit, l'equip de la costa atlàntica, el Costa Caribe de la Corn Island.

Preciosa ermita a la Selva Negra.

Acabat el partit m'he agafat un bus direcció a Jinotega per anar a visitar la Selva Negra propera. Es diu així perquè és un bosc on hi ha una finca que es dedica al cultiu del cafè, i que a més tenen un negoci hoteler per turistes. Esta regentat per uns alemanys des de finals del segle 19, i van donar el nom recordant la Selva Negra alemanya. Hi ha camps cafeters per tot arreu (m'han dit que en l'època de recol·lecció hi poden treballar fins a 400 pagesos) a banda de plantes i arbres de tot tipus. I fang, molt fang pels camins.

Planta de cafè a la Selva Negra. Cap al desembre comenca la recolecta.

Quan tornava cap a la carretera on m'havia deixat el bus per tornar cap a Matagalpa, tot distret contemplant les plantes del cafè, un vigilant de seguretat m'ha donat un bon espant per l'esquena perquè m'aturés i xerrés una estona amb ell tot seguint el camí. Era un noi jove, amb la corresponent escopeta, i semblava bastant interessat en conèixer coses del nostre país. S'ha sorprès que a Catalunya no es jugui a penes a beisbol. També m'ha informat del tema del cafè, dels salaris que reben els que el recullen (uns 300 cordobas/dia en les bones èpoques, en funció del que recullen), etc.

Tomás Borge i Carlos Fonseca, herois nacionals, de Matagalpa.

Esperant el bus a la parada enmig de la carretera, he conegut a un pagès de la zona que m'ha estat explicant que ell va lluitar a principis dels 80's contra la Contra, i que en una immersió militar a Hondures per atacar uns escamots de la Contra, van rebre de valent, i prop de 700 matagalpins van morir. Putu Reagan!! Putus ianquis imperialistes!!!

Nicaragua - Dia 20 - León - Matagalpa.

Paisatge lleonès, amb església al fons.

Avui he deixat León per anar més al nord central cap a Matagalpa, on l'ambient és molt més fresc i agradable que als llocs on he estat fins ara. El viatget tampoc ha estat senzill, ja que a l'arribar a l'estació de León, he comprovat que la combinació cap a Matagalpa no era tan fàcil, i ja em veia esperant mig dia per agafar un bus directe a les 14:15. Finalment m'han dit que podia agafar un bus que sortia aviat i que em duria en la direcció a Matagalpa, fins a San Isidro, i que allà podria agafar un cap a Matagalpa sense llargues esperes.   

Com tenir bus turístic gastant pocs calers...

En mig d'una carretera, abans d'arribar a San Isidro he vist que baixava un munt de gent, i m'han dit que allà es podia agafar el que anava cap a Matagalpa. He conegut a un noi d'allà, l'Omar, que treballava com a ingenier en un petit municipi de la zona, i hem anat plegats fins a Matagalpa. Un cop arribats m'ha "convidat" a anar a fer un beure a un bar, i com que tampoc tenia res millor que fer he acceptat. Hem mantingut una interessant conversa i, a l'hora de pagar he col·laborat a sufragar els seus tres whiskys i el plat de pollastre i patates... Coi com bevia el nano!

Vista de la catedral de León des del Parque Central.

Ahir a León, abans d'anar a dormir vaig passar-me una estona pel parc central on feien una mena de festival amb música i paradetes de menjars típics i artesania. La pluja ho va deslluir tot una mica, i es va haver de posposar l'hora d'inici. En tot cas, vaig veure un grupet bastant amateur que tocaven música llatina a saco. Ballar, ballar, no ballava ni Deu, més enllà d'un nano que devia tenir algun problema mental, i una dona gran que anava molt posada de rom del dolent.  

Festival musical a León amb música salsera, cumbiera, bachatera...

A Matagalpa, després d'acomiadar-me de l'Omar, he anat a menjar un bon bistec de vaca a un restaurant que m'havien recomanat unes brigadistes que estan a Palacagüina i que han passat el cap de setmana a Matagalpa. La veritat és que no m'ha decebut gens la recomanació. Una carn boníssima i ben feta. Al restaurant m'he assabentat que aquella mateixa tarda es celebrava el partit de desempat entre el Matagalpa i el León de la fase regular de la lliga de beisbol, per la classificació a les semifinals de la lliga. I, "ni curt ni mandrós" m'he anat en taxi cap allà. 

Amb l'Omar de Matagalpa.

Per l'exterior de l'estadi, ja he vist que el partit era un aconteixement especial, pel nombre d'aficionats que intentaven obtenir una entrada. He anat a una finestreta-taquilla on no hi havia a penes gent i que resultava ser la de les entrades més cares (100 cordobas). Un noi m'ha revenut una de les seves perquè segons deia, un col·lega no havia anat... Quan he entrat a l'estadi m'he adonat que la reventa de bitllets havia funcionat força bé perquè allà a dins hi havia el doble de gent que devia poder seure. Aixi que tot i haver pagat una entrada de les cares m'he hagut de quedar de peu esperant que comencés el matx. I el matx no ha començat per causa de la pluja. S'ha suspés fins l'endemà al matí, i se suposa que podrem entrar amb el mateix bitllet...  

A l'estadi dels Indigenas de Matagalpa esperant l'inici que no es va produir.

Nicaragua - Dia 19 - León (Las Peñitas i Isla Juan Venado).

Amb Carlos Fonseca, net del fundador del FSLN, Carlos Fonseca.

Ahir al vespre abans d'anar a dormir vaig anar a veure un concert en directe d'un grup nicaragüenc a un bar just davant d'on m'allotjo. Allà vaig conèixer al net d'un dels fundadors del FSLN, Carlos Fonseca. Si us fixeu en la primera fotografia d'ahir, d'un mural, apareix ell a l'esquerra al costat del Che i de Sandino...

Amb el net d'aquest heroi nacional, enterrat en un mausoleu a Managua juntament amb els dos principals instigadors dels FSLN, Tomás Borge i Santos López, vaig conversar una bona estona de política, historia i demés. Vaig començar la conversa preguntat-li si no era molt subversiu lluir una samarreta comunista en un estat que s'anuncia com a cristià, socialista i solidari...

Concert del grup de León Amalgama.

Avui he anat a fer un volt cap a la costa de León, concretament al poblet de Las Peñitas, a uns 25 quilòmetres. Des d'allà es pot anar a l'Isla Juan Venado, un tros de terra on l'aigua de l'oceà entra formant rierols i on s'hi acumula molta fauna variada, i on es pot veure a les nits de juliol a setembre desovar a tortugues. Jo solament he vist el poble i uns quants pescadors que arribaven de la pesca i venien el producte a peu de sorra.

No són avi i neta, però podrien ben ser-ho...

Per la tarda s'organitzen actes culturals al parc central on hi ha la catedral, però això ho explicaré demà millor... 

A buscar el peix a la barca dels pescadors, al poblet de Las Peñitas.

Peixateria de Las Peñitas. Bones llagostes tenien.

Façana de la catedral de León.

Nicaragua - Dia 18 - León.

El Che, Sandino, i Carlos Fonseca, un dels fundadors del FSLN.

Avui he continuat el meu periple lleones passejant amunt i avall, avall i amunt pels carrers del centre de la ciutat. Pertot s'hi veuen murals referents a les diverses revoltes i guerres protagonitzades pels lleonesos, que sempre han estat molt actius a l'hora de defensar les llibertats del seu país. 

Sota del lleó hi ha enterrat el poeta nicaragüenc Rubén Darío.

A banda dels referents revolucionaris, si hi ha algun altre element pel que destaqui aquesta ciutat és per l'enorme quantitat d'esglésies que s'hi troben. Algunes més ben cuidades que d'altres, però cada dos-cents metres més o menys t'acabes trobant alguna joia de caràcter religiós. A la catedral de León, la més gran de sud-amèrica segons diuen, hi ha enterrat el gran referent de les lletres nicaragüenques, el poeta Rubén Darío. 

Parada de refrescs al mercat de León.

Rubén Darío és un altre dels símbols nacionals i hi ha un munt de monuments, museus, exposicions, etc., dedicades al poeta. Es veu que Darío també va estar per Catalunya, concretament a Barcelona, a principis del segle 20, i va conèixer alguns dels principals escriptors espanyols de l' època (Juan Ramon Jiménez, Machado, i d'altres...) 

Mural a l'interior de la universitat. 

Església La recolección.

Església El Calvario.

Nicaragua - Dia 17 - Corn Island - León.

Infants en acció a la Corn Island.

Avui  ha estat un dia de transit entre la Corn Island i León, passant per Managua i d'estació en estació. Així que no hi ha gaire cosa a explicar. He arribat a León a primeres hores de la tarda, he buscat amb celeritat un hostal o pensió i he sortit a fer la primera passejada per aquesta ciutat de passat colonial.

La big Corn Island a vista d'avió.

He tingut temps d'adonar-me que aquí tenen molt present el record de les lluites passades, les revoltes sandinistes (1927-1932), i les posteriors guerres contra el dictador Somoza (1961-1979) i contra la Contra guerrilla nord-americana i centre-americana per derrotar al govern del FSLN (1980-1989).  

Hugo Chávez, també present a Managua.

Al museu de la revolució, o dels antics combatents revolucionaris, un paio que va combatre contra Somoza i contra la Contra nord-americana, m'ha fet un ampli resum dels períodes claus d'entre guerres, i dels personatges històrics que les van protagonitzar. M'ha parlat del paper clau dels estudiants per entendre la creació del FSLN i la resistència als opressors. 

En aquest museu, casualment, m'he trobat penjades a les parets una estelada i una ikurriña...

Mural dels herois i llibertadors de Llatinoamerica al museu de la revolució.

Per cert, que he acabat el dia al cinema, veient "Hércules" en 3D. La primera vegada que veig una peli en aquest sistema, més enllà del documental sobre Darwin que passen als escolars al Cosmocaixa...

Nicaragua - Dia 16 - Corn Island. El "temazo" del dimecres. Enrique Iglesias - "Bailando".

Avui sortint de casa pel matí m'he trobat per primera vegada un avió que marxava de l'illa. M'ha impressionat veure'l tan a prop de la gent, tot i que abans de que aterri o s'enlairi un avió els militars tallen les vies d'accés a la pista, malgrat la gent se les salti sense gaire miraments davant la permissivitats dels soldats. Un dia sortint del camp de beisbol, jo mateix vaig comprovar-ho al creuar la pista per una zona on solament hi havia un filat d'aquell militar amb punxes que ho impedia, però que se superava fàcil. El que no vaig superar tant bé, per despiste més que res, va ser el de l'altre costat de la pista, on em vaig entrebancar al quedar-me el peu enganxat i per poc que no m'atropellen al carrer on vaig sortir disparat davant de les rialles dels testimonis.

Avui he estat a una platja estupenda. Potser la més turística de l'illa. La Picnic Center on hi ha un parell o tres d'hotels més cars. Pel preu d'una coca-cola (1 euro i escaig) m'he pogut agenciar una gandula i restar a l'ombra tota l'estona que he estat. De l'hombra a l'aigua i de l'aigua a l'ombra. Ideal. Aquí es veia una mica més de personal, turistes bàsicament, però no devíem arribar a la quarantena...

Pescadors locals portant gènere.

De tornada a casa, abans de dinar, m'he passat per l'embarcador on arriben els pesquers a deixar el producte. M'ha deixat passar un segurata molt enrotllat, ja que en principi no deixaven passar a espectadors. M'ha estranyat tanta seguretat per un simple lloc del peix, però després un altre segurata amb qui he tingut una bona conversa, i que també anava acompanyat d'una escopeta, m'ha explicat que s'havien produït robatoris i tal... En tot cas, he pogut veure descarregar algunes peces de marisc, i uns quants exemplars de llagosta que m'han fet entrar gana.

Llagostes i alguna cosa més...

Avui per la tarda, he tingut la gran sort de poder-me acomiadar de l'illa tal i com vaig fer a l'arribar. Veient un partit de beisbol dels bons. Costa Caribe contra el Matagalpa, que encara es pot classificar per les semifinals de la lliga nacional si guanya almenys dos dels quatre partits que els enfrontaran als locals. M'està agradant això dels beisbol, i sobretot, gaudir de l'espectacle global que es produeix a les grades.

El segurata que m'ha colat a l'embarcador del peix.

La canalla fent les seves primeres passes al món del beisbol...

Nicaragua - Dia 15 - Corn Island.

Aquesta nena preciosa ha pujat al meu taxi de camí a l'escola.

Com que avui no hi ha gaire cosa interessant per contar, us explicaré algunes particularitats de l'illa. Avui, per cert, he pujat al turó més alt de l'illa, el Mount Pleasant per veure les vistes de l'illa, però tot i que hi ha una torre de vigilància on pots pujar de més de sis metres d'alçada, encara hi ha arbres més alts que et tapen bona part de la vista de l'illa, i un parell d'antenes telefòniques just al davant per tocar els dallonses i no poder fer bones fotos...

Pel vespre, a banda de la platgeta de rigor i les passejades amunt i avall (ja sigui en taxi o a peu), he tornat al camp de beisbol on es celebrava un partit de costellada entre veterans. Ha estat bastant divertit, tot i que no m'he quedat fins al final. No hi havia molt públic, però deunidó tractant-se de gent gran. Havíeu de veure els crits i les riallotes que feia el públic davant de les accions, a voltes desencertades i fins còmiques, dels jugadors veterans... Ara, els venedors de begudes, pizza, crispetes i demés, tampoc han faltat a la cita.

Venda ambulant al davant d'una escola.

Com heu vist a la primera foto, moltes criatures fan servir els nombrosos taxis que circulen per la carretera que circunvala l'illa per anar o tornar de l'escola. Si el preu habitual per un adult és de 18 cordobas els viatge, als menors els cobren solament 5. Sovint pots veure un taxi atapeït de criatures excedint les places reglamentàries. I poden pujar hi hagi o no clients al cotxe, ja que els taxis aquí, com a molts llocs de Nicaragua són compartits.

Un dels tants molls que hi ha escampats per l'illa.

Plantes i més plantes per tot arreu.

Com diria el meu pare: "ningún perro lamiendo engorda". Vaja si és veritat.