Ahir es van celebrar les eleccions autonòmiques a Andalusia, i tot i que m'importa tant qui governa a Andalusia com qui governa al Rosselló, no es pot obviar que aquesta contesa electoral tenia un punt morbós pel fet que donava inici a un període electoral post-crisi molt interessant i incert a la vegada.
Ens preguntàvem a casa fins on arribaria Podemos, que volien menjar-se el món i han acabat menjant-se una m...; ens sorprenia Ciudadanos, que tot i ser un partit franquícia amb un sol polític conegut (Albert Ribera) i català(!) han aconseguit uns meritoris resultats; hem flipat amb el PSOE, que després de més de 30 anys al poder, casos de corrupció, i davallada generalitzada arreu, han aconseguit aguantar el tipus i han mantingut el mateix nombre d'escons que en les anteriors eleccions (47); ens hem alegrat que el PP hagi caigut més que ningú, tot i que encara hi ha un bon grapat de gent que els vota!!; i als pobres d'IU, els ha passat factura el seu suport al govern autonòmic del PSOE i l'aparició d'un competidor com Podemos, i han vist reduïda la seva representació a menys de la meitat (5).
En definitiva, que les coses canvien, però no tant com alguns suposaven. Friso per veure que passarà a les municipals d'aquí a un parell de mesos...
