Un Sant Jordi ben groc.

S'apropa la diada de Sant Jordi, una de les festes més arrelades i tradicionals de la nostra nació. Enguany és una mica més especial, si cap, per la situació de repressió que estem patint, amb compatriotes a la presó i a l'exili. Demostrem-los la nostra estima i record amb roses grogues i llaços grocs arreu. 

Feliç Sant Jordi groc!

Comunicat d'ETA: 'Declaració sobre el mal causat'.

Comunicat del grup revolucionari basc, ja inactiu, aparegut fa uns dies a dos diaris bascos, Gara i Berria, on demanen perdó a les víctimes "col·laterals" dels seus atemptats. Falta per veure si algun dia l'estat espanyol serà capaç de demanar perdó per les víctimes dels GAL...

"ETA, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional, vol reconèixer mitjançant aquesta declaració el mal que ha causat en el transcurs de la seva trajectòria armada, així com mostrar el seu compromís amb la superació definitiva de les conseqüències del conflicte i amb la no-repetició.

En aquestes dècades s'ha patit molt al nostre poble: morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s'han vist obligades a fugir a l'estranger. Un patiment desmesurat. ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor, i desitja manifestar que res de tot això no s'hauria d'haver produït mai o que no va haver de prolongar-se tant en el temps, doncs fa ja molt que aquest conflicte polític i històric havia de comptar amb una solució democràtica justa. De fet, el sofriment imperava abans que naixés ETA, i ha continuat després que ETA hagi abandonat la lluita armada. Les generacions posteriors al bombardeig de Gernika heretem aquella violència i aquell lament, i ens correspon a nosaltres que les generacions venidores recullin un altre futur.

Som conscients que en aquest llarg període de lluita armada hem provocat molt dolor, inclosos molts danys que no tenen solució. Volem mostrar respecte als morts, els ferits i les víctimes que han causat les accions d'ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de debò.

A conseqüència d'errors o de decisions errònies, ETA ha provocat també víctimes que no tenien una participació directa en el conflicte, tant a Euskal Herria com fora d'ella. Sabem que, obligats per les necessitats de tot tipus de la lluita armada, la nostra actuació ha perjudicat ciutadans i ciutadanes sense cap responsabilitat. També hem provocat greus danys que no tenen volta enrere. A aquestes persones i als seus familiars els hi demanem perdó. Aquestes paraules no solucionaran el succeït, ni mitigaran tant de dolor. Ho diem amb respecte, sense voler provocar de nou cap aflicció.

Entenem que molts considerin i expressin que la nostra actuació ha estat inacceptable i injusta, i ho respectem, ja que a ningú no se'l pot forçar a dir el que no pensa o sent. Per a molts d'altres també han estat totalment injustes, malgrat utilitzar la disfressa de la llei, les accions de les forces de l'Estat i de les forces autonomistes que han actuat conjuntament, i tampoc aquests ciutadans i ciutadanes no mereixen ser humiliats. Altrament, hauríem d'interpretar que ha existit un mal just que mereix aplaudiment. ETA, en canvi, té una altra posició: tant de bo res d'això no hagués passat, tant de bo la llibertat i la pau haguessin arrelat a Euskal Herria fa molt temps.

Ningú no pot canviar el passat, però una de les coses més perjudicials que es podria fer ara seria intentar desfigurar-lo o ocultar determinats episodis. Reconeguem tots la responsabilitat contreta i el mal causat. Malgrat no tenir ni el mateix punt de vista ni els mateixos sentiments, tots hauríem de reconèixer, amb respecte, el sofriment patit pels altres. Això és el que vol expressar ETA.

Precisament de cara al futur, la reconciliació és una de les tasques a dur a terme a Euskal Herria, una cosa que en la seva mesura s'està produint amb honestedat entre la ciutadania. És un exercici necessari per conèixer la veritat de manera constructiva, tancar ferides i construir garanties perquè aquest patiment no torni a succeir. Donant una solució democràtica al conflicte polític es podrà construir la pau i aconseguir la llibertat a Euskal Herria. Per apagar definitivament les flames de Gernika".

Euskal Herria, 8 d'abril de 2018

Euskadi Ta Askatasuna ETA

Miguel Diaz Canel, el succesor dels Castro a Cuba.

Diaz Canel i Raúl Castro.

El vicepresident cubà Miguel Diaz Canel, s'ha convertit avui en el nou President de Cuba, després d'haver estat escollit per l'Assemblea Nacional (amb el 99'83% dels vots favorables), agafant el relleu de Raúl Castro, que ha estat 12 anys al poder després de substituir, al seu torn, al seu germà Fidel, que va ostentar el càrrec al llarg de 47 anys.

En la seva primera intervenció com a president cubà ha dit: "Seremos fieles al legado de Fidel Castro, líder histórico de la Revolución, y también al ejemplo, valor y enseñanzas de Raúl Castro, líder actual del proceso revolucionario".

Sort i èxits al nou president de la República de Cuba.

El "temazo" del dimecres. Varis - "Los Borbones son unos ladrones".

Artistes com Frank T, Pau Llonch, Sara Hebe, Rapsusklei, etc. col·laboren en aquest tema coral que neix (fa escassament una setmana s'ha publicat a les xarxes) com a resposta a les aberrants sentències condemnatòries a diversos cantants de rap (Valtonyc, Pablo Hasel, Eligio) per les seves lletres subversives, crítiques amb la corona, o simplement per comentaris fets a través de les xarxes socials (twitter, facebook...). Un gran gest de solidaritat d'un bon grapat d'artistes, que a banda de cantar, ballar, o fer grafits, posen la cara en aquest genial videoclip amb molt de flow. Yeah, los Borbones son unos ladrones, ha ha!

Azahara Fort: "Què us semblaria si els vostres fills portessin deures d’activitat física a casa?"

Foto: Dani Vilà.

L'autora és Professora del grau en ciències de l’esport de la FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull. En aquest escrit ens parla de la tendència al sedentarisme que guanya terreny amb els canvis socials, i alguns possibles remeis.

Actualment, l’activitat física (AF) regular ha assumit un paper cada vegada més destacat en els esforços de promoció de la salut atesa l’epidèmia d’obesitat infantil. L’Organització Mundial de la Salut (2010) recomana que els infants i adolescents acumulin un mínim de 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa. No obstant això, els informes epidemiològics europeus recents indiquen que els nivells d’activitat física estan disminuint en l’adolescència i en la joventut, i adverteixen que aquests comportaments sedentaris poden continuar en l’edat adulta.

Alguns autors hi afegeixen que aquests 60 minuts d’activitat no són suficients si no s’assoleixen les habilitats motrius pròpies del seu estat maduratiu. És a dir, no és suficient parlar de temps de pràctica, hem d’anar més enllà, hem de parlar de qualitat del moviment. L’adquisició d’habilitats motrius al llarg del cicle vital sol començar amb els moviments reflexos i rudimentaris (com ara gatejar) durant el primer i el segon any de vida. Posteriorment, entre els 2-7 anys aproximadament es desenvolupa l’adquisició i el perfeccionament de les habilitats motrius bàsiques o fonamentals, considerades l’ABC del moviment; és a dir, les lletres i les paraules del moviment (per exemple córrer, llançar, saltar...). Un cop assolides les habilitats motrius bàsiques, els nens i nenes estan preparats per començar a desenvolupar les habilitats motrius específiques pròpies d’esports com ara el tennis, el waterpolo, el futbol... Posteriorment, i passada la pubertat, s’inicia el període d’especialització esportiva o bé l’assoliment d’un estil de vida físicament actiu.

La vida moderna es caracteritza per menjar ràpid i per multitud d’activitats sedentàries (per exemple videojocs, xarxes socials...) per fer-la més fàcil. Ens trobem, doncs, davant d’una generació que està creixent de manera menys sana i saludable que els seus pares. Però el més preocupant és el fet que els nens no adquireixin les habilitats motrius bàsiques necessàries per participar en esports de manera segura o bé per portar una vida físicament activa al llarg de la seva vida. Aquest fet deriva en nens i nenes que no gaudeixen de l’activitat física necessària per al seu correcte desenvolupament.

Per què als nostres infants els costa gaudir de l’activitat física? Per què no els motiva moure’s? Com podem canviar aquesta tendència? Des de fa anys, països com ara el Canadà o el Regne Unit estan impulsant el concepte de l’abecedari físic (Physical Literacy) per combatre aquesta manca de competència motriu pròpia dels infants de la nostra època. L’abecedari físic no només es relaciona amb l’adquisició dels patrons de moviment bàsic citats anteriorment (lletres del moviment) pels nens (o adults), sinó que també es defineix com la motivació, la confiança, el coneixement i el compromís per portar una vida físicament activa. Els nens que adquireixin l’abecedari físic podran aprofitar les múltiples oportunitats que ens ofereix l’entorn per gaudir de l’activitat física independentment del medi (ja sigui terra, aigua, neu...).

L’adquisició dels patrons de moviment bàsic predisposen l’individu a portar un estil de vida físicament actiu. Per exemple, un infant que aprengui a córrer podrà gaudir d’activitats com ara el bàsquet, el tennis o el futbol. De manera similar, els nens que tinguin una bona estabilitat podran gaudir d’activitats com ara el patinatge, el ioga o l’esquí. En resum, si no s’adquireixen les habilitats motrius bàsiques des d’edats primerenques serà molt difícil gaudir amb confiança de les habilitats motrius específiques pròpies de l’adolescència o l’edat adulta.

Per combatre aquesta epidèmia de sedentarisme associada a baixos patrons de moviment bàsic serà fonamental que els pares, les escoles i el govern proporcionin les eines i els mitjans que necessiten els nens per moure’s de manera intel·ligent. Tothom assumeix que els nens han d’aprendre l’abecedari en anglès, a sumar o a restar, però, i l’abecedari del moviment? És necessari que la societat comenci a posar el mateix èmfasi en l’educació física dels nostres infants que altres aspectes de l’educació. Què us semblaria si els vostres fills portessin deures d’activitat física a casa?

75 anys del descobriment dels efectes psicodèlics del LSD.

Albert Hofmann

Tal dia com avui de l'any 1943, el químic Albert Hofman, descobria accidentalment els efectes psicodèlics de la Dietilamida de l'Àcid Lisèrgic (LSD), al entrar en contacte amb la seva pell a través de les puntes dels seus dits. Diuen que el "viatge" li va durar diverses hores.

Si bé en uns inicis l'LSD es feia servir per a tractar a pacients alcohòlics i amb altres finalitats mèdiques, a poc a poc es va anar escampant el seu ús recreatiu, i malgrat la il·legalització als EEUU l'any 1966, el seu consum va créixer notablement en l'època dels hippies. 

Personalitats com Steve Jobs (Apple), Bill Gates (Microsoft), Andy Wharhol (artista), Jim Morrison (The Doors), Syd Barret (Pink Floyd), Aldous Huxley (escriptor), van consumir aquesta substància amb assiduïtat, ja sigui com a entreteniment o bé com a estimulant per a la creació.

És potser la substància que més altera la percepció de les coses, i ha servit de font de creació/inspiració de molts artistes de diferents branques. Tot i que els efectes nocius de la substància no afecten per igual a tots els consumidors, el cert és que no són pocs els què han patit un "mal viatge" consumint aquesta droga degut al seu nivell d'afectació del cervell.

Així que aneu amb compte. 

Per cert, que el bo de l'Albert Hofmann, el seu descobridor, va arribar fins als 102 anys!!

Us volem a casa. Manifestació multitudinària a Barcelona.

Aquest migdia centenars de milers de catalans (315.000 segons la policia de la Colau, 750.000 segons els organitzadors) hem omplert l'avinguda Paral·lel de Barcelona des de Plaça Espanya fins al parc de les tres xemeneies, per exigir l'alliberament dels presos polítics (Cuixart, Sánchez, Forn, Rull, Romeva, Bassa, Forcadell, Turull, i Junqueras) i el retorn dels exiliats (Rovira, Gabriel, Puig, Serret, Comín, i Ponsatí), a banda de reclamar pels drets democràtics que s'està carregant l'estat espanyol.

Avui el món casteller també ha estat present en la mobilització, amb prop d'una quarentena de colles fent castells al llarg de l'avinguda Paral·lel, i els Minyons no hi hem faltat. Hi hem realitzat varis pilars, un 3d7, un 4d7 i un 3d7 amb l'agulla, que han entretingut als presents i han aixecat una mica els ànims i les ganes de cridar proclames.

No pararem fins que torneu a casa. Ni un pas enrere.