Per molts anys Josep.

 

Josep, demà celebrarem que fas anys malgrat et retenen en una presó injustament i cruel. Serà una trobada de record i suport més que no pas una festa, però estem convençuts que aviat tornaràs a casa teva i podràs celebrar anys rodejat dels teus.

Molta força company!!

Un Sant Fèlix discret.

9d8 com a tercer castell a la diada de Sant Fèlix d'ahir. (Foto: MInyons)

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a participar a la diada castellera de Sant Fèlix, una de les cites més esperades de la temporada per al món casteller, i per als minyons en particular. Són més de trenta participacions al llarg de la nostra història i per a la gran majoria dels minyons suposa un punt d'inflexió en la temporada i un repte majúscul de demostrar a tot el món casteller de quina pasta estem fets els castellers d'aquesta colla.

Enguany el cartell de castells programats no era potser tan engrescador com en anys anteriors (2d8, 2d9fm, 9d8, pd7f), però per a molts minyons suposava un pas endavant en un any irregular marcat per les nombroses baixes de castellers del tronc, i les dificultats per arrossegar a gent. S'ha de reconèixer que tots teníem moltes esperances posades en el castell net, que havíem intentat en dues ocasions sense fortuna: Girona 2015, i Diada 2016. Tanmateix, després dels assaigs molts pensàvem que aquest cop el castell tenia més possibilitats. Tot i que Sant Fèlix no perdona. Sortir d'aquest castell obrint plaça era una aposta de màxims, i tanmateix, ahir va sortir creu. No es va arribar a col·locar el aixecador, molt lluny de l'expectativa, i això vol dir que caldrà analitzar els motius del no assoliment i cercar solucions. Potser aquest castell s'ha d'estrenar en alguna plaça amb poca pressió perquè sabem que és un castell que no perdona, on la part mental és el 70% de la clau de l'èxit.

Després de l'intent infructuós de 2d8, vam remuntar la diada carregant el 2d9fm, totalment inesperat, ja que creiem que a la tercera aquesta temporada tocava descarregar-lo, i de fet, el folre i les manilles eren una autèntica pedra. La sortida un punt accelerada i lletja de la canalla va acabar desestabilitzant el castell i fent que aquest caigués. Per sort, ningú lesionat i podem acabar amb un 4d9f, i el 9d8, més el pilar de 6 de comiat.

A partir d'ara cal treballar per apujar el llistó d'aquí a final de temporada. Veig més que viable descarregar el 2d8, i tenim a tocar el 3d9fp. Al 3d10fm comencem a veure-li possibilitats i el pilar de 8 és qüestió de fer algun canvi per dalt per alleugerir-lo i poder acabar la temporada portant-lo a plaça.

El "temazo" del dimecres. Dancing Mood - "Dandimite".

Vaig descobrir a aquesta banda d'ska clàssic argentina al festival Rock al parque de Bogotà, un festival de tres dies gratuït que se celebra al parc Simón Bolivar. La banda es va formar l'any 2000 a iniciativa del trompetista Hugo Lobo, membre també dels mítics Fabulosos Cadillacs també argentins.

Aquest tema està inclòs a l'àlbum On the Sunny Side of the Street de l'any 2009. Ska instrumental de finíssima factura.

Martin Luther King: "Tinc un somni".

Martin Luther King a l'escala del Lincoln Memorial de Wahington el 28 d'agost del 1963.

"A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d'avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà. Tinc un somni que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals".

Oda al casteller anònim (Oda al Maeso 2).

4d9f ahir a la Festa Major de Sitges (Foto: Revista Castells).

Diran que tu no pots,

diran que tu no vals,

a aquests que van de gurús

no els facis ni puto cas.

El casteller neix o es fa?

pregunta la Terribas.

Amb esforç i constància tot s'aprèn,

li responc sense manies.

Paciència i perseverança.

Passet a passet, pujant graons,

fins arribar a tocar el cel,

amb qui sinó amb els Minyons?

Tanmateix, cal recordar

com el castell es va formant:

pinya, folre, tronc, pom de dalt...

i tothom és important.

N'hi ha que sols volen pujar,

només s'estimen a si mateixos,

la colla els importa un rave

defensen els seus interessos.

Jo aquests els detesto.

Narcisistes repugnants.

N'hi ha, tanmateix, a totes les colles.

Són pitjors que els de Ciutadans.

Ambició i humilitat,

el bon camí han de guiar,

 i per a la colla molts èxits,

segur que ens ha de portar.

David Cirici: "No tots els intel·ligents heu d’estudiar".

Hem de donar gràcies que de tant en tant, gent intel·ligent amb opinió pública facin escrits com aquest del David Cirici a l'especial Criatures del diari Ara. No podem confondre intel·ligència i resultats acadèmics.

Estimada alumna intel·ligent, i, tanmateix, suspesa: 

L’estiu del suspès té moments lamentables, i no em refereixo només a l’estona que has de dedicar a preparar els exàmens de setembre. El problema són aquests pares amics dels teus pares que et pregunten què tal, com ha anat el curs, i què penses estudiar l’any que ve. El problema són les bones notes que et passen per la cara alguns companys de piscina, de platja, de riu o de campament d’estiu. Res: tu, ni cas.

Sàpigues que tens dret a pensar que les matèries que t’ofereixen els estudis no acaben d’encaixar amb tu. Tens dret a pensar que les classes són avorrides i que estudiar segons què és absurd. Hi ha gent que es pensa que, si ets intel·ligent, has de ser per força una bona estudiant. També es pensen que qui treu excel·lents és que és molt intel·ligent, i és mentida. I creuen que els intel·ligents han d’estudiar per enginyer o fer-se especialistes en nanotecnologia o biomedicina. Però és evident que molta gent intel·ligent fa coses molt importants, i molt útils i ben fetes, sense estudiar cap carrera. Però no és només això: és que tens tot el dret del món a ser intel·ligent i voler fer alguna cosa per a la qual -encara- no es necessiten estudis superiors. Els intel·ligents també heu de ser fusters, activistes socials, jardiners, poetes, ballarins, pallassos, mecànics, polítics, entrenadors de futbol, pintors, esportistes, policies, rescatadors de migrants per la Mediterrània, cuidadors o cantants. No anar a la universitat no és cap fracàs. Ho és que hi vagis perquè et pressionen, perquè t’ho exigeixen, perquè et fan creure que amb una bona carrera t’assegures el futur... i la felicitat! En aquest món en què pensem molt més del compte en els diners, la gent tendeix a pensar que els enginyers o els dentistes la bitllen, però creu-me que no guanyen pas més que els monologuistes de TV o els creadors de tendències a través de la xarxa. 

Però estimada alumna suspesa, el que no s’hi val és no fer res i no voler fer res. Vull dir que, si no has trobat encara el que vols fer, espavila’t. El que no pot ser és suspendre perquè et fa mandra estudiar i és més divertit jugar amb l’ordinador. Si ets intel·ligent, això no t’ho pots permetre. Va: aprova’n alguna al setembre, i en seguim parlant.

Colòmbia dia 24: Pereira (Marsella, Salento, Valle del Cocora, Santa Rosa).

La darrera part de la meva ruta per Colòmbia m'ha dut fins a Pereira, la capital de l'"eje cafetero", al departament de Risaralda, una ciutat de prop d'un milió d'habitants, tot i que comparat amb Medellín o Bogotà hom té la sensació de trobar-se a un poble.

La ciutat en si no té grans atractius, però té unes quantes zones d'interès pels voltants, i pels amants del cafè i la seva cultura, una amplia oferta de finques cafeteres on poder comprovar tot el procés del cafè, des de la planta a la producció i la degustació.

També hi ha uns quants pobles amb encant pels voltants, i el parc nacional de Los Nevados, amb el valle de Cocora on es poden contemplar les palmeres més gegants del món. Un espectacle únic que a més destaca per la verdor de la zona. És un dels punts més turístics de la zona, tot i que el nombre de turistes que s'endinsen en el parc natural encara no arriba als nivells d'altres parcs interessants arreu del món.

A la zona també hi ha un parell de centres termals naturals, amb aigua alcalinitzada que brolla de l'interior de la terra. A diferència de l'aigua d'origen volcànic aquesta té menys sofre i més minerals i diuen que és més beneficiosa per a l'organisme... El cert és que el lloc on hem anat, proper a la localitat de Santa Rosa, era molt bonic i estava envoltat d'uns paisatges espectaculars, amb uns salts d'aigua inclosos. Allà he passat el dia amb el Bru, relaxadament i alegre.

A banda de les excursions, a Pereira hem pogut gaudir d'alguns actes de la Feria de la Cosecha que se celebrava aquests dies. Hem anat a veure danses tradicionals, teatre, concerts i alguna cosa més, que ha servit per mantenir-nos entretinguts. No van faltar els trobadors amb els seus tradicionals campionats.

Aquí hem coincidit amb la Gemma Beltran, també de Terrassa, que també ha estat viatjant pel país, i que va marxar un dia abans que nosaltres direcció a Bogotà, el seu darrer destí abans de tornar cap a casa. Crec que vam formar un bon trio. Tots tres caps o excaps de cau i esplai.

Pati interior de la casa de cultura de Marsella.

Un ocell no identificat al jardí botànic de Marsella.

Amb el Bru i la Gemma al peu de la Finca La Montaña a 2.860 metres, al valle de Cocora.

Vista del palmeral al valle de Cocora. Parque de Los Nevados.

Vista de les termes de Santa Rosa.

Tradicional "bandeja paisa", amb ou, salsitxa, bacon, plàtan fregit, arròs, frijoles, arepa i alvocat.