Les millors celebracions de gols.

Curiós vídeo de les millors celebracions de gols d'aquest equip islandès, el Stjarnan FC. Com a futbolistes no sé, però en el món de la dramatúrgia tenen molt futur aquests esportistes. A gaudir!

A Sants, santa paciència...

4d9f a la plaça Benet i Muixí del barri de Sants. (Foto: Minyons)

Avui els Minyons he actuat a la diada de la colla de Sants, desena participació des del 2008, on hi hem assolit una "tripleta màgica" (3d9f, 4d9f, 5d8, i un pd7f final), que no assolíem des de l'actuació a la Festa Major de Sitges a finals d'agost. Hem actuat al costat dels locals, els Borinots, i dels Capgrossos de Mataró, dues colles amb les que coincidirem a la nostra diada en la darrera actuació de la temporada, i amb les que sempre mantenim bona sintonia a plaça. Colles del "nord" casteller, educades en la cultura de fer-se pinya i de fer vacances a l'agost... haha.

Avui la diada s'ha allargat més de tres hores com a conseqüència de la caiguda dels locals amb el 2d9fm, que no han arribat ni a carregar. La llenya ha estat lletja, per dalt, i ha provocat que diversos castellers hagin hagut de ser atesos, la qual cosa ha implicat l'aturada de la diada per prop d'una hora (fins que els responsables dels serveis mèdics de la diada no donen el vist-i-plau, aquesta no es pot reemprendre). Un suplici. És de les coses que darrerament porto pitjor. Després de molts anys a mil i una places, actualment em fot molt no poder arribar a dinar amb la família a una hora prudent, i ara per ara, sóc partidari de fer algun tipus de protocol compartit per tot el món casteller per posar solució a aquest problema. Vaja, si és que la resta ho contempla com un problema... De cara a l'espectador, que al meu parer és per a qui fem els castells, són fatals les aturades de més de deu minuts. Doncs imagineu una hora! I per als propis castellers, opino que no és el mateix saber que el diumenge dedicaràs dues o tres hores a l'activitat castellera, que cinc o sis. Segur que seríem més si ho féssim més àgil. Sí, i castells més grans també!

Un dels aspectes destacats de la jornada, a banda dels castells assolits, i de la desesperant aturada, ha estat la meva primera trobada amb un dels meus col·legues blocaires, el Xavier Pujol, santsenc il·lustre que ha sabut trobar-me entre el rotlle dels Minyons durant la llarga aturada. L'he reconegut de seguida, no només físicament, sinó també per la samarreta dels "Cims per la llibertat" i la placa de "llibertat presos polítics". M'ha explicat la relació de la seva família amb els Borinots i fins i tot m'ha fet una foto, que espero veure algun dia...

És curiós que en poc temps he coincidit amb dos dels meus principals col·legues blocaires. Ha costat però ho hem aconseguit!!

Solidaritat amb els 4 del TSJC.

Els mossos retirant per la força a manifestants davant la porta del TSJC el passat 23-F (Foto: Nació Digital)

El jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona va decretar ahir ordre de cerca i captura per quatre dels integrants dels CDR (El Cesc, el David, l'Ivet i el Cesc) que van manifestar-se amb una seguda pacífica davant la seu del TSJC el passat 23-F, com a protesta per les detencions per part de les forces de l'estat de dirigents polítics catalans i per l'escalada repressiva.

Aquests quatres, del total de 24 persones detingudes pels mossos durant l'acció d'aquell dia, s'han negat a recollir l'escrit d'acusació a la Ciutat de la Justícia, i per aquest motiu, el jutge ha decretat l'ordre de detenció.

Al David el conec personalment i sé que és dels que no s'espanten amb facilitat. Tanmateix, no és fàcil plantar cara a aquest estat demofòbic, venjatiu i totpoderós. Molta força per a ell i per a la resta dels encausats. No esteu sols! La lluita continua! Guanyarem!

El "descobriment" d'Amèrica, versió Polònia.

Ahir als del Polònia els va sortir un gag divertit amb un Pablo Casado convertit en Cristòfol Colom en somnis. Fa uns dies el líder del PP valorava el "descobriment d'Amèrica" com un dels fets històrics més importants de la història juntament amb l'imperi romà. Com si no hagués estat ja descoberta molt de temps abans... Molt ben trobada la ridiculització del pesonatge. El que em fa més pena és que encara hi hagi sud-americans que creuen que tenen alguna cosa a agrair a la mare pàtria, com el pobre indígena del gag.

Campionat del món de pilota a Barcelona.

Aquesta setmana s'estan disputant a Barcelona els mundials de pilota en les seves diferents modalitats: pilota-mà; cistella; pala; i raqueta (o frontenis). Val la pena arribar-se al fronton de la Vall d'Hebron per veure jugar als millors esportistes de les diverses modalitats.

Personalment, sempre m'han agradat els esports de raqueta, i he practicat diversos d'aquests en diferents etapes de la meva vida. Diria que em vaig iniciar amb la pala de ping-pong a casa, a la taula del menjador, col·locant cintes de casset a mode de xarxa. Més endavant va arribar les raquetes de tennis i fronton, que practicava amb gran alegria al Casal Familiar de Viladecavalls sobretot, i també al Club Natació Terrassa. La darrera de les raquetes que va entrar a casa va ser la d'squash, esport que vaig practicar un bon grapat d'anys al gimnàs CROL, a l'Squash-4 o al Marconi en alguna ocasió.

Amb el ping-pong, vaig arribar a competir als jocs escolars de Terrassa representant a l'Institut Blanxart, acabant en una digne 6a posició final si no recordo malament.

També he provat el bàdminton, les pales de platja, l'spiribol (amb una pilota lligada a una corda lligada a un pal vertical que va donant voltes), i la pilota-mà en algun viatge pel País Basc. 

Quins grans moments amb la raqueta i la pilota!!

El "temazo" del dimecres. Public Enemy - "Fight the power".

Ahir va fer 50 anys que dos atletes nord-americans, Tommie Smith i John Carlos, van alçar el puny al cel, cobert amb un guant negre, dalt del pòdium a l'estadi olímpic de Mèxic mentre sonava l'himne dels EEUU en l'acte d'entrega de medalles, donant suport a la causa dels Panteres Negres del seu país que lluitaven contra la discriminació racial i la repressió a la comunitat negra.

Anys més tard, al 1990, el grup novaiorquès Public Enemy, publicaven aquesta cançó inclosa a l'àlbum de títol "Fear of a black planet", on revifaven la crítica al sistema racista nord-americà, i rememorava velles lluites de la comunitat negra. Lluita contra el poder!

Els Jordis, un any d'ostatges de l'estat espanyol.

Cada dia que els presos polítics passen a les presons creix la meva ràbia, ira, odi, envers l'estat feixista que els manté presos. Avui, en Jordi Cuixart, president d'Omnium, i en Jordi Sánchez, expresident de l'ANC, compleixen un any empresonats sense judici, sota unes acusacions que no s'aguanten per enlloc i que un bon grapat de països europeus ja han negat.

Si a Espanya es pensen que amb el segrest dels polítics catalans renunciarem al nostre anhel de llibertat i independència, ho tenen magre. Ni un pas enrere. Avui més que mai amb la democràcia i amb la República Catalana.

Avui a Terrassa ens hem ajuntat centenars, alguns milers fins i tot, de persones per tornar a reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Hem cantat les cançons per la llibertat (La cançó dels indignats, Torna Serrallonga, Abril 1974, L'Estaca, Els Segadors) en record de tots/es ells/es. La dignitat d'aquest poble és immensa. Vencerem!