Li agradava sortir a fer el volt cap al capvespre, just abans de sopar, quan la Joana era a la cuina i les nenes feien feines de l'escola al menjador. Ell aprofitava per fer algun encàrrec i escampar la boira.
Aquella tarda havia sortit amb l'encàrrec de la Joana de portar uns pantalons i una camisa a cal sastre, Ca l'Esteve, perquè li fessin uns "arreglos". L'havia trobat enfeinat amb una brusa blanca a dins de la botiga, on es veia algun rotlle de tela al mostrador i tot de peces de roba d'altres veïns probablement, penjades a les estanteries de darrera del mostrador. L'Esteve, un senyor alt i ferm malgrat els seus setanta anys, jeia en una cadira de fusta, darrera d'una taula alta amb una làmpada que donava llum a les seves mans, i a la tasca que tenia entre aquestes: una camisa d'home blanca amb un estrip considerable.
Ja fora de la botiga havia decidit passejar una estona i arribar fins a la vora del riu Cardoner, que travessava el poble de banda a banda. Per travessar-lo d'un costat a l'altre hi havia dos ponts: el pont nou i el pont vell. El primer l'havien construït feia no més de deu anys a l'entrada del poble venint de la carretera principal, i el segon, que segons deien feia més de dos-cents anys que l'havien construït, se situava al centre del poble, a escassos metres de la Plaça Major i de l'Ajuntament.
Va acostar-se a la vora del riu per sentir la remor de l'aigua que baixava. L'aire era fresc a aquella hora de la tarda i va sentir un esglai. Va centrar la mirada en una zona de matolls densos i alts molt a prop d'on es trobava. S'hi va atansar una mica més per observar millor el que semblaven unes sabates de dona...
I fins aquí la meva aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.
