Insults masclistes al trio arbitral femení a un camp terrassenc.

La Ylenia, l'Ainara i la Matilde al camp del Sant Cristòfor.

El passat cap de setmana es va disputar a l'estadi del Sant Cristòfor de Terrassa, un partit del grup català de la tercera divisió, amb la particularitat que per primera vegada a la història del futbol a l'estat espanyol, la tripleta arbitral estava formada íntegrament per dones. L'efemèride, tanmateix, no va tenir un final feliç a causa d'uns quants energumens mal educats que es van dedicar a dirigir insults masclistes a les col·legiades.

Realment, el món del futbol mou a un bon grapat d'indesitjables sense autocontrol que no deuen tenir res millor a fer amb les seves vides que anar al camp de futbol a insultar, cridar, i criticar tot allò que no els agrada. I el més greu de tot és que aquestes actituds no són exclusives dels camps de futbol on es juguen competicions de cert nivell, sinó que et pots trobar aquests especímens a qualsevol camp i en qualsevol categoria i edat. Ni quan hi ha infants pel mig es tallen.

Potser és molt complicat perseguir aquestes actituds quan els implicats estan envoltats per milers d'espectadors en camps de futbol de primera o de segona divisió, però penso que molts clubs petits amb estadis de poca capacitat, haurien de tenir un major control i, fins i tot, prendre mesures disciplinàries amb aquells que no se sàpiguen comportar. D'igual manera que es pot sancionar a un jugador per una acció violenta o de manca de respecte a un rival o a l'àrbitre, cal poder sancionar i expulsar, fins i tot, als aficionats que no saben comportar-se.

A veure si es posen les piles els clubs locals com a mínim després d'aquests fets vergonyants.

Carlos González: "Ara que sóc avi".

Article del pediatre Carlos González per al Criatures del diari Ara. Molt recomanable per a pares estressats i patidors.

Ara que soc avi i que, per tant, estic fora de l’abast de la responsabilitat i la crítica, us puc dir, a aquells que no sou més que pares, que a vegades feu una mica de pena. 

No parlo, esclar, dels que teniu problemes de veritat, nens amb malalties greus. Sou, per fortuna, relativament pocs, i el que desperteu és més aviat compassió (com-passió, patir amb algú, compartir el patiment). 

Parlo dels que trobeu problemes on no n’hi ha. De vegades com si els anéssiu buscant; de vegades, aparentment incapaços de plantar cara a les amenaces apocalíptiques d’amics, familiars o experts. Us passeu els millors anys de la vostra vida preocupats per coses absurdament intranscendents: que no es desperta a mitjanit ( Tranqui, ja es despertarà); que es desperta molt sovint a la nit (Veus? Ja s’ha arreglat!); que demana pit abans de les tres hores (Dona-l’hi i ja està!); que s’ha engreixat 195 grams en lloc de 200 (De veritat va de cinc grams?); que no s’acaba el bibe (esclar, no se l’ha d’acabar, està calculat perquè en sobri); que no vol fruita (Ja en voldrà més endavant... I, si no en vol mai, pitjor seria que fumés); que no li surten les dents (Li sortiran!); que no fa el rotet; que té gasos (¿No deu ser que no té gasos i per això no feia el rotet?); que sempre vol anar a coll (Un nadó, anar a coll? Increïble!); que no caminarà mai (Segur, per això veiem pel carrer tantes mares portant a coll els seus fills adolescents); que no para quiet (“Carn que creix, es mou”, diu la meva sogra); que no parla; que parla massa; que es mama el dit (Deu ser l’únic nen que ho fa!); que no es relaciona amb altres nens; que es baralla amb altres nens; que fa rebequeries (Segur que els altres nens de dos anys no protesten plorant, sinó que negocien exposant ordenadament els seus arguments); que sempre té mocs; que es fa pipí al llit (Jo també me’n feia, hi teniu res a dir?); que s’enfada quan no li donen el que vol (I els adults, quan no ens donen el que volem, estem feliços i agraïts?); que no té rutines; que no vol peix...

Passeu els millors anys de les vostres vides donant voltes i més voltes a problemes que d’aquí cinc anys (en alguns casos d’aquí cinc mesos) seran només anècdotes i que, d’aquí vint anys, si no estan completament oblidats, potser seran els vostres records més preuats. 

Tens un fill. Creixerà molt ràpid. Calla i gaudeix-ne.

Sopar a La Mola.

Ahir vaig pujar a sopar a La Mola. No ho feia des del gener del 2015. Aquell dia vam pujar un grup nombrós d'amics dels Minyons i el restaurant estava bastant ple de gent. Ahir en canvi, vam ser nosaltres (4) solament, i tres treballadors. Casualment, quan pujàvem ens vam trobar una col·lega que baixava, la Lídia, que ens va dir que els cambrers ens esperaven tan sols a nosaltres, ja que ella i el seu col·lega també havien reservat però finalment s'havien fet enrere. Suposo que al ser un divendres enmig d'un pont, va fer que molts excursionistes aprofitessin per anar a llocs més remots o llunyans...

La vetllada va ser animada, potser més del normal gràcies al porró de vi, i el menjar fantàstic. Vam demanar canelons, gírgoles, i carxofes a la brasa, per compartir de primers, i de segons xai uns i conill els altres. Per tancar la vetllada, un xarrupet de Chartreuse que vaig treure de la motxilla, i cap avall alegres i contents.

Menjar, beure, cardar i jeure.

Arriba una etapa a la vida en què veus les coses de manera més pragmàtica, i comences a reconèixer les coses importants de la vida, i les què no ho són tant. I què saps apreciar aquelles petites coses que ens donen moments de plaer/felicitat. Entre tanta immundícia, enveja, individualisme i corrupció, també podem trobar espais d'amor, amistat, humor i llibertat, i cal intentar que els segons superin als primers en les nostres vides, tot i que no sempre és fàcil. Ara bé, el què no depengui de nosaltres, si ens fa patir, ho hem d'acceptar i suportar com bonament puguem, i allò que sí depèn de la nostra voluntat, actuar en conseqüència, intentant gaudir el màxim que les circumstàncies ens permetin. Potser demà serà tard...

Déu n'hi do que filosòfic que m'he posat. Hahaha. 

Jornades d'estar per casa.

Avui és un d'aquells dies que em puc quedar a casa mandrejant, avorrit, o entretingut del llit al sofà mirant el mòbil, l'ordinador, la tele, o un llibre. Solament he sortit una estona al matí per anar a la piscina, ben esmorzat (entrepà de pit de pollastre i cafè amb llet), i de tornada a casa m'he posat a veure la diada castellera de Tots Sants per la tele. He dinat un arròs negre i una cuixa d'ànec confitat, i unes castanyes amb moscatell de postres. He fet becaineta, al llit i amb pijama, naturalment, i un cop llevat he fet una estona més el ronso al llit fent una ullada al twitter, una xarxa social on pots quedar-te enganxat mirant piulades i més piulades. Per sopar tinc previst menjar uns cabdells d'enciam amb anxoves, i una mica de pa amb tomàquet amb pernil i formatge. I el que resta de jornada, doncs tinc alguna sèrie pendent (Peaky Blinders), i si puc vull mirar-me el partit de l'Eurolliga del Barça de bàsquet, tot i que no tinc el Movistar Deportes i no sé si el podré veure per algun canal pirata d'internet.

El "temazo" del dimecres. The Pengüins - "Marrameu torra castanyes".

Bona castanyada a tothom. Mori el Halloween!

Una mica de Reggae per Xics amb els santfeliuencs The Pengüins.

A picar ben fort!!!

El Consell per la República.

Aquesta tarda s'ha presentat en societat, en un acte cerimonial al Palau de la Generalitat, el nou Consell per la República. Un organisme creat des de les institucions però que, teòricament, no té funcions executives. 

Segons en Toni Comín, un dels membres del Consell, aquest ha de servir per internacionalitzar el conflicte i per coordinar l'estratègia a seguir cap a la implementació de la República conjuntament amb la societat civil i les institucions catalanes.

Segons la wikipèdia "El Consell per la República és el nom d'una organització privada que pretén ser un govern en l'exili, i que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. També promou la defensa dels drets civils i polítics. El Consell està format per un president i set membres"

Certament, no puc dir que tingui una opinió formada al voltant d'aquest nou ent, però donarem un vot de confiança al nou Consell per la República.