I més, i més, i més... (Messi, 400 gols a la lliga!)

L'astre argentí, ahir celebrant la xifra rodona de 400 gols a la lliga espanyola.

Ahir vaig tenir l'immens goig de poder presenciar un fet històric al Camp Nou. El millor jugador de la història, Leo Messi, va marcar el seu gol número 400 a la lliga espanyola, en el partit que va enfrontar el Barça amb l'Eibar (3-0). Va ser a la segona part, al minut 53 de partit, quan Leo va rebre una assistència de Luís Suárez i va penetrar dins de l'àrea rival per batre el porter Riesgo amb la seva cama (més) bona.

Messi va iniciar el seu inabastable compte golejador l'any 2005, en un partit contra l'Albacete, i porta una mitjana de 0'95 gols per partit (400 gols en 435 partits). Brutal. Als seus 31 anys ha aconseguit superar amb escreix els millors registres dels màxims golejadors històrics de la lliga espanyola. El segueixen de ben llunys Cristiano Ronaldo (311), Zarra (252), Hugo Sánchez (234), Raúl (228), Di Estéfano (227), César (220), o Quini (219).

Únic. Irrepetible. Inigualable. Insuperable.

Un món de bojos.

 

Aquesta setmana he vist, llegit o escoltat per diversos mitjans de comunicació notícies esgarrifoses com ara la d'una filla de 17 anys que ha assassinat la seva mare a ganivetades, o un pare de 21 anys que ha apallissat el seu fill nadó de dos mesos que ara es troba a l'UCI entre la vida i la mort. Per no comentar els, amargament habituals, assassinats de dones a mans de les seves exparelles. O els bojos que maten al veí que els retreu les seves actituds incíviques o delictives fins i tot... Vaja, un món de bojos en què ens ha tocat (sobre)viure. Com es pot transformar l'ésser humà en un animal malvat i tan carregat d'odi i violència? Que ha fallat en la seva educació? És possible exterminar el mal de la faç de la terra o ens hem de conformar a patir aquesta xacra tot sovint?

Records d'un rescat.

Avui he vist publicat aquest vídeo a les xarxes, d'un rescat d'alta muntanya en helicòpter als Alps francesos crec. Les imatges són molt espectaculars i impactants. La perícia del pilot de la nau és admirable. M'ha fet recordar el dia que un helicòpter dels bombers francesos va venir a rescatar-me a mi i a tres amics a un barranc del sud de França. Vam cometre un error de principiants (tot i que un dels companys ja havia fet el mateix recorregut amb els seus companys d'un mòdul d'esports d'aventura), al voler fer el barranc amb una corda d'escalada en comptes d'una corda de riu. I en un dels trams, vam baixar relliscant per la roca com si d'un tobogan es tractés. Quan el darrer s'havia de llençar, ens va deixar anar la corda que duia a sobre llençant-la cap al gorg on ens trobàvem. La corda va començar a enfonsar-se i no vam ser a temps de pescar-la abans que s'enfonsés del tot en la foscor de la profunditat. Afortunadament, dúiem a sobre un pot tancat hermèticament on hi teníem algun mòbil, i des d'un d'aquest, i enfilats per les parets que envoltaven el grog vam poder trucar al meu germà perquè es poses en contacte amb els bombers de Catalunya, i aquests amb els francesos, amb les indicacions exactes d'on ens trobàvem atrapats (no podíem avançar ni anar endarrere perquè teníem altes parets tant a una banda com a l'altra). Finalment, després d'esperar aproximadament una hora i mitja, vam començar a sentir el soroll d'un helicòpter, i vam veure com s'anava apropant i anava baixant cap a on érem, tot i que va quedar suspès a uns quinze metres d'on érem perquè no tenia espai on aterrar. Va baixar un bomber amb el cable i ens va anar lligant un a un i pujant-nos a l'helicòpter. Jo, que vaig ser el primer a pujar vaig poder comprovar les maniobres del pilot, i em vaig fixar molt en com de prop érem de les parets del barranc. Afortunadament, el pilot també devia ser un gran expert, i va fer un rescat sense entrebancs. D¡altra manera, ara no estaria explicant aquesta emocionant anècdota.

El "temazo" del dimecres. Skaparàpid - "El ball de la gent rara".

Els valencians Skaparàpid van aturar la seva activitat cap allà l'any 2007. Fa uns anys es van tornar a ajuntar per una mini gira per terres mexicanes, i el passat dissabte 5 de gener, vigília de reis, van tornar a la capital catalana per recordar vells temps a la sala Apolo. A finals dels 90 i principis del segle 21 van tocar en un bon grapat d'escenaris de Catalunya. Segons em van comentar ells mateixos, a Terrassa van ser-hi com a mínim en tres ocasions que ells recordessin (per als Minyons, per a un centre social okupat, i en una Festa Major).

Vaig tornar a reviure bons moments del passat a l'Apolo, i vaig recordar cançons que començaven a perdre's en la meva memòria. Un bon grapat de temazos per cantar i ballar amb el puny alçat.

El tema de "El ball de la gent rara" el van incloure a l'àlbum "Ací Estem" publicat l'any 2003.

Gràcies Xoni i Migue per la vostra amistat. Fins la propera.

L'activitat física al segle 21.

Quan jo era petit, hi havia diverses possibilitats de fer pràctica esportiva, ja fos en gimnasos, clubs varis o entitats esportives, o bé a l'aire lliure. Als gimnasos, bàsicament s'hi podia fer o bé gimnàstica sueca, o bé gimnàstica esportiva, o fins i tot peses. Anys més tard va aparèixer una nova disciplina que combinava la gimnàstica sueca amb la música i el ball que van anomenar "aeròbic". Encara recordo les sessions televisives de l'Eva Nasarre a TVE...

Al segle 21 però quan hom vol començar a posar-se en forma, o vol tornar a fer pràctica esportiva després d'un temps d'inactivitat, necessita fer una formació prèvia per conèixer totes les disciplines que han anat sorgint en els darrers anys. A un menor de trenta anys no li parlis d'aeròbic o gimnàstica sueca, perquè molt probablement no sabrà de què li parles.

Ara un bon gimnàs o un club modern ha d'oferir body pump, zumba, spinning, crossfit, ballet fit, aquagym, bungee workout, ioga aeri, body combat, capoeira, striding, cycling, urban ioga, aquaròbic, pilates, dinamic board, ioga dinàmic, hatcha ioga, cross syngy, body balance, sh'bam, jiu jitsu...

Vaja, que em sembla que necessitaré alguna vida més per poder practicar totes aquestes disciplines amb una mica de rigor i progressió. Mentrestant continuaré amb les meves sessions de piscina i anant amb la bicicleta i a caminar per la muntanya de tant en tant.

Un inici d'any rodó.

Demà toca tornar a la feina. Les vacances d'hivern sempre se'm fan curtes, però especialment aquest any que he anat de viatge a l'Iran. (segur que algun/a pensarà que tinc molta barra de queixar-me, però és que jo sóc una persona "inconformista", haha). En tot cas, faig una valoració molt positiva d'aquests dies festius, i no només pel viatge, sinó també per la resta de dies que he pogut gaudir de la família, els amics, i de grans, grandíssims àpats.

Des que vaig arribar del viatge tampoc és que hagi parat gaire. Potser avui ha estat el dia més relaxat i d'inactivitat, però tant dissabte com diumenge no he deixat de fer coses. El dissabte vaig anar de concert a la sala Apolo de Barcelona, al concert d'uns històrics de l'ska valencià que s'han tornat a ajuntar després d'un bon grapat d'anys d'inactivitat i que a finals dels 90's i principis del segle 21 van prodigar-se per Catalunya. L'any 2000 els vam contractar per un festival musical dels Minyons al pavelló de l'Sferic, juntament amb els Cheb Balowsky i els Joxe Ripiau, i molta gent encara se'n recorda d'aquella gran nit. A partir d'aquí van sorgir llaços d'amistat amb alguns membres de la banda, i el dissabte vaig poder retrobar-me amb alguns d'ells. I també em va servir per recordar velles cançons que tant havia ballat i cantat anys enrere.

El diumenge, dia de reis, vaig anar com cada any a casa dels pares, amb els germans i els nebots. Aquests dies tan especials la meva mare es llueix amb el menjar, i tots gaudim a taula amb les exquisiteses del pica-pica, el rap i les gambes, i com no, el tortell de reis. A banda que sempre ens trobem un menjador ple de regals per a tothom que obrim tots alhora. A mi enguany m'han regalat teatre, una experiència d'aquelles encapsulada, i vi. 

I per si hi havia poca alegria i felicitat, va acabar la jornada de la millor manera. Amb victòria del Barça i derrota del R. Madrid. Què més es pot demanar? Unes vacances rodones que acaben de manera rodona.

Ja venen els reis...

Vinyeta del ninotàire Ferreres per al diari Ara d'avui dia de reis.

Els tres reis "màgics". (aconsegueixen entrar el seu discurs feixista, xenòfob, racista i anticatalà a les vostres cases).