Comença la meva temporada castellera.

4d8 a la Festa Major de Can Palet (Foto: Minyons).

Ahir diumenge els Minyons vam actuar al barri de Can Palet de Terrassa per la seva Festa Major, com ve sent tradicional en els darrers anys. També fa uns anys que aquesta diada ve sent la meva estrena pel que fa a les actuacions. Als assaigs tampoc m'incorporo a ple rendiment (dimecres i divendres. Els dilluns només per les grans diades) fins a l'abril, tot i que sí que acostumo a anar els divendres des del primer assaig.

A mesura que passen les temporades (amb aquesta ja en van 27) cada any costa una mica més arrencar, tot i que un cop t'hi poses, ja agafes l'hàbit i no acostumo a fallar gaire més. Només el Barça, o algun concert molt desitjat, em pot fer faltar a un assaig a partir de l'abril. Pel que fa a les actuacions, no acostumo a fallar gaires. Només les d'inici de temporada i a l'arrencada després de vacances que sovint m'enganxa de viatge. I poques més la veritat.

Una de les coses que cada any porto pitjor és la durada de les actuacions. Em desespera bastant quan una diada s'allarga més de dues hores (aquí no tinc en compte diades històriques), i quan hi ha intents desmuntats i repeticions. No arribar a casa a una hora decent per dinar després d'una actuació em toca bastant els nassos. Aquest és un tema que les colles hauríem de resoldre amb urgència per evitar desercions de castellers i de públic. No li trobo el sentit a fer castells a les 14:30 amb trenta persones de públic...

Per una altra banda, ahir em vaig adonar de com de porcs som els castellers. No sé si es pot generalitzar entre el món casteller, però pel que respecta a la meva colla, sí que ho puc dir. Ahir, acabada l'actuació hi havia desenes de llaunes de cervesa, ampolles de plàstic, paquets buits de tabac, etc., pel terra. La gent no pot cercar la paperera més propera per no deixar-ho al terra?

Buf, potser m'estic tornant un autèntic minyó rondinaire abans del que tocaria...

Escola Pública Catalana.

Mireu-vos aquest vídeo de promoció de l'escola pública catalana. Es va publicar a les xarxes a principis d'aquesta setmana i, en principi, semblava una campanya promoguda pel Departament d'Educació de la Generalitat. Però no. Ha estat una campanya de denúncia de la FAPAC (Federació d'Associacions de Pares de Catalunya) per la deixadesa de l'administració envers l'educació pública. La manca d'inversió, i l'augment progressiu de la segregació.

Hi ha detalls del vídeo que em grinyolen una mica, però cal destacar el compromís de la FAPAC amb l'escola pública per sobre de tot.

També em sobrava l'Évole.

Cares d'odi.

Foto: Nació Digital.

Aquesta setmana han passat pel judici de la vergonya alguns dels agents dels cossos de repressió de l'estat que van actuar a Catalunya entre el setembre i l'octubre del 2017. Tots ells han declarat que van viure moments de gran tensió davant de les masses concentrades, i a l'uníson han detallat les expressions d'odi a la cara dels concentrats. Alguns detallaven que mai havien vist tal nivell d'odi als rostres dels resistents, ni tan sols al llarg dels anys del conflicte basc... O sigui, que com que no hi va haver cap tipus de violència per part dels resistents, cal inventar-se un relat d'odi i "violència moral". Patètic i ridícul queda curt.

Tornen La Polla Records.

Fa pocs mesos, la banda de punk La Polla Records (Agurain, Àlaba, 1979), anunciava el seu retorn als escenaris després de la seva dissolució l'any 2003. Amb el següent missatge a les xarxes: "Y yo que estaba muerto me he levantado. La última batalla me está esperando." Tornen per celebrar el seu 40è aniversari i per recordar al públic en general que les coses estan igual de malament, sinó pitjor, que quan van plegar. Vaig tenir la sort de veure'ls en unes quantes ocasions abans que pleguessin, i pensava que no ho tornaria a fer, però no.

De moment han anunciat concerts a València, Madrid, Bilbao i Barcelona (26 d'octubre), i a les tres primeres ciutats han hagut de fer doblet. De moment a Barcelona van pel primer Palau Sant Jordi, però no descarto que hagin de repetir a casa nostra també. Per si de cas, jo ja tinc l'entrada...

Estic segur que a Barcelona podrem escoltar aquesta cançó premonitòria...

No a las cárceles del estado asesino, ¡No!
No más esconder los errores del sistema, ¡No!
No al estado terrorista que encierra, ¡No!
A quien le sobra y a quien lucha contra él, ¡No!
No queremos nadie preso y lucharemos por eso, ¡No!
No más presos.
No más presos.

Noia amb ranuncles.

Theo Van Doesburg - "Noia amb ranuncles" (1914).

 

Ha arribat la primavera

i les ranuncles floreixen.

Més d'un es desespera,

s'ha de veure com maleeixen.

Se'n veuen per tot arreu,

pels balcons, places i carrers.

Deuen estar bé de preu...

 

...o potser hi ha presoners.

A la Junta Electoral

el color groc també els molesta.

Potser és que la seva moral

de vegades no fa festa?

Omplirem tots els racons

fins que alliberin els presos

doncs n'estem fins als collons

de viure sempre sotmesos.

Portant un ram de ranuncles

surt una noia del mercat.

 Al puny en posa tres juntes 

i crida al vent "Llibertat"!

Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del més de març. Avui coincidint amb el dia d'inici de la primavera i el dia mundial de la poesia.

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" i Ahmed Touzani - "La Tarara".

El passat divendres al Tradicionàrius de Gràcia va presentar-se el nou projecte del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra", acompanyat pel músic tangerí Ahmed Touzani, i un conjunt format per sis músics que toquen dolçaines, flautes, guitarra, llaut, percusions de tot tipus (caixó, darbuca...), baix, i acordió, i que han enregistrat l'àlbum "A banda i banda del Mediterrani" (2018), amb un repertori de cançons tradicionals que s'escolten a banda i banda d'aquesta mar. Magnífica experiència de prop de dues hores de durada.

El judici farsa havia de tenir un jutge parcial.

Personalment, trobo que els millors gags del Polònia són aquells que es dediquen a denunciar les clavegueres de l'estat i la manca de cultura democràtica, així com el patriotisme exacerbat que supuren la majoria dels principals representants de les forces de l'estat (polítics, jutges, militars, empresaris...).

L'altre dia es van lluir amb aquest gag de denúncia al judici farsa, on el jutge del Tribunal Suprem, Marchena, s'està dedicant a paralitzar qualsevol intent de les defenses de fer caure en contradicció als testimonis culpabilitzadors, i permetre que aquests puguin faltar a la veritat o contestar amb constants evasives o manques de memòria, quan aquestes respostes reben l'amenaça de fals testimoni i possibilitat de conseqüències penals quan el testimoni defensa el relat dels acusats.