Grècia (3): Corint - Micenes - Nàuplia.

Restes arqueològiques de Micenes.

Avui he marxat direcció sud cap a Micenes, on es troben unes de les restes arqueològiques més antigues de l'època grega, concretament del període micènic (1600 - 1100 a.C). Declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1999, conserva els murs de l'antiga ciutat de Micenes. També es troba el tresor d'Atreu, que diuen que va servir de tomba del rei Agamenó, qui va atacar i destruir Troia.

Fins al jaciment hi he arribat en bus i un taxi de cinc minuts que m'ha cobrat 5 euros per 4 km., que en acabat he fet tot xino-xano, acompanyat d'un gos, passant pel poble de Micenes on he parat a dinar en un local de cuina tradicional grega. On m'havia deixat l'autocar l'he tornat a agafar a les 15:00 per arribar fins a Nàuplia, un poble coster molt bonic amb més oferta d'allotjaments, bars, i comerços.

He sortit de l'hotel quan ja havia caigut la nit per donar un volt, i m'ha semblat molt bonic. Ja us explicaré...

Restes arqueològiques de Micenes.

Vista panoràmica de les restes arqueològiques de Micenes.

Tresor d'Atreu.

Des de l'interior de la tomba.

Un company de viatge.

Curiosa tradició de la zona, de posar maquetes d'esglésies pels llocs.

Església ortodoxa a Micenes.

Menjar típic grec: albergínies fregides amb salsa, i musaca.

Jroña que jroña.

Nàuplia.

Grècia (2): Atenes - Corint.

Estadi olímpic Panatenaico construït per als JJOO del 1896.

Aquest matí he anat en metro des de la plaça Sintagma fins a l'estació  de Larissa, on tan sols sortir al carrer es troba l'estació central de trens, tot i que per l'aspecte de l'edifici ningú diria que es tracta de la principal estació de trens d'Atenes... He agafat un tren cap a Corint que està a una hora aproximadament. L'estació de tren de Corint està als afores de la ciutat, ben bé 2'5 km. del centre. Ho he fet xino-xano aprofitant que feia un solet agradable.

M'ha costat una mica trobar el hostel ja que no hi havia cap cartell a la façana que l'anunciés. Finalment ha sortit a obrir-me un noi ucraïnès que també s'hi allotjava, ja que en aquest hostel no hi ha ningú que l'atengui. Tan sols un número de telèfon d'una tal Daria que no ha contestat la meva trucada, tan sols el wattsap que li he enviat. Bé, en tot cas el noi ucrainès, l'Ivon, m'ha dit quina devia ser la meva habitació i quins llits eren disponibles. Un cop instal·lat he estat xerrant una bona estona amb el noi que m'ha explicat que es era informàtic i que treballava des de qualsevol lloc amb el seu ordinador. També s'havia dedicat al món de l'espectacle, concretament ballant breakdance, i que havia treballat uns mesos, l'any 2013, a l'espectacle circenc de temporada de Port Aventura.

Amb l'Ivon hem fet una excursioneta fins al canal de Corint, un canal de més de 6 km. de llarg fet a finals del segle 19, per unir el Golf de Corint amb el mar Egeu i permetre el pas d'embarcacions d'una amplada considerable (21 metres té el canal). El canal es troba ubicat a uns 9 km del centre de la ciutat en direcció a Loutraki, a la banda nord-est del canal.

Després de l'excursió he arribat fins la platja de Corint per dinar en un restaurant molt bonic amb unes vistes increïbles a la costa. I pel vespre, després de descansar una estona al hostel he sortit a passejar pel centre de la ciutat per veure l'escàs ambient que hi havia i els llums de nadal.

El canvi de guàrdia davant del Parlament a Atenes.

El Parlament.

Una parella gravant vídeo tot ballant, als Jardins Nacionals.

Vista del canal de Corint en direcció al Golf de Corint.

Platja de Corint.

Escultura clàssica a la platja de Corint.

Grecia (1). Atenes.

Entrada a l'Acròpolis.

Aquest matí he començat a fer el guiri per Atenes. El primer que m'ha sorprès de la ciutat ha estat el preu que m'han cobrat per un cafè "latte". 4 euros. Una pasta de pernil dolç i formatge 2, i el cafè amb llet 4. Això em passa per no preguntar abans...

Ben esmorzat he anat directe cap a l'Acropolis abans no s'omplís massa de guiris com jo. L'entrada (10 euros, a l'estiu el doble) l'havia adquirit online i m'he estalviat la cua a les taquilles, tot i que a l'hora que he arribat no hi hauria més de 30/40 persones. L'Acròpolis m'ha semblat un recinte una mica decadent, i ple de bastides. Ni la cartelleria amb informacions, ni les senyals per moure't pel recinte m'han semblat al nivell de l'espai. En tot cas, m'ha agradat passejar-me per un lloc on han passat fets transcendentals de la història.

De l'Acropolis m'he anat cap a l'Àgora Romana i l'Àgora d'Atenes, i d'aquí cap a dinar en un lloc proper a la plaça Sintagma, proper també al hostel on estic parant, on he demanat una mussaca, un plat típic grec semblant a una lasanya de carn però sense tantes capes de pasta.

Per la tarda he fet un altre volt que m'ha dut fins a l'antic estadi olímpic, el Parlament (amb el tradicional canvi de guàrdia a càmera lenta), el Centre de Convencions Zappeio, els jardins nacionals (un pulmó verd enorme al cor d'Atenes), i els carrers adjacents a la Plaça Sintagma.

Un altre cosa diferent dels grecs, a banda de que poden anar amb moto sense casc, és que quan demanes una ampolla de cervesa a un bar te la posen de mig litre, i l'aigua petita embotellada costa tan sols 0'50 euros a qualsevol tenda que entris.

El teatre de l'Acròpolis.

Panoràmica d'Atenes.

El Partenon de l'Acròpolis.

Imatge de l'església bizantina d'Agia Marina.

Edifici a l'Acròpolis.

Edifici principal a l'Àgora d'Atenes.

Temple d'Hefest dins l'Àgora d'Atenes. El temple millor conservat.

Vista de la columnata interior de l'Stoa d'Àtalo.

Bust de l'emperador Antoninus Pius.

Catedral ortodoxa d'Atenes.

Un patriarca ortodox apagant les espelmes per a què altres devots les tornin a encendre (i deixin uns calerons...).

25 anys després, me'n vaig a exorcitar algun dels meus dimonis.

Doncs això, que començo un viatge d'uns dies i he pensat dir-vos el lloc en forma d'enigma (no gaire difícil, eh!).

El "temazo" del dimecres. De Paper - "Xacarraxac".

La companyia terrassenca De_Paper, formada per la Núria i l'Alfred, celebren 5 anys d'activitat i ho fan amb aquesta petita joia nadalenca en forma de videoclip, amb la tècnica de l'"stop motion" i amb dibuixos en paper, obra de l'Alfred, per fer el vídeoclip de la nadala popular de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià, "Xacarraxac". Apa, bones festes a tothom.

El joc d'escacs.

Sofonisba Anguissola, 1555, Partita a scacchi.

Ja pot moure donzella,

però vigili quina mou,

doncs s'està jugant el sou

 contra la dama més bella.

No s'apuri bella dama

que ho tinc tot sota control,

i ara com qui no vol

li menjo a vostè la dama.

Aprèn vostè molt de pressa,

per això la vaig triar,

però mai s'ha de confiar

abans de moure una peça.

Em té vostè molt intrigada.

A veure quina en prepara.

El cert és que a hores d'ara

ja veig la partida guanyada.

No canti victòria encara.

Veu vostè aquesta torre?

Pel seu passadís corre

i fa escac al rei ara.

Quina gran crueltat.

Altra cop me l'ha jugada.

Estava tan excitada...

Vosté és pura maldat.

No cal que es lamenti dona.

Ha estat una bona partida,

i als escacs com a la vida

guanya sempre la més bona.

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de desembre.

Una nit per al record, amb Skatalà, a la Sala Estraperlo de Badalona.

El passat dissabte vaig tenir l'enorme plaer de gaudir d'un concert extraordinari d'una de les bandes mítiques de l'escena skatalítica catalana, que són força cars de veure actualment, malgrat que tenen anunciat un concert per al proper dissabte 28 a la sala Razzmataz amb els anglesos Bad Manners, dins del festival RudeCat. Un concertàs al què sé que no podré assistir, i ja em pensava que em quedaria amb les ganes de veure els Skatalà que feia un grapat d'anys que no veia (també me'ls vaig perdre en la seva darrera aparició al festival Barna'n'Roll el 2017).

En aquesta ocasió va anar pels pèls que també me'ls perdó, ja que va ser un concert no anunciat (banda sorpresa), dins de les celebracions de l'11è aniversari de la sala Estraperlo de Badalona, una sala que s'ha fet un nom programant música alternativa com l'ska, el punk, i altres estils poc comercials. No va ser fins el mateix dia a la tarda que un col·lega em va dir que tocaven, i vaig enredar a un altre col·lega fan de la banda per anar-hi plegats. Fins i tot vaig haver de cancel·lar un sopar que havia programat per al mateix dia. Però va valer la pena. Oi tant! 

Veure els Skatalà en una sala amb 200 persones a tot estirar, a primera fila, i en un concert on el grup es va mostrar amb molta energia i ganes, va convertir el concert en un difícilment superable, com a mínim d'aquest grup. Un concert per recordar amb el pas dels anys.

Per cert, no em voldria oblidar dels altres dos grups que van completar la nit skatalítica a l'Estraperlo, els Thorpedians i The Cabrians. Tot plegat, un "festivalot".