El "temazo" del dimecres. Obeses - "Virus".

Els osonencs Obeses van ser premonitoris en el seu tercer àlbum d'estudi, "Monstres i princeses" (Música Global, 2015), amb aquest tema de "rabiosa actualitat". Tot i que es refereixen a un altre tipus de virus, més perillós i nociu, si cap, que el coronavirus, el del capitalisme. Tant de bo, aquest coronavirus que estem patint ara arreu del món, faci obrir els ulls a molts governants i se n'adonin que el ritme de destrucció del planeta i de creixement de les desigualtats socials, és insostenible. Davant de situacions d'emergència com la que ara ens toca viure, es fa evident que cal molta solidaritat i cooperació, uns valors molt allunyats dels valors de la societat capitalista.

Wuhan, 76 dies de confinament.

Foto: Diari Público.

Les autoritats xineses han anunciat avui que aixecaran l'ordre de confinament de la població de Wuhan, origen i epicentre del Covid-19, després de 76 dies de confinament, el proper 8 d'abril. 76 dies! 11 setmanes! 2 mesos i mig!! No cal ser molt espavilats, o experts en la matèria, per imaginar-nos què ens espera als catalans, veient l'expansió que està tenint el virus a casa nostra. Buf... una cosa és confinar-te un parell de setmanetes, tres... Ara bé, dos mesos o més... Bé, què hi farem... Ens en sortirem!!

Pollice Verso.

Pollice Verso (Jean-León Gérôme, 1872).

- A ver, dónde está Pedro Sánchez que no lo veo... Pedro! Soy el único superviviente de este combate a muerte de infectados por el coronavirus! Prometiste que el vencedor podría ser hospitalizado con cama incluída. Ahora cumple tu promesa!

I aquesta és la meva humil, i breu, participació al Relats Conjunts del mes de març.

Dia de la poesia confinada.

El carrer Font Vella amb tan sols tres vianants i comerços tancats. (Foto: Terrassa Digital).

Avorrit, avorrit,

estic tan avorrit

per no sortir de casa

tant de dia com de nit.

Del llit al menjador,

de la cuina al sofà.

Ai Déu meu Senyor,

això quan acabarà? 

Ni castells, ni concerts,

ni futbol televisat...

I diuen els experts

que tot just ha començat.

Jo estic tranquil i serè.

Cal bon humor i paciència.

Avui és el dia vuitè

i continuo la resistència!

Esperem no duri gaire

 el nostre confinament.

 Que ens torni a tocar l'aire

i hi hagi vida novament.

Enganxat als escacs.

Retransmissió del campionat de candidats al campionat del món pel canal Youtube de Marca.

Aquest dies de confinament he recuperat una afició que tenia força oblidada, els escacs. Habitualment no hi jugo mai. Només quan viatjo, o en períodes de vacances que tinc moltes estones d'avorriment. També si he de fer algun encàrrec i m'he d'esperar sense fer res una bona estona. Per aquestes ocasions tenia instal·lada una aplicació al mòbil per jugar contra la màquina, o bé per jugar contra algú, que també he fet servir bastant quan he viatjat amb amics que els agrada això dels escacs.

Aquests dies tanmateix, he descobert una altra aplicació, "Chess.com" que et permet jugar partides online amb gent de tot el món, i et permet a més fer-les amb diferents temps per partida (ràpides, semiràpides, que durin dos, tres o fins a 30 dies...) I m'hi he enganxat bastant fort. Amb un col·lega ens connectem de tant en tant i juguem algunes partides a 10/15 minuts per banda. I quan no hi és ell jugo contra gent de tot el món partides ràpides de 10 minuts per banda.

Coincidint amb aquesta fal·lera pel joc dels escacs, m'he assabentat gràcies a un col·lega del Twitter, que actualment s'està disputant el torneig de candidats al campionat del món, i que ho retransmeten en directe per diversos canals de Youtube. La veritat és que és bastant ràndom tot plegat, doncs mirar-te una retransmissió on apareixen tres paios comentant les jugades i les possibles jugades que faran els competidors, en partides que poden durar 4 hores, i on pot no haver un sol moviment en més de vint minuts... doncs vaja, que molt ritme no té la cosa. Però resulta que no hi ha res més interessant d'esports per la tele en aquests moments, i aquí estem, entre el mòbil i l'ordinador a veure si aprenc quelcom.

El "temazo" del dimecres. Internacionales Conejos - "La cumbia del coronavirus".

El coronavirus no només està afectant la salut de milers (milions?) de persones arreu del món. També ha aconseguit aguditzar l'enginy i la creativitat de molt i moltes. Aquests dies estem veien vídeos i imatges molt originals, si no surrealistes. També algunes escenes commovedores de gent expressant-se públicament ja sigui cantant, tocant un instrument, o fent alguna acció humanitària.

I la música és una de les arts preferides per la gent per expressar-se, ja sigui en situacions d'alegria, de pena, d'emergència com en aquest cas, o en qualsevol altra que us pugueu imaginar. I a mi no se'm treu del cap aquesta cançó creada per l'artista mexicà Mister Cumbia, que en el vídeo que us penjo és interpretada en viu pel conjunt guatemaltenc "Internacionales Conejos".

Apa, a cantar i ballar, que són dos dies...!

La maledicció de París.

La llegendària Torre Eiffel.

No recordo si ho havia comentat per aquí, però aquest passat dissabte me n'havia d'anar a passar el cap de setmana a París, amb motiu del partit de rugbi del torneig de les Sis Nacions, entre França i Irlanda, que tancava el torneig i podia decidir el vencedor del mateix. Com de sobres sabeu, la majoria dels esdeveniments esportius s'han suspès a gran part d'Europa, i a França també. Així que vaig decidir no temptar la sort viatjant en aquestes hores greus i quedar-me confinat a casa. Afortunadament, he pogut canviar el vol, i m'he agafat un per a Londres a principis de juliol. Ja veure'm si aquest altre el podré fer o no...

Però el que us volia comentar, més enllà de la desgràcia amb el partit de rugbi que em feia tanta il·lusió, és la maledicció que tenim els Minyons amb aquesta ciutat de la llum. L'any passat la junta directiva de la colla va anunciar que s'estava parlant amb la colla castellera de París, els Geperuts, per fer-hi una actuació cap a l'octubre. La cosa va ser força precipitada i, tot i així, més de dues-centes persones s'havien preinscrit per anar-hi. Al final, les dues colles van tocar de peus a terra i van comprovar que no era fàcil organitzar una moguda com desplaçar 200 persones a un altre país, per molt veí que sigui, amb les dificultats logístiques que implica.

Així doncs, que es van emplaçar per organitzar la visita per a aquest any, i així ho van anunciar a l'assemblea d'inici de curs, al mes de gener. Hi havia invitació oficial per actuar a París coincidint amb el pont de l'1 de maig, i la gent ja podia començar a inscriure's. Jo vaig ser dels hàbils que vaig aconseguir un vol baratet per aquelles dates. Però, ailàs, ja hi tornem a ser! Aquest cop, el maleït Coronavirus ens ha tornat a espatllar els plans. La junta directiva va anunciar fa pocs dies que el viatge es cancel·lava degut a la situació de risc i a la més que probable possibilitat que per aquelles dates el risc de contagi encara sigui alt arreu.

Doncs la història fosca dels Minyons i París no s'acaba aquí, ja que l'any 1996 o 97, els Minyons també havíem d'actuar a París. Però en aquesta ocasió encara va ser més dramàtic, doncs el mateix dia que havíem quedat al local de la colla per marxar cap a allà, els dirigents de la colla van dir-nos que s'havia suspès! Tothom amb les maletes perparades, i amb tota la il·lusió del món, i et diuen que te'n tornis a casa que no hi ha viatge... 

Si més no, hem anat millorant pel que fa a la gestió de les males notícies. Hem passat de saber que no hi anàvem el mateix dia, a unes setmanes, i uns mesos en aquesta darrera ocasió. Tant de bo la propera sigui la bona, o com a mínim que ho anul·lin amb més de mig any d'antelació, com a mínim.