Dia 44 de confinament.

La meva bicicleta d'estar per casa.

Doncs com qui no vol la cosa ja he arribat al 44è dia confinat a casa... passen els dies volant i no ens n'adonem. Jo, de moment, ho porto força bé. Les rutines diàries de la feina, els escacs, la lectura (menys del que fóra desitjable), la cuina, l'activitat física diària, l'internet, alguna sèrie, les videoconferències, etc., em mantenen entretingut i ben actiu. Trobo molt a faltar poder sortir amb la bicicleta o a la muntanya, anar a casa dels pares, o trobar-me amb els amics al local de la colla, quedant per fer un àpat o fent un beure a qualsevol bar. Però, com us deia, ho porto prou bé i encara puc resistir un bon temps... La qüestió és pensar com quedarà tot un cop aixequin el confinament i puguem tornar a sortir al carrer. Quin tipus de vida ens espera i com seran les relacions socials o la vida d'oci a les que tan acostumats estem.

Cia De_paper: Sant Jordi, el drac, la corona i el virus!

La companyia terrassenca De_paper ens presenta aquesta animació de la llegenda de Sant Jordi adaptada als temps que vivim. Una diada de Sant Jordi del tot atípica que les autoritats han decidit traslladar al 23 de juliol per intentar pal·liar la dramàtica baixada dels ingressos de llibreters, principalment tot i que no única, com a conseqüència de la no celebració amb normalitat de la diada. 

Jo ja he triat el meu llibre a la web de llibreriesobertes.cat: es tracta del llibre del professor Joan Buades "Educar, per a què?"

El "temazo" del dimecres. Les Luthiers - "Loas al cuarto de baño".

Avui ens ha deixat un altre dels membres fundadors del mític grup de música i humor argentí Les Luthiers, Marcos Mundstock, que feia el personatge de narrador als espectacles. En aquest clip el podeu veure fent de locutor de ràdio i donant pas a la banda que interpreta la peça.

Ara per ara, tan sols queda un dels membres fundadors del grup, Jorge Luís Maronna, tot i que el dels cabells blancs llargs, Carlos López, també va arribar al grup els primers anys.

En fi... llei de vida. El meu petit homenatge al Marcos, i a Les Luthiers.

Noia a la finestra.

 

 

 

 

 

Salvador Dalí, 1925, Noia a la finestra

Ja feia trenta-nou dies que la Mar era confinada a casa seva, a Cadaqués, des que havien decidit tancar les escoles a causa del nou virus provinent de la Xina, i tot just en feia quatre que cantava des de la finestra del menjador. No ho feia a cap hora en concret. Sortia quan li venia de gust i cantava una cançó mirant el seu mar estimat. A l'escola cantava tots els dies, ja que era la mestra de música, i li encantava cantar cançons per als nens, que també quedaven encantats.

Per avui, la Mar havia triat l'havanera El llop de mar, que solia cantar-li el seu avi quan era petita i la portava amb la barqueta a navegar per les cales de la zona. El seu avi Joan li havia encomanat l'amor per les cançons i, en gran mesura, era el responsable que ella hagués acabat convertint-se en mestra de música.

Alguns veïns quan la sentien cantar sortien immediatament als balcons o per les finestres per poder-la escoltar millor, i acabaven aplaudint les seves actuacions espontànies. Alguns atrevits, fins i tot, s'atrevien a demanar-li les cançons que volien escoltar: "La gavina" de la Marina Rosell, o "Vestida de nit" entre altres. 

I aquesta és la meva humil participació en els Relats Conjunts del mes d'abril.

Docents substituts en lluita!

El col·lectiu de docents substituts i substitutes acostumen a ser sempre els més perjudicats del col·lectiu docent en temps de crisi. Jo vaig patir les conseqüències de la darrera crisi del totxo, i com a substitut em van retallar drets que altres companys gaudien. Tanmateix, el moment actual és pitjor, ja que si aleshores "tan sols" vaig patir una discriminació econòmica i de jornada laboral, en aquest moment hi ha milers de docents substituts que directament han estat cessats del seu lloc de treball. I el més trist de tot, és que el propi col·lectiu docent, a l'estar tan fraccionat entre les diferents categories (funcionaris amb plaça, funcionaris sense plaça, interins amb plaça estructural i interins sense plaça, substituts...), no considera com a pròpies les lluites i reivindicacions dels diferents subgrups. Una pena. Em poso a la pell de tots els docents substituts que s'han quedat sense feina de la nit al dia, i que ho deuen estar passant molt malament. Ànims i la lluita continua!!

Documental de l'ascens de dos catalans a l'Slovak Direct.

El que van fer el Marc Toralles i el terrassenc, i minyó, Bru Busom, al juny de l'any passat va ser tota una proesa que molt pocs afortunats escaladors han assolit. L'ascens del Denali (6.194 m., antic Mont McKinley), la muntanya més alta del continent nord-americà, a Alaska. I per una de les vies més complicades i dures que es coneixen al món. Tenim la sort que de la gesta en van fer aquest reportatge de bella factura. Imatges impactants, envoltats de neu, roca i gel, i amb temperatures extremadament baixes. Spoiler: van acabar fent cim.

El "temazo" del dimecres. The Specials - "Gangsters".

Els The Specials són una banda britànica de ska clàssic de l'escola 2Tone, nascuts l'any 1977 a la ciutat de Coventry. L'any 1979 publicaven el seu primer LP sota el títol homònim de "Specials" amb alguns dels seus millors temes de tota la seva trajectòria, encara en actiu. Darrerament he tornar a escoltar-me les cançons dels The Specials i m'han entrat unes ganes tremendes de tornar-los a veure. Ho vaig fer per primer, i diria que únic cop, al festival Cruïlla de farà 4 o 5 anys. Espero que tornin aviat per casa nostra. I si no, cap a Anglaterra que es prodiguen més.