"El jueu errant".

"El jueu errant" (Samuel Hirszenberg, 1899).

A veure, si són les set del vespre què collons fot tanta gent a la platja? No havíem quedat que aquest és l'horari de la gent gran? Jo és que flipo! No podeu esperar que siguin les vuit que és la vostra hora? A banda, que no sé si ho sabeu, però aquí s'hi ve a nadar o a fer esport, no a estirar-se a la sorra com feu vosaltres!! No veieu que no es pot ni passar? On és la distància de seguretat? I les mascaretes on coi les heu deixat? Bé, de fet, veig que per no portar no porteu ni banyador, porcs! Què us penseu que això és una platja nudista? On collons és la policia quan se la necessita? La gent gran també tenim drets, eh! Aquest jovent ja no respecta res! Mira, si trepitjo algú mala sort. Jo porto setanta anys venint a nadar al mar i no penso tornar a casa sense fer unes braçades perquè una colla d'irresponsables i egoistes es pensin que poden fer el que els surt dels pebrots. Per pebrots els meus! Au, disculpi si l'he trepitjat...


Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.

El "temazo" del dimecres. Todos tus muertos - "Hijo nuestro".

El passat dilluns es van complir 125 anys del naixement del general nicaragüenc Augusto Cesar Sandino, que va combatre l'exèrcit imperialista ianqui a la seva Nicaragua natal.

L'any 1994, la banda argentina de rock, reggae, ragga, etc., Todos tus Muertos publicava l'àlbum "Dale Aborigen" on incloïa aquesta cançó dedicada a l'heroi nicaragüenc. Sé que els TTM continuen actius i que van ser per casa nostra fa tres o quatre anys. Espero que tornin aviat perquè era d'aquelles bandes que vaig seguir amb devoció a la dècada dels 90. Un dels seus líders, Fidel Nadal, va col·laborar amb Manu Chao en la gravació del darrer disc de Mano Negra, "Casa Babylon", de l'any 1994.

60 anys dels "Fets del Palau". No surrender.

Avui es compleixen 60 anys dels "Fets del Palau de la Música", quan en un acte de commemoració del centenari del naixement del poeta Joan Margall, les autoritats franquistes van prohibir la interpretació del "Cant de la senyera", obra del propi Maragall, però uns quants joves la van interpretar des de les seves butaques i es van llençar octavetes, sota el títol "us presentem el general Franco", obra de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va pagar tres anys de presó per aquests fets.

60 anys després continua la censura, la repressió i la submissió. Sempre ens quedara cantar alçats:

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants

Au companys, enharberem-la
en senyal de germandat
au germans, al vent desfem-la
en de llibertat,
que voleiï, comtemplem-la
en sa dolça majestat
contemplen-la en sa dolça magestat

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants

OH, bandera catalana
nostre cor t´és ben fidel
volaras com au galana
pel damunt del anhel
Per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel
Per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants

I et durem arreu enlaire
et durem i tu ens duràs
voleiant al grat de l´aire,
el camí assenyalaràs
Dóna veu al teu cantaire
llum als ulls i força al braç
llum als ulls i força al braç

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants

175 anys del naixement de Jacint Verdaguer.

Peça del musical "Verdaguer: ombres i maduixes" que van crear, i interpretar, els Obeses l'any 2017. Una obra molt ben feta i interpretada, que si l'hagués fet Dagoll Dagom encara es representaria molt probablement. Però ja se sap que en la cultura i en l'art, com en tot a la vida, sense una bona promoció costa molt més.

Adéu-siau, plaers del món,
adéu-siau, no us puc tastar,
potser d'altres de més purs em criden.
Adéu-siau.

Que n'és de dolç,
quan lo cel se desvetlla,
que n'és de dolç,
quan la terra s'adorm.

Per a mi ans també ho era,
mes ai!, que no ho és, no,
d'ençà que tinc d'eixir-hi
com un perdut!, tot sol!

Adéu-siau, plaers del món...

Que n'és de dolç,
quan los saules no gronxen
sortir de les masies
a prendre la frescor!

Per a mi ans també ho era...

La caseta blanca era un somni.
Només la poesia la pot fer durar.

Adéu-siau.

Mites d'adolescència.

Gabriela Sabatini. Un mite a tots nivells.

Avui he flipat molt fort quan m'he assabentat que l'extenista argentina Gabriela Sabatini fa avui 50 tacos. És a dir, que un dels meus mites sexual-esportius d'adolescència, és tan sols 5 anys més gran que jo!!! Fent una ullada a la seva biografia, he sabut que la Gabriela continua soltera i sense descendència i que viu a cavall de Buenos Aires i els EEUU.

Recordo quan em mirava els seus partits a la dècada dels 80's i 90's, contra l'Steffi Graf, la Martina Navratilova o la Chris Evert, que per a mi ja era tota una dona, tot i que va començar la seva cursa professional amb tan sols 15 anyets. Diuen que era tan tímida que havia arribat a deixar-se guanyar per no haver de fer els parlaments públics al final de les partides.

Estic convençut que si me la trobés cara a cara avui dia, encara em tremolarien les cames davant del mite. Val a dir, que als seus 50 anys es conserva molt bé i continua sent tota una bellesa.

Ens fem grans...

250.000 gràcies!

Imatge captada del bloc "Records de Terrassa".

Avui aquest bloc ha arribat a les 250.000 visites des que un 10 de febrer de l'any 2011 iniciés la seva marxa. Us deixo algunes dades estadístiques perquè en veieu l'evolució:

- Porto 2.702 entrades.

- Porto 9 anys i 3 mesos publicant.

- Porto una mitjana d'unes 285 entrades per any.

- Aquesta entrada dedicada a l'Àngels dels Minyons ha estat l'entrada més llegida (o vista) del meu bloc.

- Vaig arribar a les 50.000 visites l'1/08/2013.

- Vaig arribar a les 100.000 visites un 17/03/2015.

- Vaig arribar a les 150.000 visites un 15/04/2017.

- Vaig arribar a les 200.000 visites el 24/09/2018.

És a dir: 

- Els primers 50.000 em va costar 2 anys i 6 mesos.

- Els segons 50.000 em van costar 1 any i 8 mesos.

- Els tercers 50.000 em van costar 2 anys i 1 mes.

- Els quarts 50.000 em van costar 1 any i 5 mesos.

- Els cinquens 50.000 m'han costat 1 any i 8 mesos.

Gràcies als que hi sou, als que hi vau ser, i als que hi sereu.

Cal reobrir les "guarderies" (de tots els nivells)?

Imatge d'una llar d'infants a França.

Ahir vam poder veure per diferents mitjans de comunicació les imatges d'algunes escoles de França que havien reobert per atendre les criatures. Una de les imatges que més comentaris va generar va ser aquesta d'uns infants de no més de tres anys jugant al pati escolar però mantenint la distància de seguretat, amb un espai personal delimitat amb marques al terra.

Com a professional del ram, veient aquesta imatge, i algunes altres que s'han fet virals, em venen molts dubtes i incerteses al cap. Per una banda, sóc dels que també pensa que anar a l'escola és una necessitat essencial per a les criatures (per a les famílies també però per raons completament diferents). Tanmateix, també és essencial garantir la seguretat de les criatures i de tota la gent que els envolta. I això és bastant incompatible amb les dinàmiques habituals i naturals escolars, que impliquen proximitat, contacte, joc, experimentació...

La veritat és que no serà fàcil per a les autoritats educatives trobar una solució al problema. Pensar en una escola segura en l'actual situació de risc és preveu força complicat. I també serà complicat mantenir el confinament de la canalla si els pares han de tornar a la feina i no els poden atendre... El que és segur, penso, és que caldrà augmentar els recursos en matèria educativa per augmentar plantilles per poder atendre grups més reduïts d'infants, i per mantenir l'higiene adequada en tot moment. Estan disposats a avocar-hi més diners? Ho dubto.