Saut deth Pish (Vall d'Aran).

El dilluns vaig fer una nova descoberta per terres araneses. En aquesta ocasió es va tractar de la cascada de Saut deth Pish, al Mig Aran. S'hi arriba després de fer un port d'uns 10 km. des del poble d'Arròs. La pista et deixa en una vall espectacular, i en menys de cinc minuts ets als peus de la imponent cascada. L'entorn és brutal, i si a més a més, el dia acompanya, la diversitat de colors t'explota als ulls. Llàstima que aquest cop he pujat a la Vall d'Aran sense la càmera de fotografiar i estic fent el registre fotogràfic amb el mòbil, que fa unes fotos més aviat tristes i que queden lluny de reflexar el que veuen els meus ulls.

Com a anècdota, dir-vos que vaig posar els peus al riu Varradós i no vaig tenir pebrots d'aguantar ni mig minut a dins. Quin mal!!

El "temazo" del dimecres. RIngo Starr - "Octopus's Garden".

Avui calia dedicar l'entrada musical de la setmana al mite, l'exbeatle Ringo Starr, que ahir va complir 80 anyets, poca broma. Tot i ser el membre de la banda que menys aportacions compositives va fer, la seva simpatia i el seu bon humor van ser un contrapunt perfecte a les personalitats de la resta de membres de la banda.

Aquest tema el va compondre ell per al disc Abbey Road de l'any 1969.

Ascens a la Bassa d'Oles (Vall d'Aran).

El passat diumenge vaig pujar a la Bassa d'Oles (Vall d'Aran) fent la ruta Viella, Es Bordes i iniciant aquí el port (14 km fins dalt). Una ruta espectacular que té les parts més dures a l'inici i al final del port. Especialment els darrers tres quilòmetres a una mitjana de més del 9% de desnivell. Molt recomanable el port, i val la pena arribar a dalt per contemplar les meravelloses vistes de la Bassa d'Oles. M'agradaria veure aquest indret algun dia d''hivern, quan es congela la superfície del llac i la gent s'hi acosta a patinar.

Primer 3d10fm confinat de la història.

Qui deia que no es veurien castells aquesta temporada? I qui deia que trigaríem a veure castells de 10 pisos? Doncs els Minyons hem demostrat que res és impossible en el món dels castells, i ahir a la nostra Festa Major ens vam anotar una nova fita en el món dels castells (confinats) amb un 3d10fm de postal. Bé, més que de postal, de vídeomuntatge... Gran feina dels responsables de la colla amb aquesta iniciativa que ens permet "unir-nos" de nou, encara que de forma telemàtica, per tornar a fer allò que més ens agrada.

Visca la Festa Major de Terrassa!!

Visca els Minyons!!

TVE3.

Cartell extret de l'usuari de twitter @mermaid_fr2000.

El passat dilluns TV3 va estrenar una nova sèrie dirigida al públic més jove sota el títol de "Drama". Una producció de TVE on els protagonistes utilitzen el català i el castellà per comunicar-se entre ells. Res anormal per a una televisió que ha perdut tota essència i que ha renunciat al seu paper de normalitzadora de la llengua pròpia del país a canvi de augmentar l'audiència, o fer-se més simpàtica als castellanoparlants de Catalunya.

Personalment, des de fa un bon grapat d'anys, no he mirat cap sèrie de producció pròpia, o de producció estatal perquè les trobo horribles. M'agradaven les sèries britàniques que emetia TV3 als anys 80 i 90 (L'Escurçó Negre, Els Joves, Allo Allo, Gent del barri, Mr Bean...) i des de fa uns anys segueixo un bon grapat de sèries estrangeres. Als 90's també vaig ser seguidor fidel d'algunes sèries de dibuixos animats en català, com ara Bola de Drac, Musculman, o Arale.

Sembla doncs que TV3 ha renunciat a ser la televisió pública nacional catalana per esdevenir una televisió de masses on la llengua no és gaire important. A mesura que el castellà (i el catanyol) han anat guanyant quota de pantalla a TV3 jo me n'he anat allunyant, i el cert és que cada cop la miro menys. A dia d'avui, bàsicament, segueixo els noticiaris i poca cosa més. L'APM, el Zona Zapping, i el canal d'esports quan hi ha algun esdeveniment que m'interessa.

Potser quan molts catalans deixem de mirar-nos-la hagin de rectificar i tornin a apostar per convertir-se en la televisió nacional que Catalunya necessita. En català i per a tots els catalans.

El "temazo" del dimecres. Janis Joplin - "Cry Baby".

La Janis Joplin és una de les artistes del "Club dels 27", el que significa que va morir de forma tràgica (degut a una combinació de drogues i alcohol) a l'edat de 27 anys com altres com ara Jim Morrisson, Jimmy Hendrix, Brian Jones o Kurt Cobain.

Cantant de rock'n'roll i blues nord-americana va tenir alguns èxits comercials a la dècada dels 60. Es va convertir en tota una icona dels moviments contraculturals i crítics amb el sistema als EEUU. La seva veu trencada i potent, i la seva forma de cantar, com un crit desesperat, és del tot reconeixible cinquanta anys després de la seva mort (octubre de 1970).

La vida sense castells.

El passat divendres al pati dels Minyons.

El divendres passat vaig tornar al local de la meva colla castellera, els Minyons. No ho vaig fer per assajar, com hauria fet qualsevol divendres de l'any (del març al novembre, amb un mes de vacances entre el juliol i l'agost) en condicions normals, si no per assistir a un sopar-concert amb cantautor: l'Oriol Matarin de la colla.

El pati es va omplir amb l'aforament limitat, i pràcticament tots els espectadors érem minyons. I el que no ho era, era amic d'un minyó. És el tercer divendres que la colla organitza un sopar espectacle per mantenir el caliu social de la colla. I pel que vaig veure el divendres, la gent respon i té moltes ganes de tornar a fer vida social, i sobretot, castells.

La veritat és que jo encara no trobo a faltar gaire els assaigs i les actuacions, i tot plegat. Segur que tard o d'hora em tornaran a venir les ganes, però aquest període d'inactivitat castellera obligada m'està servint per poder fer altres plans i, sobretot, per fer trobades amb els amics al voltant d'una taula amb menjar i beguda la majoria de les vegades. De fet, ja he recuperat els quilos que vaig perdre durant el confinament, i fins i tot diria que n'he augmentat algun i tot... ;-)