El "temazo" del dimecres. Bordón 4 - "Golpes de taberna".

 

Aquesta cançó m'agrada molt, però aquesta gravació fa que m'emocioni més, si cap, quan l'escolto. Són dos dels membres del grup nascut a Catalunya "Bordón 4" en una festa privada com les que fèiem abans, amb molta gent i molt sarau. La cançó parla de com és de difícil la vida, especialment per la gent que treballa la terra.

La cançó em retorna als orígens familiars paterns, a Andalusia, i de pas em transporta a situacions viscudes no fa tant, quan ens podíem trobar en grup per celebrar la vida. Hauria pagat per poder ser en aquesta festa, i segur que m'hauria caigut alguna llàgrima escoltant, potser cantant fins i tot, aquest tema.

Immigrants de 1a i de 3a.

 

L'Estat espanyol, a través del seu Consell de Ministres, acaba de concedir la nacionalitat al reputat pianista britànic James Rhodes. Em repugna la doble vara de mesurar que tenen els estats a l'hora d'acollir immigrants. Si són pobres se'ls tracta com la merda, o se'ls deixa morir enmig del mar o en camps per a immigrants. Si son rics i poden engrandir la nòmina d'il·lustres amb pedigrí internacional, se'ls posa la catifa vermella i se'ls dóna la nacionalitat en un plis-plas. Fàstic és poc.

La innocentada del dia.

 

Si abans-d'ahir feia versos humorístics relacionats amb la meva afició a la bicicleta amb motiu de Sant Esteve, avui, dia dels innocents, el "mal" karma ha volgut que punxés la roda davantera anant en BTT per Sabadell (per Sabadell havia de ser), concretament a l'alçada de Sant Julià de Tura. Feia molt de temps que no punxava una roda de la bici de muntanya, i algun dia havia de tornar a passar. Però el dia dels innocents...

Vaccí, vaccí, vaccí guanya al Covid!!!

Aquest matí han començat a subministrar-se a Catalunya les primeres dosis de la vacuna de les farmacèutiques Pfizer i BioNtech contra la Covid. La residència Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat ha estat el primer centre de Catalunya on s'ha subministrat la vacuna. 

Haurem de confiar en la ciència per tal de combatre el maleït virus que porta gairebé un any donant pel sac i trastocant les nostres vides. Tant de bo les vacunes siguin eficaces i aviat poguem recuperar una mica la "normalitat" en les nostres vides.

Canya a la Covid!!

Vers de Sant Esteve.

 

Una pedra enmig del camí

va mostrar-me el meu destí,

que era rodar i rodar.

També em va dir un viatger

que no cal arribar el primer,

però que s'ha de saber arribar. 

Amb calés o sense

faig el que em sembla,

a la merda aquesta llei.

No tinc ni dona ni feina

ni ningú que em toqui l'eina

però continuo pedalant.

Un Nadal especial.

 

Enguany havia de celebrar Nadal viatjant per terres xilenes, però la covid ho ha impedit, de la mateixa manera que ha impedit les trobades familiars multitudinàries a casa les tietes, o amb la família més propera (germans, pares, nebots). Així doncs, aquí em teniu, un 25 de desembre solet a casa i la mar de tranquil. Aquestes dates tenen un simbolisme extraordinari, i m'agrada mantenir les bones tradicions, però el cert és que prefereixo continuar trobant-me molts més anys en endavant, un cop s'hagi controlat aquest virus, que fer-ho enguany tant sí com no i que algú emmalaltís.

Primera visita a Sant Salvador de les Espases.

 

Abans-d'ahir vaig fer una excursioneta pels límits del Vallès Occidental fronterer amb el Bages i el Baix Llobregat. Vam fer la ruta que va de l'estació de trens de Vacarisses Torreblanca fins el refugi de Sant Salvador de les Espases. Una ruta moderada amb uns paisatges espectaculars que em van sorprendre molt gratament. Jo que estic acostumat als espectaculars paisatges de Sant Llorenç del Munt, em vaig quedar força astorat dels bellíssims escenaris d'aquesta zona per a mi, fins abans-d'ahir, desconeguda.

Les vistes del massís de Montserrat i de la serra de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac t'acompanyen un bon tros de la ruta, i també hi ha unes vistes magnífiques de la part més occidental del Baix LLobregat (Olesa de Montserrat, Esparreguera, Collbató) i de la part més occidental del Vallès Occidental (Vacarisses, Rellinars).

El refugi de Sant Salvador de les Espases està força ben conservat. Hi ha un parell de taules llargues amb bancs clavats a terra, i una llar de foc per escalfar-se o cuinar. Nosaltres vam coincidir amb un grupet de joves d'Olesa que havien fet nit al refugi amb màrfegues i sacs. La veritat és que no vam trobar gaire gent per la ruta.

Camí de les pilotes. Sortint de l'estació vam trobar un munt de pilotes de tennis.

La vacarissana ens va acompanyar els primers metres de la ruta.

Sant Salvador de les Espases.

Interior del refugi.

Panoràmica des del refugi en direcció al mar.