Avui es compleixen 75 anys del naixement de Francesc Boix (Xesco Boix), un dels pares de la cançó folc infantil a Catalunya. Els The Penguins van versionar aquest clàssic del Xesco, inclòs a l'àlbum "Bon vent i barca nova" de l'any 1976, a ritme d'ska per al seu espectacle Reggae per Xics.
Ahir Òmnium va aconseguir reunir els 9 presos polítics en un acte a Barcelona per reclamar l'Amnistia per a ells mateixos i per als exiliats, i per animar la participació en les eleccions del 14F. Des del judici de l'1O que no havíem vist aquesta imatge amb els 9 presos polítics junts.
Em sap greu reconèixer-ho, però trobo tan lamentables les lluites de poder entre ERC i JxCat per governar l'autonomia, que m'he distanciat molt emocionalment dels presos polítics. Bé, excepte del Jordi Cuixart, l'únic no alineat, i que no s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar la divisió, i les lluites de poder, dins de l'independentisme.
La repressió de l'estat espanyol ha fet el seu efecte en les files dels principals partits independentistes i d'aquí la reculada. Negociar amb ostatges a sobre la taula inclina amb gran desproporció la balança, per si no fossin prou ja les armes negociadores de l'estat espanyol. I el pitjor de tot és que alguns dels ostatges participen de les negociacions. Aquest és un greu error. De primer d'estratègia.
Avui he sabut a través dels mitjans del cop d'estat militar a Myanmar, país del sud-est asiàtic, antiga colònia britànica fins el 1948 (sota el nom de Birmània), i que ha viscut les darreres dècades sota el govern de règims militars, hereus de la revolta comunista de l'any 1949, després de diversos cops d'estat per part de militars.
L'any 2010 se van celebrar unes eleccions democràtiques després de prop de 20 anys de govern militar, i l'any 2016 es va proclamar presidenta Aung San Suu Kyi, activista política que l'any 1991 fou empresonada per la seva lluita contra la dictadura militar, i filla de l'heroi nacional Aung San, qui signa la independència amb els britànics.
Actualment, la presidenta es troba detinguda amb altres membres del govern, i els militars han decretat l'estat d'emergència i controlen el país.
Vaig viatjar a Myanmar el desembre del 2015, i vaig quedar-ne gratament sorprès. Un país molt tranquil, segur i molt devot (de majoria budista). Aquest recull de fotos, són preses el primer dia del viatge, a la capital, Yangon. És un país molt fotogènic. Moltíssim.
Aquests dies s'està disputant el campionat del món d'handbol a Egipte. La final la juguen aquesta tarda les seleccions de Dinamarca, botxí d'Espanya (oeoeoeoe), i Suècia, que va eliminar els principals favorits, França.
En les semifinals entre escandinaus i francesos es va poder veure aquesta espectacular acció entre l'extrem dret francès i el porter suec, Andreas Palicka. Una jugada d'una plasticitat brutal on extrem i porter s'eleven enlaire, l'un per guanyar angle de llançament, i l'altre per tapar-li al màxim els espais per on perforar la porteria. El porter fa una suspensió increïble i acaba estirant la cama dreta en una posició inversemblant per acabar tocant la pilota amb la punta del peu. Brutal!!
I love this game!!!
Pobres desgraciats aquests de C's. Doncs no presenten una campanya de cartelleria per a les eleccions del 14F amb fotografies d'un banc de fotografies privat? Hahaha. D'internet les havien tret!! I amples que es van quedar! Hahaha. Només a un partit catalanòfob, ultra, i promocionat per les clavegueres de l'estat (tot i que sembla que cada cop menys) se li podia acudir fer una campanya així i de la forma pirata que ho ha fet. Hahaha. Potser és una al·legoria del que necessita aquesta pobra gent, ara que les enquestes indiquen la seva patacada estrepitosa. Ja els va passar al Congreso de Madrid, i sembla que el dia 14F repetiran la mateixa sensació a Catalunya.
 |
| Castell al Puig de la Creu. |
Ahir vaig anar a fer una volteta d'uns 40 quilòmetres per camis del Vallès Occidental amb el Xavi i el seu fill Jan. Vam sortir de Terrassa per l'estació de la Renfe de Terrassa Est, cap als camps i camins de Torrebonica, fins arribar a Sabadell. Vam anar a cercar el riu Ripoll a l'alçada del Torrent de Colobrers, que fins ahir jo desconeixia i em va sorprendre gratament. Des d'aquí surt una pista molt bonica que et porta fins a Castellar del Vallès amb unes vistes força espectaculars. Vorejant Castellar per l'est, vam arribar a la pista que porta al Puig de la Creu, on hi ha un castell molt ben conservat, i unes vistes espectaculars. Vam tornar a Terrassa per la ruta habitual seguint el riu Ripoll i pujant cap als boscos de Can Déu i Sant Julià de Tura.
Ahir l'Audiència Nazional espanyola va decretar l'ingrés a presó del raper lleidatà Pablo Hasel donant-li un termini màxim de 10 dies per ingressar voluntàriament, per la condemna a 9 mesos i 1 dia (en principi l'AN l'havia condemnat a dos anys) per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. L'estat espanyol, novament, es passa la llibertat d'expressió per l'engonal, i envia un altre artista a la presó com si d'un estat dictatorial, al nivell de Turquia o Corea del Nord, es tractés.
Tant de bo el bo d'en Pablo imiti el seu company de professió Valtonyc i abandoni aquesta merda de país per anar a l'exili, allà on es respecti la llibertat d'expressió. Però pel poc que el conec, em sembla que el Pablo és dels que planta cara al sistema i assumeix les conseqüències dels seus actes des de la més estricta convicció d'haver fet el que la seva consciència de classe li dictava.
