Ahir es van complir 40 anys de la mort del rei del reggae, el jamaicà Bob Marley. Aquest tema el va publicar l'any 1973 dins de l'àlbum "Catch a fire" amb la banda The Wailers. Riffs hipnòtics de guitarra i melodia una mica gospeliana per a un dels temes més destacats i reconeguts del malaguanyat artista.
Els que em coneixen, saben que una de les meves principals aficions és menjar i beure. I portava no sé ja quants mesos sense poder anar a sopar de tapes, una de les meves tradicions favorites a Terrassa, ciutat amb un bon grapat de bons llocs per menjar aquest tipus de plats per compartir. Finalment ahir, vaig quedar amb un parell de col·legues per anar a un dels llocs que més ens agraden a Terrassa i on ja ens coneixen de fa anys. Vam fer una d'albergínies amb mel, uns pinxos de porc-senglar, les braves, seitons en vinagre, i una de xocos per acabar d'arrodonir. Tot ben regat amb un parell de cervesetes. Ja començo a patir per la figura...
Avui, si el Barça hagués guanyat l'Atlético de Madrid ahir, potser hauria parlat de futbol, però com que només van ser capaços d'empatar a 0, he decidit dir la meva sobre la passada matinada, en que s'ha acabat l'estat d'alarma i el toc de queda, i em vist imatges lamentables de milers de joves prenent les places i carrers com si d'una megafesta es tractés.
Jo, la veritat, puc arribar a entendre que molts joves tinguin unes ganes enormes de tornar a sortir, tornar-se a socialitzar, i tornar a gaudir de les nits, l'alcohol, i el que calgui. El que no puc arribar a comprendre és que facin com si el maleït virus ja no hi fos. Que no hi hagi toc de queda no significa que no hi hagi la covid, i si això no s'entèn, és que tenim un jovent més imbècil del que seria comprensible.
Tots aquests joves que s'han ajuntat a centenars, sense mascareta molts, i sense distanciament a penes, són conscients que dilluns es trobaran a la universitat o a l'institut amb altres que potser no es van moure de casa, i probablement també aniran a visitar les seves famílies, els pares, els avis...
No sé, probablement em faig gran i no empatitzo amb els joves d'avui dia. Tanmateix, em nego a acceptar que els joves siguin tan idiotes. Bé, alguns. Segur que la gran majoria no van sortir, o si ho van fer, ho van fer amb seguretat. Espero. Pel bé de la humanitat.
Avui comença una nova edició de la Fira Modernista de Terrassa. Després de la suspensió de l'edició del 2020, torna la Fira en un format reduït per les limitacions de trobada i d'ocupació d'espai. Els Minyons també participem de la Fira amb alguns actes al nostre local (amb limitació d'aforament). La Fira coincideix en el temps amb l'aixecament del "toc de queda" (la matinada de dissabte a diumenge), ja que a partir de demà s'acaba l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol fa més d'un any.
Podeu veure el Programa complet de la Fira Modernista aquí.
Avui he fet una sortida en bici de carretera com feia molts anys que no feia. El Guillem m'ha convençut per fer una volteta més llarga de l'habitual pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i hem fet una volta molt tranquil·leta i agradable de més de 73 km. Hem començat pujant el Coll de l'Obac per després baixar cap a Rellinars. D'Aquí a Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara, Rocafort, Mura, el Coll d'Estenalles i Terrassa de nou. Ha fet un dia espectacular i hem pogut sortir ja amb calça curta.
Sóc incapaç de recordar la darrera sortida que havia fet més enllà dels 70 km. Segurament quan encara anava amb la Penya ciclista Ègara amb 17 o 18 anys. Des que vaig tornar a recuperar l'afició l'any 2013, no havia passat dels 60 km, i normalment, de 30 a 40. No tinc intenció de començar a animar-me fent sortides llargues, però he de reconèixer que no he patit gaire tot i que em pensava que se'm faria més dur.
Un d'aquells temes de The Beatles que potser no recordaries entre els més destacats, però sempre que la sents la reconeixes immediatament i t'entra bon rotllo. De l'any 1966, inclosa a l'àlbum "Revolver", la van aprofitar també per a la pel·lícula del 1968 de Yellow Submarine. Una obra d'art tot plegat.
Després d'un duríssim encreuament de quarts de final contra el Zenit de Sant Petesburg, resolt en el darrer partit de l'eliminatòria (5è), el Barça ha tornat a classificar-se per a una fase final de la Champions (Final Four), a disputar a Colònia a finals del present mes. Es trobar a les semis l'Armani Milà, i en cas d'arribar a la final s'enfrontaria al guanyador de l'altre semifinal, que disputaran l'Efes d'Estambul i el CSKA de Moscou.
Feia 7 anys que el Barça no arribava a la final a quatre, i en fa 11 que no la guanya. Enguany ha dominat la fase regular, quedant primer, però en el creuament de quarts ha hagut de patir fins al darrer partit. No serà gens fàcil perquè la resta de candidats tenen també grans jugadors molt decisius. Serà clau la mentalitat dels jugadors en els dos partits per poder aixecar el títol. Segur que l'esperit de lluita no faltarà, coneixent el caràcter i l'ascendent de l'entrenador en la plantilla.
Aquest equip ens torna a fer xalar i estic convençut que aviat arribaran més títols (ja vam guanyar la copa fa un parell de mesos). Som-hi!
