El "temazo" del dimercre. Confinat Band - "El patumaire".

 

Avui, si no fos per la maleïda Covid, començaria La Patum de Berga. Malauradament, és el segon any que s'ha de suspendre, i això per a un patumaire empedreït terrassenc és una gran putada. Ens haurem de conformar amb tornar a escoltar les cançons de La Patum, veure vídeos, mirar fotos del passat, i recordar els bells moments viscuts. Esperem que el 2022, sí o sí, puguem gaudir novament d'aquesta festa.

Us deixo un dels temes que més m'agraden de la festa, que és aquest pasdoble que s'interpreta als Tirabols de fi de festa.

Li talla el penis al propietari d'un bar on treballava.

 

Avui s'ha viralitzat la notícia d'una dona, treballadora d'un bar a Sant Andreu de la Barca, que ha tallat el penis al seu cap, presumptament, per evitar un abús sexual. Des del cas de la Lorena Bobbitt als EEUU, la dona que va tallar el penis al seu marit per haver abusat d'ella una nit que havia tornat borratxo de matinada, no recordava cap cas d'aquest tipus. Aquell, aleshores, va tenir molta repercussió pel fet d'haver-se produït als centre del món mundial.

Més enllà de la consideració ètica que em pugui despertar el cas (abans de jutjar cal esbrinar els motius reals de l'acció), un dubte que m'intriga és quin mètode pot haver utilitzat la dona per portar a terme el crim. El tall vaja. Ho haurà fer a l'estil tall de fuet o llonganissa amb la fusta a sota? O haurà optat per la tècnica samurai amb un cop precís just a l'arrel del problema? Potser ho haurà fet a l'estil carnisser quan ha de tallar un tall gros amb os, o una peça sencera tipus conill o pollastre?

Bé, espero sortir de dubtes aviat...

Bona nit i bon profit a tothom!

Final Eurolliga bàsquet: no va poder ser.

 

El jugadors blaugrana, abatuts al final del partit.

El Barça de bàsquet va perdre ahir a Colònia la final de l'Eurolliga davant de l'Anadolu Efes d'Istambul (81-86). La qualitat individual de les estrelles de l'equip turc (Micic i Larkin, 46 punts entre els dos) i algunes decisions arbitrals força incomprensibles, van acabar inclinant la balança a favor dels turcs. El fet que el patrocinador principal de la competició sigui una de les empreses d'aviació turques més importants pot tenir alguna influència...

Tanmateix, ahir els jugadors clau del Barça no van estar a l'alçada de les circumstàncies, sobretot Mirotic, el fitxatge estel·lar d'aquesta temporada que esta fent una temporada de més a menys. Tampoc va estar gaire fi el nord-americà Calathes, tot i que aquest estava ressentit d'un esquinç al turmell que es va fer a la semifinal del divendres.

El cert és que el partit va estar igualat i emocionant fins al final, i que la classe i la sang freda dels cracs rivals va acabar decantant la balança a favor d'ells. Ara cal aixecar-se i pensar en el final de la lliga ACB, que té molts números d'emparellar a culers i madridistes a la final.

Estic convençut que amb l'actual entrenador, Saras Jasikevicius, i amb aquesta plantilla, tornarem a aspirar aviat a guanyar l'Eurolliga. Tan de bo pugui ser la temporada vinent.

"Quatre dies de gener".

 

Feia temps que no llegia un llibre amb devoció. Una d'aquelles lectures que t'atrapen i necessites agafar el llibre més sovint que de costum. He de reconèixer que porto una ratxa de llibres que ni fu ni fa, i tornar a experimentar les ganes de saber què més esdevindrà en una lectura és pura màgia. I amb aquest "Quatre dies de gener" de Jordi Sierra i Fabra m'ha tornat a passar. I és curiós, i trist potser, però no coneixia l'autor. No havia llegit cap dels seus nombrosos llibres, i aquest em va arribar a les mans a través d'un intercanvi de llibres per Sant Jordi, per part d'una tal Vanessa (gràcies!) de la colla de Sant Feliu de Llobregat.

El llibre no és gaire extens, i des de ben aviat ja t'ha atrapat amb una trama fosca i criminal a la Barcelona de finals de la guerra (in)civil espanyola. El protagonista principal és un inspector de policia qui se li presenta un cas de la forma més inesperada, i haurà de fer mans i mànigues per trobar les solucions.

He sabut que hi ha una col·lecció de llibres amb aquest protagonista. Segur que en llegiré algun més. O potser tots si tenen la mateixa capacitat d'atrapar-me que el primer.

Terrassa - Monestir de Montserrat - Terrassa.

 

Ahir em vaig atrevir a pujar a Montserrat i tonar a Terrassa amb la bicicleta de carretera. Ara mateix, no recordo si ho havia arribat a fer mai. Recordo alguna excursió per la muntanya de Montserrat amb la Penya Ègara fa uns 25 anys, però no recordo arribar a dalt del Monestir... I les darreres vegades que havia arribat al Monsetir, havia agafat el tren a Castellbell i el Vilar per tornar a Terrassa per estalviar-me uns quilòmetres. Ahir vaig fer anada i tornada, anant per Rellinars i tornant per Vacarisses i Viladecavalls. Un bon "tute" amb força desnivell. He de reconèixer que vaig acabar força cansat. Però ja està fet. 

La segona dosi de...?

 

Cua per rebre el 2n vaccí a les portes del Centre Cívic de Ca n'Anglada.

Avui ha començat la campanya per posar la segona dosi del vaccí contra la Covid dels treballadors esencials de la Generalitat. M'he trobat una llarga cua a l'entrada del centre de vaccinacions massives, al Centre Cívic de Ca n'Anglada, tot i que el ritme de vaccinacions ha estat força ràpid i no he hagut d'esperar més de vint-i-cinc minuts.

En aquesta ocasió als usuaris ens han permès (o ens han obligat) a haver de triar entre el vaccí d'AstraZeneca i el de Pfizer. La primera dosi va ser d'AstraZeneca per a tothom, però arrel d'alguns casos de trombos en algun vaccinat, les autoritats han demanat un document signat pels demandants de conformitat amb que se li administrés la d'AstraZeneca. Jo ho tenia clar ja fa temps, que si rebia la segona havia de ser la mateixa que la primera. I així ho he demanat.

De moment, han passat gairebé 4 hores i no hi ha cap símptoma preocupant. Si estic uns dies sense escriure res, preocupeu-vos. ;-)

El "temazo" del dimecres. Hereus del Beat Feat Markus FM - "53 barres".

 

Rap des de Terrassa i en català. Bon flow i bones bases rítmiques, i lletres que surten del carrer i de la vida d'aquest jovent. Qui deia que no es podia fer bon rap en català? Me'ls apunto per quan actuïn per aquí a prop.