Tots rucs.

 

- Saps que hi ha un partit als Estats Units que té un dibuix d'un de nosaltres com a logo?

- Deu ser perquè els seus votants són d'idees fixes i desobedients.

- Que no sigui perquè són rucs i manipulables...

- També! Com a casa nostra.

Gairebé normalitat.

 

Ahir les autoritats sanitàries catalanes van anunciar la represa de totes les activitats que s'havien vist afectades per la Covid, així com la tornada als aforaments prepandèmia. Això sí, conservant l'ús de les mascaretes.

Això vol dir que ja poden tornar a omplir-se recintes esportius, sales de concerts, restaurants o discoteques com passava fa poc més d'un any i mig enrere. 

Els castells també tornen a la normalitat i ja no hi ha limitació d'assistents als assaigs ni a les actuacions, i tampoc perquè les colles ens puguem donar un cop de mà a plaça.

Ara espero amb candeletes l'anunci que deixin treure les mascaretes a l'escola aviat.

El "temazo" del dimecres. Os Diplomáticos do Monte-Alto - "Ghaiteiro".

 

L'any 1995 el grup de A Coruña, ja dissolt, publicava el seu tercer àlbum sota el títol "Avante toda!" on incloïa aquest popular tema. Els gallecs van ser abanderats i pioners del "rock bravu", un estil que va fer escola a Galícia i que barrejava els instruments tradicionals com la gaita o l'acordió amb les guitarres roqueres i les lletres reivindicatives i amb missatge.

Boumort: la brama del cèrvol.

 

He passat el pont del genocidi espanyol dels pobles indígenes americans amb la Jèssica i el Rubèn a la serra de Boumort, entre el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. Concretament hem estat fent nit(s) amb les furgos a l'àrea d'Esplà on hi ha un refugi lliure a 1500 i escaig metres d'altitud. Una zona preciosa on contemplar el vol dels voltors, escoltar bramar els cèrvols, visitar una trinxera de la guerra civil, una ermita, o collir bolets. I amb una climatologia que ha estat força bona. Gaudi i descoberta del territori.

Reobren les discos.

 

Ahir per la nit van reobrir les discoteques a Catalunya, després de més d'un any i mig tancades per la pandèmia de la Covid. Avui als noticiaris hem vist les imatges de les cues que es van formar als accesos de les discoteques amb la gent mostrant el passaport de vacunació, obligatori per accedir-hi. També hem vist algunes imatges de l'interior d'alguna discoteca amb gent ballant, bevent, i xerrant, en alguns casos sense tenir la mascareta ben col·locada.

Molts joves tenien una gran necessitat de poder sortir de nit i relacionar-se després de tants mesos sense poder fer-ho amb normalitat. I molts empresaris del sector tenien la necessitat de reobrir els seus negocies per poder sobreviure. 

Personalment, la notícia no em fa  una especial il·lusió ja que cada any que passa trobo menys a faltar les discoteques. Sí que tinc ganes d'anar de concert i de poder allargar alguna nit anant de festa a algun lloc, tot i que a la meva edat quasi que prefereixo els locals amb música ambient, taules i cadires. Fint i tot sento certa vergonya aliena quan veig els balladors a la pista. Coses de l'edat...

Tothom igual que Desigual!

 

Treballador de Desigual votant la proposta.

Els treballador de l'empresa de roba Desigual han votat la proposta de l'empresa de reduir un dia de feina a canvi d'una reducció de sou del 6'5%. El 86% de la plantilla ha validat la proposta i passaran a treballar 4 dies en comptes dels 5 que treballaven fins ara. 

Tant de bo que aquest tipus de jornada laboral s'estengui a moltes més empreses i sectors laborals i millori la qualitat de vida dels treballadors.

Jo fa temps que havia escoltat l'economista Arcadi Oliveres aquesta proposta per al repartiment del treball i de la riquesa, i és tot just el primer cas d'una gran empresa que aposta per aquesta formula. Segur que els seus treballadors milloraran la productivitat en el futur tenint un dia més festiu a la setmana.

El "temazo" del dimecres. Pomada - "Maria Mercè".

 

Els Pomada (Carles Belda i Helena Casas) van ser un grup que va fusionar la música tradicional amb sons electrònics i sàmplers de l'any 1995 al 2004. Van tenir cert èxit en els ambients catalanistes (casals, ateneus, cases okupades, i entitats de cultura popular vàries) a banda de festivals, i festes majors arreu del territori i a altres indrets. Al Belda encara l'hem continuat escoltant en diversos projectes musicals, ja sigui col·laborant amb altres músics o liderant projectes propis.

Un grup clau per entendre l'auge de les músiques d'arrel tradicional a finals dels 90's del segle passat.