Partit per recordar el d'ahir del Barça al Santiago Bernabéu corresponent a la 29a jornada de lliga (0-4). Un bany en tota regla amb un resultat final curt per al Barça si tenim en compte totes les ocasions de les què va disposar. El domini del joc era per moments insultant, amb els jugadors del Madrid corrent amunt i avall sense cap possibilitat de recuperar la pilota. I les ocasions del Barça se succeïen davant la incredulitat, i indignació per moments, del públic local, que no va tenir ni l'oportunitat d'animar-se amb algun golet, o amb la creació de jugades de perill real.
La veritat és que el Barça ja començava a donar mostres de recuperació en el darrer mes, amb una bona ratxa de victòries, i recuperant una mica aquell estil que l'ha fet gran en el darrer quart de segle, amb domini de la pilota, pressió defensiva alta, velocitat de circulació, i varietat de recursos ofensius. La no dependència d'un jugador com Messi combinada amb l'aparició de nous referents ofensius de gran qualitat com Ferran, Aubameyang, Adama, o el propi Dembélè, donen moltes possibilitats en atac i més problemes a les defenses rivals.
És una llàstima que la reacció de l'equip hagi arribat a aquestes alçades de lliga quan resten tan sols 9 jornades (10 per al Barça que té un partit menys). La diferència amb el Madrid és prou gran com per no fer-se il·lusions, tot i que ja he sentit alguns amics animats amb les escasses probabilitats. En fi, com a mínim veig que la cosa va cap a amunt, i que enguany, quan la cosa pintava fatal, s'ha acabant aixecant el vol de la mà de Xavi Hernàndez, i estem a pocs partits de poder endur-nos un títol que encara ens manca a les vitrines, la Europa League. .
