Neu a l'abril.

 

Ahir, 3 d'abril, va tornar a nevar a diversos indrets de Catalunya, sobretot al centre i al nord del Principat, fins i tot a cotes molts baixes, tot i que amb poca intensitat. Per exemple a Terrassa, on van caure quatre volves de neu petitones.

Diuen que a partir d'avui les temperatures van cap a amunt. Bé, espero que de cara al cap de setmana i la setmana vinent la cosa estigui molt millor perquè me'n vaig de vacances i vull anar a fer rutes amb la bici.

USAP-Montpeller. Torno a visitar Perpinyà.

 

L'estrella de la USAP, i del combinat nacional francès, Melvin Jaminet fent un xut a pals.

Ahir vaig tornar a visitar Perpinyà amb motiu del partit del Top-14, la lliga de rugbi francesa on juga l'equip nord-català de la USAP. Feia pràcticament 10 anys de la darrera visita a l'estadi Aimé Giralt, i va tornar a ser una experiència magnífica. El partit, que va estar força igualat i emocionant, i la visita a la capital de la Catalunya Nord, malgrat que la jornada va ser força freda i ventosa. Bé, espero que no hagin de passar 10 anys per tornar a l'Aimé Giralt, tot i que si continuem amb els actuals preus de la benzina, caldrà pensar-s'ho bé. 55 euros anar i tornar! Sort que, com a mínim, ara no hi ha peatges a l'autopista.

El Palau dels Reis de Mallorca.

El Castellet.

Façana de la Catedral.

El Teatre de l'Arxipèlag.

Propaganda electoral per a les presidencials d'aquest mes.

Nou rècord d'assistència en un partit femení de futbol. 91.553!!!

 

Històric partit femení de futbol el que van disputar ahir Barça i Madrid al Camp Nou amb motiu de la tornada dels quarts de final de la Champions femenina (5-2). 91.553 persones van apropar-se a l'estadi culer per establir un nou rècord d'assistència a un partit de futbol entre dones.

Més enllà del rècord, cal remarcar que l'ambient era molt més festiu que quan es tracta d'un enfrontament entre els màxims rivals masculins, i que un cop acabat el partit les jugadores culers es van quedar una estona a la gespa per celebrar la victòria amb l'afició, i fer-se fotos amb els fans. Fins i tot vam poder veure com aficionades del Madrid vivien l'esdeveniment amb gran emoció i alegria i també es feien fotos amb les estrelles blaugrana.

El "temasu" del dimecres. M-Clan - "Llamando a la tierra".

 

La banda de rock murciana M-Clan (1992), abans de donar-se a conèixer pel gran públic, havia tocat en petites sales com el Tomstone de Terrassa (després Faktoria d'Arts, actual La Rasa 64) a mitjans dels 90. Un dels temes més coneguts i celebrats de la banda és aquest "Llamando a la tierra" inclòs dins de l'àlbum "Usar y tirar" de l'any 1999. Es tracta d'una versió de l'original "Serenade" de la Steve Miller Band.

5è dia de vaga de la comunitat educativa.

 

La capçalera de la manifestació al seu pas per la Via Augusta.

Aquest migdia, des dels Jardinets de Gràcia i fins a la Conselleria d'Educació a la Via Augusta, la comunitat educativa hem tornat a sortir als carrers per sisè cop en menys de 15 dies per continuar reclamant els drets laborals dels docents, i la millora educativa. És la cinquena jornada de vaga si li sumem la del passat dimecres contra la imposició del 25% en castellà, i demà una més. I potser a l'abril caldrà fer-ne algunes més vist l'enrocament del Conseller Cambray. Així fins que el govern escolti i resolgui les demandes de la comunitat educativa.

Vaga-vaga-vaga!

"Escape Room", la pel·lícula.

 

 

 

El passat dijous vaig anar al cinema Catalunya (el municipal i únic al centre de Terrassa) per veure la comèdia catalana de l'any, "Escape Room", basada en l'exitosa obra de teatre de títol homònim, que ja havia vist, en un parell d'ocasions a Terrassa i a Barcelona.

 

Així doncs, coneixia perfectament l'argument i el desenllaç de la pel·lícula, i tanmateix vaig tenir curiositat per saber com havia quedat en el format de la gran pantalla l'obra que tant m'havia agradat al teatre. I en part també vaig decidir pagar l'entrada per donar suport al cinema en català. 

No us vull explicar detalls de la trama argumental per si teniu intenció de veure-la. Us animo a fer-ho. Una bona pel·lícula d'entreteniment. I en català.

Senyoretes i homenots. Carnaval de Torelló.

 

La passarel·la vista des del darrera.

 

 

El passat divendres vaig pujar amb una colla d'amics a Torelló, per veure i viure per segona vegada en ma vida la festa de les senyoretes i homenots, que se celebra el divendres de carnaval d'aquesta ciutat osonenca. El fet que ajornessin la celebració del carnaval un mes va fer que la jornada no fos tan freda i que més d'un(a) pogués lluir les carns sota dels vestits.

A la plaça del poble instal·len una gran passarel·la per on desfilen tot de comparses amb nois disfressats de dona i noies disfressades d'home. Cal dir que el nivell alcohòlic dels participants acostuma a ser força elevat ja que la gran majoria han arribat a la plaça després d'una rua pels carrers del poble amb música, i és clar, molt d'alcohol.

El cert és que la imatge a l'arribar és força impactant si arribes cap al tard ja que la gent va força animada i tu encara no t'has posat a to. Tanmateix, no ens va costar gaire animar-nos veien desfilar la gent, i en acabat amb el concert del grup local de versions "Bandi-dos".

Com a anècdota de la jornada, vaig perdre el mòbil per uns instants, després de fer el "kapullo" amb la comparsa guanyadora de la desfilada, cantant el campions i botant amb ells com un energúmen. Duia el mòbil a la butxaca dels pantalons i va saltar sense que me n'adonés. Tanmateix em vaig adonar al cap de res quan vaig anar cap al WC químics per pixar i vaig posar les mans a les butxaques. Vaig entrar en cert pànic per uns moments. Vaig anar ràpidament al lloc on havia estat saltant com un "jilipolles" mirant pel terra i els rostres de la gent a veure si els meus ulls implorants connectaven amb alguna bona persona que l'hagués recollit del terra. També vaig dirigir-me a un mosso que atenia algun cadàver a prop dels lavabos per preguntar-li com ho podia fer si a ells els arribava el mòbil, i em va dir que si fos així, ells el deixarien a les dependències de la policia local.

Finalment, vam tenir la pensada de trucar al meu número des del mòbil d'una amiga, i van contestar ràpidament. Una bona noia, de la que ja ens havíem fixat, i rigut, a l'arribar a la plaça per la seva original disfressa de paleta (amb mocador al cap, barba i patilles llargues) va aparèixer amb el mòbil a la mà, i en aquell moment em va fer l'home més feliç de Torelló. Em sembla que si m'hagués demanat matrimoni, hauria acceptat (i això que sóc anti).