Aquest any, després de prop de quinze anys sense faltar a La Patum de Berga, he decidit fer un any sabàtic i no pujar cap dia a aquesta gran festa patrimoni dels berguedans, dels catalans, i del món sencer en l'actualitat. Aquest any ha coincidit en dates amb la revetlla de Sant Joan i amb uns quants dies seguits de festes per aquí i per allà, i el cos ja no dóna per més. A més, treballar el dilluns després d'haver dormit dues hores i amb ressaca, no és gens recomanable.
Espero però que l'any vinent estigui més descansat i amb forces per gaudir un cop més d'aquesta festa única i tan tradicional. Aquest any em conformorè amb seguir la retransmisió de la festa des d'aquestweb d'Ara Tv, a partir de les 21:30 del vespre. Lololo lololo lololololololo lololo lololo lololololololo...
Fa uns dies es van produir un fet lamentable a l'escola on treballo. Uns pares d'ètnia gitana van amenaçar a una companya mestra perquè suposadament havia picat al seu fill d'uns 6 o 7 anys. El pare va arribar a amenaçar-la de trencar-li el coll si tornava a tocar-lo. Em van comentar que el pare es va mostrar especialment agressiu i cridaner, i en cap cas van voler demanar explicacions ni comprovar la veracitat de les acusacions fetes pel seu fill, tot i que la mestra va demanar que fessin anar al nen que esperava fora per explicar exactament que és el que li havia fet ella. Imagineu-vos com va quedar de destrossada la mestra, amb més de 30 anys d'experiència professional, i havent hagut "d'aguantar" a aquest nen que va a la classe a donar pel sac i no fer res, durant tot el curs
Jo mateix vaig viure en carns pròpies l'angoixa d'haver de fer front a una mare gitana excessivament preocupada perquè va veure a la seva filla plorar des de fora del pati de l'escola, mentre intentava mantenir una conversa amb ella durant la sessió d'educació física. Quan la nena va veure a la mare arribant cap a l'escola a l'hora de la sortida, es va posar a plorar sense motiu aparent, i la mare va començar a cridar des de fora que que li havia fet jo a la nena. Vam haver d'anar fins on era la mare per explicar-li que jo no li havia fet res, que li havia agafat la pilota de basquet amb que jugava per interessar-me per ella, per un suposat mal de genoll que tenia, i que havia desaparegut miraculosament quan vaig deixar un temps lliure a tots els alumnes per jugar al que volguessin. Aquell dia em vaig sentir amenaçat pels crits de la mare sobreprotectora i energúmena, tot i que per sort ens separava una tanca.
Casos com aquest no són aïllats en el món educatiu, i es produeixen en moltes escoles amb massa freqüència sense que els mestres tinguem mecanismes per fer-hi front. Després del darrer incident a la meva escola (el conserge ja havia estat amenaçat per un altre pare gitano feia uns mesos), amb companyes mestres parlàvem del nostre desamparament i de la impunitat que tenen algunes persones per actuar de forma agressiva i amenaçant sense que això tingui cap mena de conseqüència. Penso que davant de casos com aquests, el Departament d'Educació hauria de tenir algun mecanisme de defensa dels seus treballadors i per poder sancionar als que amenacen, insulten o peguen. No es poden quedar de braços creuats i esperar que els mestres amenaçats o agredits hagin de denunciar i d'enfrontar-se a uns personatges amb qui s'hauran de tornar a trobar cada dia al sortir de l'escola i que poden tornar a reaccionar amb violència en qualsevol moment.
Aquests dies s'estan fent públics a través de diversos mitjans de comunicació els resultats de les proves de nivell dels alumnes de sisè de primària de les escoles catalanes. El resultat global de les proves (de català, castellà, anglès i matemàtiques) ha estat un xic millor que el curs anterior, tot i que no arriba al llindar màxim de "fracàs escolar" que marca el Consell Europeu en un 15%, ja que es situa al voltant del 25%. L'any passat el fracàs escolar es situava al voltant del 30%. Hem millorat, però no massa.
Em pregunto perquè la majoria dels titulars dels mitjans han tingut tan interès a destacar la diferència entre els resultats dels centres públics i privats-concertats. És evident que els dos models escolars no parteixen amb les mateixes condicions i possibilitats. L'escola pública no té els recursos que pot tenir la privada-concertada que rep finançament tant públic com privat. Que potser volen fer la feina bruta a la Conselleria per afavorir el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per estalviar uns calerons en educació? No s'entén llavors, com és possible que molts d'aquests mitjans es limitin a dir el què, però no el perquè. Perquè, per què hi ha aquestes diferències en els resultats d'una i l'altra? A mi se m'acudeixen un munt de respostes possibles...
Quin percentatge dels nouvinguts ha absorbit l'escola pública? I la privada-concertada? Quin és el nivell socio-econòmic dels alumnes d'una i altra? I cultural? Molts alumnes de la pública ni disposen d'una bona biblioteca a casa, ni d'ordinador, ni poden fer grans viatges, anar al cine o al teatre, a esquiar, a la platja, de campaments... Totes aquestes coses també importen en el rendiment escolar dels alumnes. Tanmateix, no vull dir amb això, que un alumne no pugui aprovar i fins i tot treure bones notes si no és de casa bona. Però segur que ho tindrà una mica més complicat.
Un altre aspecte que m'hagués agradat que els mitjans fessin referència, és el nivell de despesa en educació de la Generalitat en contrast amb la resta d'Europa. Aquí també fallen els governants, ja que el nostre 3% del PIB de despesa queda lluny del 6% de la mitjana europea. I agafem-nos fort, que amb les retallades que s'estan portant a terme, la cosa només pot que empitjorar.
Però em sembla que la nova Conselleria té la tàctica molt clara. Promoure el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per reduir despeses. Com? Doncs retallant la sisena hora a la pública; enviant missatges a través dels mitjans de la major qualitat de la privada-concertada (com han fet ara amb les proves de nivell); lloant la qualitat i saber fer de la privada-concertada com fa la Consellera Rigau sempre que se li presenta la ocasió; augmentant els ajuts a la privada-concertada; retallant recursos a la pública, etc, etc.
Ah, per cert, que la petita millora en els resultats d'aquest any és fàcil de comprendre. Com s'ha aconseguit la millora? Fàcil. Baixant el nivell de dificultat de les proves. Vaig poder parlar amb alguna companya tutora de sisè i em van comentar que algun control li semblava més senzill que el darrer any. Veieu que fàcil és quedar bé davant de l'opinió pública? Tu baixa el nivell i digués que hem millorat els resultats, i la gent contenta. L'any vinent és possible que, tot i les retallades i la supressió de la sisena hora, els resultats siguin millors que aquest any. Temps al temps.
Ahir per la tarda va ser el solstici d'estiu, i demà celebrarem la revetlla de Sant Joan (jo a Valls, per no perdre el costum) amb coca, petards, concerts, castells, i molta alegria en definitiva. Quina gran nit! Curta però llarga alhora. Us deixo aquesta delícia de cançó de principis dels 80 que va composar en Jaume Sisa per l'espectacle teatral de la companyia Dagoll Dagom "Nit de Sant Joan".
Veient aquest vídeo de la manifestació dels Indignados del passat diumenge a Barcelona, m'alegro de no haver-hi assistit. Com bé diuen els Indignados "Que no, que no, que no me representan". Si us mireu el vídeo, potser no us quedarà del tot clar si la mani es feia a Barcelona, a Madrid o a Albacete. Si no fos pels característics edificis de la ciutat Comtal, i per alguna pancarta en català que es va deixar veure, hom pensaria que la mani havia començat més enllà de la Franja.
Un altre detall a destacar és la presència de banderes de la república espanyola. Vaja, com deia aquell: el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres. Collons, no se n'adonen que Catalunya ja hauria sortit de la crisi si no fóssim una colònia espanyola! Marxem d'Espanya d'una puta vegada i després ja tallarem el coll de qui calgui. Comencem pel més senzill, i ja ens plantejarem canviar el món més endavant.
He escoltat alguns dels càntics i consignes que es van poder sentir al llarg de la manifestació, i crec que es podria cercar una versió més nostrada i real als problemes dels catalans. Per exemple:
- Manos arriba, esto es un atraco! - Mans enlaire, això és un espoli!
- Le llaman Democracia y no lo es! - Li diuen democràcia però encara calen assemblees d'Indignados per acordar si el poble de Catalunya té dret a decidir lliurement el seu futur!
- Que no, que no, que no nos representan! - Que no, que no, que cap espanyol ens representa!
- El pueblo unido, jamas será vencido! - El poble unit mai no serà oprimit!
- No hay pan, pa tanto chorizo! - No hi ha pa, si se l'emporten tot cap allà (Madrid)!
- Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar... - Segur que tomba, tomba, tomba, i guanya el Partit Popular (amb els botiflers de CIU?)...
Ahir els Minyons vam actuar a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb motiu del 42è aniversari dels Castellers de Barcelona, amb aquests i els Xiquets de Reus. La jornada va sortir rodona en tots els sentits i ens torna a donar ales per encarar la Festa Major d'aquí quinze dies amb les màximes aspiracions, després de l'ensopegada de fa un parell de setmanes a Mataró que ens va deixar una mica tocats.
L'aposta de la jornada era triple. Per una banda, encarar un castell que feia més d'un any que no descarregàvem, el 4d8p. Per altra, estrenar el pilar de 7 pisos després d'haver assolit i dominat amb garanties el de 6. I per últim, i no menys important, enfronta-nos de nou al castell que només havíem pogut carregar en la darrera ocasió, el 3d9f, i que tantes il·lusions ens genera. I pim pam pum, tres d'una tacada, i un nou 2d8f per completar l'esplèndid cartell. Torna la il·lusió, torna l'esperança i tornem a somniar amb grans objectius de cara a la Festa Major.
Hi va haver altres notícies positives per la colla en la jornada. L'estrena de gent nova als troncs, als folres i a la pinya. Bona presència de camises a plaça. Castells treballats però sense passar angúnies. Un pilar que demana a crits que se'l plantegin d'un parell de pisos més (per la Diada)...
També hi va haver algun aspecte negatiu que m'agradaria comentar. Per una banda, no m'agrada que la gent es dediqui a ruixar als que s'han estrenat abans que acabi l'actuació i mentre les altres colles munten els pilars de comiat. Tampoc em sembla gens bé que ni déu (tres o quatre mal comptats) s'apropi a voltar els pilars de comiat de les altres colles. Semblem altres colles molt sovint molt criticades, que pleguen la faixa i marxen de plaça quan han acabat els seus castells, sense esperar que acabin la resta de colles. Ahir a més, les dues colles van fer el vano de cinc i no es que anessin del tot sobrades. I una d'elles va tenir la desgràcia que els caigués el pilar central, de cinc, amb el perill que comporta si hi ha poca pinya. No pot ser que la tècnica es desentengui d'aquests temes un cop hem enllestit els nostres castells i ja no necessitem l'ajuda de les altres colles a les nostres pinyes. Crec que també haurien de donar exemple i es podrien acostar a les pinyes de les altres colles, i si cal, fer un crit més a la gent de la colla perquè no s'oblidi que l'actuació acaba després del darrer pilar de la darrera colla.
Per tota la resta, gran jornada pels Minyons. Ara només cal que molts més vinguin ja als assaigs i ens poguem plantejar una Festa Major de traca i mocador!!! Animeu-vos!
Avui el món casteller està d'enhorabona. Aquesta tarda a Solsona s'amplia la nòmina de colles castelleres, amb l'estrena-bateig dels Castellers de Solsona, que estaran acompanyats en la seva primera actuació oficial per les colles veïnes (i padrins) dels Margeners de Guissona i els Salats de Súria.
És una gran notícia pel món casteller que apareguin noves colles, i en indrets allunyats del nucli tradicional dels castells. Les darreres colles que han anat sorgint no són precisament de la zona tradicional (Guissona, Súria, Solsona) i aquest fet demostra que els castells són una activitat cada cop més arrelada al nostre país i que atreu fins i tot a llocs on no hi havia hagut cap mena de tradició.
Més important que el premi del Patrimoni Immaterial de la Humanitat és el fet que els castells siguin una tradició viva i en creixement, i que s'estigui extenent per molts indrets dels Països Catalans on fins ara no havia hagut cap interès per aquesta activitat.
Molta sort als Castellers de Solsona, i ens veiem aviat a plaça!!!
