El mestre Quino.

Maruja Ruiz Martos, una dona amb principis i dignitat.

L'activista pels drets socials del barri de Nou Barris de Barcelona, Maruja Ruiz, va anar a l'Ajuntament de la seva ciutat a rebre la medalla d'honor, però per sorpresa dels presents, i del propi alcalde que es va quedar amb un pam de nas i amb la medalla entre les mans, va renunciar a rebre aquesta insígnia per motius ideològics i principis ètics. Podeu llegir aquí la carta que va escriure la pròpia protagonista per explicar els motius del seu acte de renúncia-denúncia.

Llàstima que no hi hagi més personatges públics tan honestos i integres com la Maruja, que siguin capaços de menysprear un premi quan ve de mans d'uns polítics que governen amb polítiques totalment oposades a allò que ella defensa i pel que lluita. Hagués estat força cínic i hipòcrita que aquesta senyora hagués acceptat la medalla de mans de l'alcalde convergent Trias.

Llàstima també que la senyora Maruja no hagi estat capaç després de més de cinquanta anys a Catalunya d'aprendre la nostra llengua i poder fer-ne ús en un acte de caràcter institucional a l'Ajuntament de la seva ciutat, ciutat que l'ha acollit al llarg de tots aquests anys.

La Consellera Rigau i el foment de la lectura.

La senyora Rigau deu fer molt de temps que no exerceix de mestra, ja que s'ha proposat que els i les alumnes de primària acabin llegint almenys uns 25 llibres l'any. Suposo que ha dit 25 com podria haver dit 15 o 40. Suposo també que aquesta deu ser la mitjana de llibres que es llegia ella quan era nena. I també suposo que a casa seva mai van faltar els llibres, ni els vestits, ni les excursions, ni les visites als museus, ni res de res.

També deu ser conscient la Consellera Rigau dels temps que vivim. Quan jo era un vailet, un dels principals entreteniments que existien, entre d'altres, era la lectura. Tampoc és que m'hi passes gaires hores, però sempre tenia un moment d'avorriment que omplir fullejant un "Tintin" o l'"Astèrix i Obèlix". Sovint entre càrrega i càrrega de jocs d'ordinador, em podia permetre uns instants per llegir una estona i sovint, acabava enganxant-me a la lectura. Avui en dia, en els temps de la immediatesa i de les computadores superràpides, les Play-Station, la Wii, la consola, etc., agafar un llibre o un còmic resulta poc estimulant.

Pot l'escola estimular aquesta pràctica? La veritat, soc més aviat escèptic en aquest sentit. Penso que la lectura és una activitat que s'ha de poder gaudir per poder desenvolupar, i les condicions ambientals de les aules de les escoles no són els espais idonis per a aquesta causa. Poden els pares obligar als seus fills a llegir? Ho dubto. En tot cas els pares podran obligar als seus fills a agafar el llibre i tancar-se a l'habitació, o seure al sofà. D'aquí a que l'infant llegeixi hi va un món.

Jo crec que el gust per la lectura el vaig adquirir a casa. Per imitació dels meus germans o dels meus pares. Per l'interès de la família quan em regalaven un llibre o un còmic per l'aniversari o pels reis. Pels moments d'avorriment a casa que solia omplir amb un llibre entre les mans. No per l'obligació de ningú, ni perquè a l'escola ens diguessin quants llibres havíem de llegir. No tinc grans records de les lectures escolars. Sí en canvi d'alguns llibres que he llegit sense que ningú m'obligués, sinó per propi interès.

Que promoguin campanyes familiars d'estimulació de la lectura. Que abarateixin els preus dels llibres per les famílies sense recursos. Que estimulin les visites a les biblioteques. Que redueixin continguts curriculars i potenciïn espais per la lectura, la narració de contes, etc. Que millorin les biblioteques escolars (en el fons i en la forma). Que limitin la publicitat de videojocs, consoles, etc., en horari infantil... I que no s'inventin xifres del nombre de llibres que s'haurien de llegir així com així.

Propostes per a les noves Junta-Tècnica de Minyons.

Recullo el guant llançat pel company de colla, expresident, i amic, Enric Cardús des de la web de la colla, i vull fer una exposició pública d'algunes coses que considero caldria canviar-modificar-millorar-provar de cara al futur. No vull que s'entengui aquestes propostes com una crítica a l'actual junta i tècnica, a qui vull agrair públicament la seva dedicació i estima per la colla, sinó com una aportació d'idees pels futurs dirigents de la colla. I espero que no surti ningú proposant que escrigui menys i actuï més, i que si tinc el que haig de tenir que em presenti per a cap de colla o president. Efectivament, de moment, no tinc el que cal per afrontar un repte de tal magnitud, però crec que hi ha a la colla un bon grapat de gent suficientment capacitada per donar el pas endavant.

De fet, les meves reflexions no es dirigeixen únicament als caps visibles i màxims dirigents de la colla, sinó també a tots i cadascun de nosaltres, Minyons més o menys actius, amb major o menor presència als assaigs i les actuacions.

En primer lloc, crec que caldria revisar les formules d'assaig preestablertes. Sé que a Minyons hi ha uns costums i unes maneres de treballar molt arrelades, però hauríem d'intentar millorar les dinàmiques d'assaig en la mesura que sigui possible.

- Més proves per la gent de pinyes: 

- Animar als nouvinguts a que vinguin més d'hora per poder'ls-hi donar proves. Si no podem recuperar els assaigs d'aprenentatge, com a mínim es pot avançar feina de 21:30 a 22:00.

- Fer més treball tècnic amb la gent de pinya-folre-manilles. No cal esperar als assaigs massius per enfilar gent a dalt. Es pot treballar la tècnica del folre i les manilles amb una sola rengla, enganxats a la columna...

- Col·locació de la gent a les pinyes més dinàmica. Em sembla perfecte que es canti a tothom a la pinya pel fet que tothom se senti important. El que no pot ser és que un dia d'assaig especial només puguem fer dues proves. Cal treballar nous sistemes per muntar les pinyes, folres i manilles. Potser amb un equip de pinyes més nombrós es podria intentar que cada tècnic s'encarregui de buscar i col·locar un sector (quesito) de la pinya, i després el cap de pinyes cantaria ràpidament per saber si tothom és a lloc.

- Pel que fa a l'assaig de canalla, també caldria implicar a més Minyons per tal de que es puguin realitzar moltes més proves. Estic convençut que hi ha un bon grapat de jovent que estaria encantat a col·laborar en aquest sentit i que es comprometeria de bon grat.

- Cal recordar constantment les posicions de seguretat a les pinyes, i la manera correcte de treballar. Sovint es donen per sabudes moltes coses i després et trobes gent mal col·locada, mides molt desiguals, espatlles baixades...

- Interès immediat per cada nova persona que trepitja el pati d'assaig. Les seves motivacions, aspiracions... I donar-li "vidilla" des del principi perquè no es cansi aviat i marxi.

Pel que fa a la gent de la colla, crec que hi ha molts aspectes a millorar:

- Puntualitat als assaigs. Sobretot aquelles persones amb major responsabilitat, per poder fer les proves necessàries quan encara hi ha la canalla.

- Voltar bé totes les proves.

- Respecte per les decisions de la tècnica. Sabem que hi ha uns quants Minyons que pensen primer en ells mateixos i després en la colla. Potser que s'ho facin mirar. 

- Portar la vestimenta adequada i la faixa.

- Més silenci i concentració quan hi ha una prova.

- Portar a gent nova a la colla, i acollir als que arriben. Que siguem més, depèn també de nosaltres.

Pel que fa als assumptes organitzatius, crec que ens en sortim prou bé, tot i que tot és millorable.

- Crec que valdria la pena implicar més gent en l'àrea de "dinamització" per evitar cremar a tot el que s'hi posi. Estem en un moment d'entrada de gent nova i cal continuar promovent les accions socials per enfortir els lligams. Aquest any hi ha hagut bon ambient i molta festa, i no s'hauria d'aturar.

- Tal i com diu l'Enric, cal aprofundir en el tema de la Participació, oferint nous canals d'expressió d'idees i nous canals perquè la junta sàpiga el grau d'acceptació de les accions dutes a terme. No podem esperar tot un any per resoldre les coses que no funcionen (si n'hi ha) des d'un principi.

- Cal facilitar a la gent la possibilitat de col·laborar amb la colla, i tothom ha de ser conscient de la feina que suposa tirar la casa endavant. Les xerradetes informatives després d'assaig de tant en tant, poden ser de gran utilitat.

El "temazo" del dimecres. Ska-P - "Rayo Vallekano"

Ahir vaig tornar a veure un partit del Barça en directe al Camp Nou, amb el Timi i el Franc, convidats pel primer, amb els carnets d'un tercer, a qui aprofito per agrair-li el detall, tot i que no ens coneguem personalment.

El d'ahir va ser un partit sense història, on el Barça va demostrar la seva superioritat i es va imposar per un resultat clar de 4 a 0. Tot i així, cal destacar la valentia de l'equip rival, l'històric Rayo Vallecano, que va venir a Barcelona a intentar guanyar, i amb un estil de joc valent i atrevit. No com la majoria d'equips que arriben al Camp Nou que es tanquen a la seva àrea i que el seu úni objectiu és evitar que el Barça els faci un estrip.

A més, m'ha agradat recuperar un tema dels mítics Ska-P de Vallecas, dedicat al seu equip, i a la seva afició. Una afició radicalment anti-feixista i d'esquerres.

Efectivament, Fem Castells, Som Festa!

Avui m'ha costat una mica més del normal decidir el títol de l'entrada. Les emocions que corren pel meu cos a hores d'ara van de la frustració a l'orgull, de la decepció a l'esperança, de la ràbia a l'optimisme, de la tristor a la felicitat. Tots aquests sentiments flueixen pel meu cos després de la jornada viscuda ahir. Jornada que va començar molt bé, va continuar molt malament, i va acabar molt bé novament. M'explico:

Diumenge, 9:45 h. del matí. Arriben les matinades a casa meva i esmorzem tots plegats amb un molt bon ambient. Enlairem el primer pilar de 4 de la jornada al xamfrà de sota casa, amb el Xavi Jurado de terç i la Júlia Gardenyes d'enxaneta. Bon escalfament per encarar els més grans castells que ens esperen. Continuem les matinades, i acabem a casa de la Laura Cegri, el Xavi Lleberia, i l'Adrià Mas, que ens ofereixen un esmorzar espectacular a base de pa amb tomàquet i embotits mallorquins gentilesa de l'amic Krilin dels Castellers de Mallorca (volem un fill teu!).

Diumenge, 12:00 h. del migdia. Surto del pati de l'Ajuntament cap a plaça, ple de confiança i la mar de tranquil, a enfrontar-me a un gran colós dels castells, el 3d10fm. Me'l crec de dalt a baix, perquè l'hem assajat molt bé, perquè és el millor tronc que tenim (tot i la baixa d'última hora d'un puntal a sisens), i perquè estic convençut que la canalla se'l creu (no tota però, malauradament). Primera ensopegada! El castell puja amb bellugueig però controlat. El folre i les manilles treballem amb comoditat, i de sobte, el castell peta per l'alçada de sisens-setens quan l'enxaneta anava a remuntar els dosos. Quina ràbia! I ara què? S'ha acabat aquí la Diada?

Diumenge, 12: 50 h. del migdia. Hi tornem! Alegria i mala llet, tot alhora. No en soc conscient, però aquest tres va del tot canviat. Han passat un dos d'enxaneta, un setè a dosos, i un nou setè. A sobre, sembla que aquest cop no hem lligat tan bé soca-folre-manilles i la cosa remena més del compte. I la cosa encara es queda més lluny. Decepció profunda i incredulitat als rostres. A més sembla que hi ha un parell o tres que han rebut, així que aquí s'acaba el que es donava. Fins i tot a mi em donen per accidentat, tot i que l'únic cop que he rebut ha estat a l'ànima.

Diumenge 15:00 h. de la tarda. Encara capficat amb l'actuació, no tinc gaire temps per pensar-hi, ja que he quedat a la Placeta de la Font Trobada per començar el xou de la Diada. Allà hi trobo a tots els manilleros ja disfressats d’indis, amb algunes rialles als rostres, i amb els nervis evidents de la posada en escena. Començo a oblidar-me dels castells que hem fet quan entro al Raval cridant com un posseït en el meu paper d'indi.

Diumenge 17:00 h. de la tarda. Estic al pavelló de La Cogullada, disfressat de Xèrif, amb el Mayolas al meu costat, recorrent els passadissos amb un moble-bar portàtil amb rodetes, convidant a "totquisqui" a fer un xumet de moscatell. Bé, de fet diem que és un "bourbon" per homes de debò, com els de l'oest, però no hi havia pressupost per tant. I hagués estat realment nociu pel fetge del Lluis. ;-) La Minyonada ja comença a passar-ho bé (hi ha dies en que la ingesta d'alcohol hauria de ser obligatòria) i pocs pensen ara en els castells que acabem de fer o d'intentar fa unes hores.

Diumenge 18:00 h. de la tarda. Parlen el President i el Cap de Colla. Se'ls escolta, més aviat poc al primer, i amb respecte al segon. Aplaudiments sincers i càntics de "lo lo lo" amb dedicatòria.

Diumenge 20:00 h. del vespre. Arribo al local de la colla on hi ha el ball de gralles i el concert dels "Kòdul". Hi veig a molta gent. No crec que n'hi hagi gaires que hagin tornat a casa condicionats pels castells d'aquest migdia. La festa és igual o més que qualsevol altre Diada. Gent ballant. Gent caient pel terra i aixecant-se immediatament. Gent per tot arreu: al nou bar, al bar vell, als lavabos, al pati, als passadissos...

Dilluns 1:00 h. de la matinada. Me'n torno a casa, decebut, satisfet, begut, cansat, orgullós, i esperançat. Esperançat amb el futur d'aquesta colla, que crec que ha de ser positiu sí o sí. Enguany no hem tingut la sort de cara. Ens hem quedat a les portes d'alguns grans castells, tot i que també n'hem fet d'altres de molt grans (2d9fm, pd8fm, 4d9f, 3d9f...). Hem progressat pel que fa al relleu generacional de la colla. Hi ha hagut noves incorporacions en càrrecs de responsabilitat. He vist uns assajos de canalla més concorreguts que mai, i uns assajos generals multitudinaris quan ha calgut. I hem fet un pas endavant apostant per un castell inèdit, el 4d10fm que s'ha vist del tot factible als assajos.

Així doncs, l'any vinent més i millor. Segur.

Visca els Minyons de Terrassa!

Visca els Kurtits!

El món casteller és de 10.

Ahir al vespre els Minyons vam fer el darrer assaig de la temporada, per preparar l'actuació de demà diumenge al Raval de Montserrat, davant de l'ajuntament, a les 12 del migdia. Va tornar a ser un assaig multitudinari, amb molts Minyons (els de sempre, els que venen de tant en tant, i els que només venen per Diada), algun terrassenc sensibilitzat amb la causa i amb esperit de col·laboració, i un bon grapat de castellers de moltes colles del món casteller. Molts. M'emociona especialment comprovar que els Minyons encara continuem generant simpaties a una bona part del món casteller, i que hi ha un bon grapat de castellers que ens estimen i ens ajuden a assolir els "nostres" somnis.

Entre dijous i divendres (i algun malalt que també va venir el dimarts) he vist passar pel local de la colla a Capgrossos, Margeners, Xicots, Borinots, Salats, Solsonins, Verds!?, Xics, Xiquets de Tarragona, Joves de Tarragona, Joves de Valls, Vellakos (amb tot el carinyo), Bordegassos, castellers de Mallorca, Joves de Barcelona, Graciencs, Tirallongues, Cargolins, Marrecs, Saballuts, Moixiganguers, Gausacs, castellers de Cornellà, i segur que me'n deixo (agrairia a qui ho sàpiga m'enviï un comentari). IMPRESSIONANT!!

Tot aquest carinyo que aquesta setmana hem rebut, només es pot compensar mostrant l'agraïment i fent el mateix esforç que han fet totes aquestes persones anant a donar un cop de mà lluny de casa per una causa aliena. Jo sempre ho he intentat, tot i que no es pot arribar a tot arreu. M'agradaria que més Minyons fessin també aquest acte voluntari amb la resta del món casteller. S'ho mereixen. Això i més! Un milió de gràcies a tots i totes! Demà 3d10fm i el que calgui! Va per vosaltres també!