Madrid 2020? Tampoc!

Ahir a Buenos Aires, el Comitè Olímpic Internacional va decidir després de dues votacions que fos Tòquio la ciutat que organitzi els Jocs Olímpics l'any 2020, descartant així les altres dues ciutats candidates, Madrid i Istambul. Pels madrilenys era la tercera temptativa per organitzar uns jocs d'estiu, i pels turcs la cinquena. Confio que tant els uns com els altres (més necessàriament els uns veïns) hagin après d'una vegada la lliçó, i deixin de fer el ridícul tornant-se a presentar. En el cas de Madrid, a banda d'estalviar-se el ridícul d'una nova eliminació en la primera ronda de votacions, també ens estalviaran un bon grapat d'euros dels contribuents de l'estat espanyol, en la promoció i la representació de la candidatura. Estaria bé que els organitzadors d'aquesta iniciativa ens expliquessin quina ha estat la despesa total de la candidatura ja descartada.

I ara, s'obren les opcions d'una candidatura de Barcelona-Pirineus de cara a organitzar els Jocs Olímpics d'hivern l'any 2022. El fet que no se celebrin els d'estiu l'any 2020 a l'estat espanyol obre moltes opcions a la candidatura catalana. Suposo que el govern i els dirigents esportius espanyols no estaran gaire per la labor després del pal rebut per la candidatura de Madrid, però tot i així, estic convençut que Barcelona té serioses opcions d'endur-se aquest esdeveniment. Personalment passo completament dels esports d'hivern, i entenc que la inversió hauria de ser important i no està el forn per "botlles", però també considero que és una oportunitat magnífica per promocionar el turisme i els esports de muntanya al nostre territori (amb els ingressos que això comportaria), i de tornar a situar a Barcelona i Catalunya dins del mapa internacional com un país obert, modern, i preparat per organitzar grans esdeveniments. I això també ens pot ser útil de cara a esdevenir un nou estat d'Europa...

Els Minyons ens adherim a l'ANC! Per Catalunya minyons!!!

Malgrat li pesi a alguns unionistes i espanyolistes de la nostra colla, i fins i tot a alguns talibans exminyons ressentits, la colla, democràticament (amb un 90% dels vots favorables), ha decidit adherir-se a l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) per impulsar el procés d'emancipació i d'alliberament nacional. Visca!

 

Es tracta d'un moment clau per a la nostra nació, i crec que els Minyons no podíem quedar al marge. Quina millor manera de defensar i promoure la catalanitat (un dels objectius de la colla, no?) que donant suport a la causa sobiranista? És de calaix, no? O hi ha algú que encara es pensi que Espanya estima la nostra llengua, la nostra cultura, i la nostra identitat? No us ha quedat clar amb els darrers 300 anys de relació?

 

Si en aquests moments crucials, els grups de cultura popular catalana no ens posicionem al costat del poble català, qui ho ha de fer? O hi ha algú que es pensi que la política s'ha de deixar solament en mans dels partits polítics? Sols el poble salva al poble, i jo tinc clar quin és el meu poble. Crec que la majoria dels minyons també.

 

Estem fent política els Minyons al adherir-nos a l'ANC? Doncs potser sí... i? Crec que hi ha una gran diferencia entre defensar la llibertat nacional del nostre país (del de la majoria dels minyons), i demanar el vot per un partit polític concret. No crec que els Minyons hagin de posicionar-se mai a favor o en contra d'un partit polític concret, però defensar la nostra nació... si ens posem tiquis-miquis, hi ha tantes coses que depenen de la política a la vida... i a la vida de les colles castelleres també. O no influeix la política en el món cultural-associatiu? I en el social? I en l'econòmic?

 

Potser caldria plantejar-se un canvi en els estatuts de la colla per deixar ben clar què significa posicionar-se políticament i què va més enllà de la política.

Ferrata de les Baumes Corcades (Centelles).

El pont tibetà més llarg d'Europa segons m'han dit.

Aquest matí, apurant els darrers dies d'atur (confio), he quedat amb un company de professió que es troba en la mateixa situació laboral per anar a fer una via ferrata a la comarca d'Osona, ben a prop de Centelles. Les Baumes Corcades. És tot just la meva segona experiència en el món de les vies ferrates, i tot i alguns trams d'alçada vertiginosa que impressionen, me n'he sortit prou bé. He patit una mica al final del trajecte quan la força dels braços ja justejava després de tanta tibada al llarg del recorregut, i quan les mans ja començaven a posar-se vermelles com un tomàquet de fregar amb els cables i les grapes de ferro. A més, avui duia uns guants que no m'anaven gaire bé, i he fet un bon tram del final sense guants, així que s'ha fet una mica més dur. En tot cas, no he passat cap moment crític, d'aquells que o bé et fallen les forces, o bé no veus manera possible d'avançar. En poc més de dues hores hem fet tota la via, i perquè dúiem a un parell de nois al davant que ens han obligat a esperar en alguns trams... 

Brutal l'experiència, i excepcionals les vistes. I el pont tibetà, per flipar!!! Gràcies David per convidar-me!

Un dels trams més complicats de la pujada.

Dels darrers trams...

Dalt del cim.

Em trec el barret davant dels docents de Ses Illes.

Més del 95% dels prop de 900 docents que van participar el passat dimecres en les assemblees als quatre territoris (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) sobre la vaga indefinida s'han posicionat a favor d'aquesta i han donat suport a la convocatòria. Exigeixen la retirada del TIL (Tractament Integrat de Llengües) i de la llei de símbols, un posicionament clar del govern balear contra la LOMCE, que es garanteixin les dietes per menjar i material escolar de l'alumnat, així com certs drets laborals perduts amb les retallades.

Quina enveja em feu companys. Molta sort en la vostra lluita i les vostres reivindicacions. Quin gran exemple ens esteu donant als docents del principat, tan cagadubtes i "apalancats" darrerament. Ja fa anys que ens les foten doblegades i acceptem resignadament. Aquí ja fa temps que s'hauria d'haver iniciat una vaga indefinida al sector de l'ensenyament, però no hi ha collons, ni principis, ni solidaritat...

Endavant les atxes, i tota la solidaritat!

El "temazo" del dimecres. Fanfare Ciocarlia - "007 theme"

Una d'espies ara que està tan de moda en la política catalana, amb la Fanfare Ciocarlia, la millor fanfàrria romanesa de tots els temps, versionant aquest tema de la mítica sèrie cinematográfica de l'espia britànic, l'agent 007, James Bond. Poseu els altaveus ben forts i deixeu-vos portar pel ritme contagiós.

Rutes moteres (VI): Talamanca i Mura.

Castell de Talamanca.

Avui, aprofitant la meva condició de mestre interí a l'atur en espera d'adjudicació de plaça, he tornat a sortir amb la moto a fer un volt, concretament cap a la comarca del Bages, als pobles de Talamanca i Mura. Dos poblets enmig del no-res, que a penes superen els dos centenars d'habitants cadascun. Dues poblacions amb similar arquitectura i paisatge, que no han patit la transformació radical d'altres pobles més ben comunicats i propers a les grans ciutats.

De sempre he sentit la dita "Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort". El cert és que no puc valorar amb prou coneixement de causa com es viu en aquests tres pobles, però pel que m'expliquen els meus amics, la Piru i el David, que viuen amb la seva filla Elisenda a Mura, allà s'hi viu molt bé i molt relaxadament. Ara, has de vigilar de no pixar al carrer, perquè l'endemà el poble en va ple.

Castell de Talamanca.

Sant Llehir (Mura).

Interior relaciona l'ANC amb Abertzales.

Assaig de la cadena humana en una llar catalana.

Querido Patxi, Gora ETA!!

Te eskribo para agradecerte todo el apoyo que me estás ofreciendo en estos momentos difíciles. Ya recibí tus instrucciones para la korrecta participación en la kadena humana, y esta misma tarde iré al Merkadona a buskar un par de quilos de amonal como me rekomendaste para ir bien preparado el dia de la acción. ¿Sabes donde puedo enkontrar un pañuelo de esos palestinos que utilizáis por allí? Me muero de ganas por tener uno de esos... El pasamontañas ya lo tengo, porque mi madre es muy aficionada al ganchillo y aprovechando un poco de lana sobrante del último jersei, me ha hecho uno. No es negro como a mi me hubiera gustado, pero komo es un grana oskuro, da el pego.

Por cierto, ya recibí los CD's que me enviaste. Oye, buenísimos los Negu Gorriak. Y los Berri Txarrak también son la hostia. Me los eskuche del tirón en casa, bebiendo kalimotxo kasero. Eh! Nada de Don Simón! Vino de Nafarroa komo me rekomendaste. Para la kadena ya tengo un par de garrafas de plástiko de 8 litros vacías! ¿krees que tendremos suficiente? ¿Kuantos litros de vino echarías tu por garrafa?

Oye, una lástima lo de este fin de semana con el Athletic, la Real y el Osasuna. Akí también estamos jodidos con las derrotas. Pero seguro que levantaréis el vuelo. El Barça ya no mola tanto porque kada vez tiene a más extrangeros en sus filas. Ya nos gustaría a nosotros ver jugar en el equipo a más Puig, Pons, Marcet, Freixa, Filosia...

Bueno, te mando un abrazo muy fuerte, y espero que nos vengas a visitar pronto. Se que estás muy okupado con las manis, las okupaciones, los sabotages, las visitas a l@s pres@s, etc., pero que sepas que akí tienes tu segundo hogar. 

Venga, agur eta eskerrik asko! Gora Euskal Herria y Viska Katalunya!!