El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Agrupación de mujeres violentas".

Del disc "Dogmatofobia" de l'any 1999, aquest tema molt apropiat a dia d'avui després de les darreres agressions, i assassinats, de dones (nenes fins i tot) en mans d'homes no prou domesticats. I també dedicada a les tres activistes que avui han protestat al congrés dels diputats, mostrant els seus pits als diputats presents i cridant que "l'avortament és sagrat". Sí senyor, amb un parell. Vosaltres pariu, vosaltres decidiu.

Els mestres d'abans eren millors o pitjors que els d'ara?

L'OCDE acaba de fer públic un informe d'avaluació de competències d'adults on queda ben clar que els espanyols estan a la cua pel que fa a nivell matemàtic i de comprensió lectora. Donat que aquest estudi s'ha realitzat amb adults de 16 a 65 anys, arribo a la conclusió que qualsevol temps passat va ser pitjor (si més no educativament parlant).

Ara que està tan de moda criticar als mestres pels pobres resultats dels estudiants en les proves de competències de l'OCDE (les famoses proves PISA), aquest nou informe de competències d'adults ens ve a dir que els antics estudiants sortien pitjor preparats (si cap) que els actuals, ni que sigui per comparació amb la resta dels països avaluats.

Ja hi ha qui ha aprofitat el nou informe per a criticar la ineficàcia de passades lleis educatives (LOGSE, LOE, LOLI...)  i justificar la necessitat de les actuals (LEC i LOMCE). Tanmateix, és de suposar que tots i cadascun dels ministres o consellers que han decidit modificar les lleis educatives, creien que les seves modificacions portarien l'excel·lència o, si més no, la millora educativa. Sembla ser però, que no acaben de sortir-se'n.

Potser ja va sent hora que ens plantegem perquè cap de les lleis educatives fins ara aplicades ha aconseguit que els estudiants espanyols (i catalans, tot i que en menor mesura) es posin al nivell de la resta d'Europa. Al meu entendre, malgrat els constants canvis de lleis el sistema educatiu no ha canviat pas gaire en els darrers 50 anys o més. I al meu parer, aquí està la clau de tots els mals. No són les lleis (que també), és el sistema el que no funciona.

Gerard López, nou seleccionador català de futbol.

Avui hem sabut que l'exfultbolista (Barça, València, Girona...) i actual comentarista i locutor televisiu (TV3) Gerard López, serà el nou seleccionador del combinat català els propers dos anys. Tot i que la notícia no té la transcendència que tindria si la selecció catalana pogués competir de forma oficial, considero que és una decisió força encertada per part dels dirigents de la Federació. I qui sap si d'aquí un parell d'anys Catalunya ja serà un país normal i corrent, i les seves seleccions i els seus esportistes podran competir en campionats oficials. En tot cas, molta sort al nou tècnic.

Felicitats Xiquets de Reus!

17 anys després, els Xiquets de Reus han tornat a descarregar un castell de nou pisos, el 3d9f, a l'espectacular diada de colles del Mercadal d'ahir a la tarda. Van completar la gesta amb el 2d8f i el 5d8, el que és la seva millor actuació de la història. Tinc entès que solament un casteller d'aquest 3d9f pujava al darrer aconseguit per la colla disset anys enrere. Té mèrit. Enhorabona companys!

Diuen que avui és el dia mundial dels mestres...

... i es per això que vull felicitar a tots els mestres que:

- m'han fet riure.

- m'han estimat sense condicions.

- han estat pacients amb mi.

- m'han despertat la curiositat per saber alguna cosa nova.

- han sigut uns bons exemples de conducta i comportament.

- han respectat el meu ritme d'aprenentatge i maduració.

- m'han tractat amb humanitat i amb coherència.

- no m'han "qualificat" en funció de les notes.

- no han alliberat les seves tensions/frustracions en mi.

- no m'han etiquetat.

A aquests pocs, comptats, mestres us vull agrair la vostra dedicació i entrega.

Mor als 102 anys un dels herois nacionals del Vietnam. Espero que Catalunya no necessiti d'herois nacionals per ser lliure...

Vo Nguyen Giap.

(notícia publicada a l'edició digital del diari Ara d'avui divendres)

El general vietnamita Vo Nguyen Giap, ha mort aquest divendres a l'edat de 102 anys.

Giap és considerat un dels millors militars del segle XX per haver vençut consecutivament a França i els Estats Units en els conflictes d'Indoxina i del Vietnam. 

La presa del campament francès durant la batalla de Dien Bhien Phu el maig del 1954 i la caiguda de Saigon l'abril del 1975, van ser les victòries que li van valdre a Vo Nguyen Giap la reputació d'un estratega excepcional, capaç de fer front a les potències estrangeres.

Dades biogràfiques

Nascut el 25 d'agost de 1911 en un poble del Vietnam central en el sí d'una família modesta, Vo Nguyen Giap va créixer en una atmosfera de nacionalisme militant.

Per problemes amb les forces de seguretat franceses va passar dos anys a presó, del 1930 al 1932.

Després d'aquest lapse va finalitzar els estudis de batxiller i va anar a ensenyar història i llengua francesa a Hanoi, a l'institut Thang Long, un centre de militants anticolonialista.

En el 1937, a l'època del Front Popular francès, es va afiliar al partit comunista clandestí vietnamita i en el 1939 es va casar amb una militant del seu partit, mare del seu fill, que va ser torturada per les forces de seguretat franceses fins que es va suïcidar a la presó.

En el maig de 1940, en companyia de Phan Van Dong, futur primer ministre entre els anys 1954 i 1986, el cèlebre general va anar a la Xina on va conèixer a Ho Chi Minh, fundador del Partit Comunista de Xina el 1930, un fet que va ser determinant pel futur de la seva carrera militar.

Passar més gana que un mestre d'escola (Duran y Lleida dixit).

El líder Unionista (UDC), Josep Antoni Duran y Lleida, ha fet, novament, unes declaracions polèmiques al programa matinal "El matí de Catalunya Ràdio", dirigit per la periodista Mònica Terribes, on assegura que ell no es podria dedicar a l'ofici de professor ja que es guanya molt poc. Vaja, tot un consol sentir d'un polític del mateix bàndol dels que governen, que els mestres estem mal pagats. I mireu si pensa que n'estem mal de pagats, que no es veuria capaç ni de viure amb el mateix salari que molts dels que vivim d'aquesta professió. He de pensar que el nivell de despeses d'aquest senyor deu ser bastant més elevat que el de la majoria de professionals del món de la docència, perquè si creu que no es pot viure amb el sou d'un mestre, com es pensa pensa aquest senyor que viuen els milers, milions, de treballadors que no arriben ni al sou d'un mestre? 

Amb una mica de sort, quan siguem independents, el senyor Duran y Lleida serà el Conseller d'Ensenyament de Catalunya, i ens pujarà el sou als mestres fins a equiparar-lo al dels diputats i diputades del Parlament. Bé, o millor potser, se n'anirà a viure a Saragossa i ens estalviarem sentir-lo i veure'l parlant de terceres vies i xorrades per l'estil.