Aquesta tarda, al Congrés dels Diputats, els diputats del PP han aprovat la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), malgrat els vots desfavorables de la resta de grups de l'oposició a excepció del Foro Asturias i UPN que s'han abstingut. És a dir, una nova llei educativa promoguda pel govern de torn, sense consens, i sense tenir en compte l'opinió dels professionals del ram. Així doncs, neix predestinada a tenir una vida més curta, si cap, que l'anterior LOE.
Com la majoria de lleis educatives que s'impulsen i s'aproven, aquesta és una llei clarament política, i de marcat accent conservador (classista, nacionalista, tradicionalista...): les avaluacions externes als centres de primària, les revàlides, els itineraris, l'adoctrinament religiós, l'espanyolització (castellanització), el foment de les desigualtats i la divisió social amb la triple xarxa educativa (pública/concertada/privada), etc., etc.
Afortunadament, sembla ser que a Catalunya aquesta llei no s'haurà de complir, ja que la gran majoria dels nostres representants polítics també hi estan en contra. Malgrat tot, convé recordar que l'actual llei educativa catalana (LEC) té més similituds de les que alguns es pensen amb l'ara defenestrada LOMCE, tot i que el soroll del debat lingüístic ensordeixi la resta de matèries.
Així que ni LOMCE, ni LEC, ni polles en vinagre. Si volen qualitat educativa que inverteixin calés, i que impliquin a tota la societat en l'assumpte. Que facin lleis per afavorir la conciliació laboral-familiar; que controlin els continguts de certs canals televisius en horari infantil; que promoguin la cultura i l'art per tothom i no només per uns quants afortunats; que acabin d'una vegada per totes amb la triple línia educativa per classe baixa (pública)-classe mitja (concertada)-classe alta (privada); que es petin els actuals currículums carregats de continguts inútils i donin a cadascú allò que realment necessita i que el motiva...
