El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "Malaguenya de Barxeta"

El Pep Gimeno "Botifarra" comentava en una conversa enregistrada amb Pau Alabajos (ambdós músics valencians), que ell no es dedicava a tocar temes polítics en el seu repertori. Que ell cantava coses tradicionals i la política la deixava per a uns altres.

Potser, després d'assabentar-se que el govern del País Valencià es vol carregar l'únic canal (públic o privat) que emet part de la programació en valencià (Canal 9) des de 1989, després d'haver-se petat ja les emissions de TV3, s'ho repensi i comenci a protestar una mica encara que sigui cantant. 

En tot cas, a Catalunya estarem encantats de donar-li protagonisme i que així es pugui conservar part del patrimoni cultural i històric dels Països Catalans que el govern valencià voldria esborrar. Llàstima que a la majoria dels valencians se la porti bastant fluixa això d'una televisió pública en valencià de qualitat. Per no parlar dels Països Catalans...

Esperem en tot cas que, com canta el bo d'en Pep Gimeno en aquest tema, "renaixca d'entre les cendres el meu País Valencià".

Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir.

Foto de família dels representants de les entitats signants a la presentació del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir.

El Centre Excursionista de Terrassa va acollir ahir la presentació del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir, una iniciativa sorgida de la societat civil terrassenca per tal de donar suport a una consulta per la independència. Entre els presents a l'acte, el president dels Minyons, i un bon grapat més de minyons involucrats en la causa d'una manera o altra.

Tal i com ha afirmat el presentador de l'acte, un dels membres originaris dels Minyons, en Jordi Juanico, "reivindicant el dret a decidir estem reivindicant la democràcia".

Pel moment, són 36 les entitats terrassenques que s'han adherit al pacte. Són les següents:

Fundació Torre del Palau
Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa
ANC Terrassa
ÒMNIUM Terrassa
Centre Excursionista de Terrassa
Amics de les Arts i JJMM
Treure Ball
SFERIC Terrassa
UGT Vallés
Ball del Serrallonga de Terrassa
Banda de Terrassa
Terrassa Hoppers
Agrupació Pedagògica Tecnos
Associació de Veïns de l'Antic poble de Sant Pere
Carboners de Terrassa
Muscat
Cobla Ciutat de Terrassa
Esbart Dansaires del Vallés
Joves per la Independència
Bastoners de Terrassa
Assemblea Nacional de Joves independentistes
Kaosenlared
Castellers de Terrassa
Minyons de Terrassa
CCOO
VEU PRÒPIA
ACTE
Amunt i Crits
Comissió de Justícia i Pau a Terrassa
Federació de Cristians de Catalunya. Grup AVANT Terrassa
Comissió 4 de Setembre
JNC Terrassa
Associació Gent Gran Districte 2 Ca n’Anglada
JERC Terrassa
Associació de Mestres Alexandre Galí
COMPARTIM Terrassa

Diumenge sense castells, animant als Carboners.

Els Minyons animant als Carboners ahir a Can Jofresa. Foto: Ferran de la Roza.

Ahir, un bon grapat de minyons i minyones, aprofitant que no teníem castells, vam anar al camp municipal de Can Jofresa a veure el partit de rugbi dels Carboners de Terrassa contra l'equip del Mataró. Prop d'una cinquantena de Minyons vam gaudir amb l'espectacle que ens van oferir els dos equips, i vam poder celebrar la victòria local, per 32 a 7.

Podeu llegir la crònica del partit aquí, i si us agrada veure i viure l'esport en directe, no dubteu a deixar-vos caure per Can Jofresa per gaudir amb l'emoció i la intensitat del rugbi, "un esport de bèsties practicat per senyors". Per cert, recomano a tots els mestres d'Educació Física del món, que mostrin els valors d'aquest esport als seus alumnes. Un gran exemple de competència ben entesa, esforç personal, treball en equip, resiliència, organització, esportivitat, compromís, etc.

Aniversari feliç.

Un any més, celebrant anys a la nostra manera.

Ahir vaig passar un dia magnífic en companyia d'un grapat de bons amics per celebrar que em faig gran, i que malgrat els temps xungos que corren, encara resistim i tenim ganes de trobar-nos per menjar, beure, parlar, riure, i fer algun castell fins i tot. I encara més si el dia acompanya, climatològicament parlant, tal com va passar ahir. 

Pel que fa als agraïments, vull agrair al Franc que cedís la casa. A l'Ito i a l'Anna que es desplacessin des de Valls. A la Kerstin que em va fer un esplèndid pastís d'aniversari, tot i que solament vaig tastar-lo pel perill de morir ofegat d'un xoc anafilàctic (ella no sabia que alguns fruits secs no em proven gaire). Al Txals que em va fer de xofer i ajudant per anar a fer la compra. Als mestres parrillers (Rubèn, Albert, Franc, Roger...). I a tots els que vau ser-hi.

Tant de bo l'any vinent puguem tornar a celebrar-ho i que la cosa vagi tan bé com enguany.

M'estic fent gran a sobre.

Avui faig anys, i el cotó no enganya. 38. Ni més ni menys, tot i que molts de vosaltres me'n poseu 37, o algun menys fins i tot. El meu secret per mantenir-me jove i vigorós: treballar el mínim possible; no tenir fills ni dona; viatjar; menjar bé i beure millor; practicar esport de manera saludable, és a dir, no castigant-me a fer esport...; i cultivant les bones amistats com ahir a Vilafranca. I avui també ho penso celebrar amb un grapat d'amics menjant, bevent, i el que calgui. Com no diria Manuel de Pedrolo, però parafrasejant-lo: "cal celebrar, encara que no serveixi de res"!!

Bon dia dels morts a tothom!!

El 4d10fm haurà d'esperar.

1r intent de 4d10fm de la història avui a Vilafranca del Penedès.

Avui he tornat a assistir, després de tres o quatre anys sense fer-ho, a la tradicional diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. L'ocasió s'ho valia ja que la colla local havia anunciat que portaria a plaça la "súper tripleta", és a dir, el 3d10fm, el 4d10fm i el 5d9f. Quasi res! El principal al·licient, sens dubte, veure l'intent de l'inèdit 4d10fm, un monstre que fins a dia d'avui solament els verds s'havien atrevit a portar a plaça, amb escassa fortuna, l'any 1996. En aquella ocasió, la rauxa va poder més que el seny, i l'intent, o la prova més ben dit, no va passar del pis de quints.

Avui, tot i que els verds han arribat una mica més amunt que en l'intent de l'any 96, el castell ha caigut entrant el pis de setens, i ha tornat a quedar lluny de ser coronat. Tanmateix, la colla penedesenca ha sortit de plaça descarregant un quiet 5d9f, un colossal 3d10fm, un fàcil 4d9f, i un pd8fm. Vaja, una actuació similar a la de la diada dels Minyons de l'any 1998, amb la diferència del pilar, que en els cas dels verds ha estat d'un pis més i descarregat.

Potser caldrà esperar a que els Minyons tornin al seu màxim nivell per poder veure assolir un castell com el 4d10fm. Segurament això esperonaria molt més a la colla vilafranquina, i als vilafranquins en general, que no pas el repte sense competència directa. De fet, avui a la plaça de la Vila, no es respirava ni de bon tros l'ambient que es va viure fa quinze anys i dues setmanes, quan els verds carregaven el primer castell de deu de la història avançant-se als Minyons d'una setmana. Tant de bo, més aviat que tard, els Minyons puguem tornar a esperonar les ambicions vilafranquines. Pel bé dels Minyons, i dels castells en general.

Avui, dia de la Castanyada...

Mossos d'Esquadra apallissant fins la mort a J.A. Benítez al barri del Raval.

... dia del Mossos d'Esquadra i dels cossos policials en general. Segurament avui se celebrarà per tot el país amb pallisses brutals, cops de porra, i càrregues generalitzades. I tot això sense que cap ni un dels energumens responsables hagi de justificar-se pels seus actes inhumans i salvatges. Total, són polis, no? Sort que alguns d'aquests no es dediquen a la docència o a l'atenció sanitària, perquè podríem patir una involució de l'espècie humana de diversos segles, per no dir mil·lennis.

Em pregunto quin tipus de proves d'accés devien passar els animals aquests que es van dedicar a apallissar fins a la mort a J.A. Benitez, a un carrer del barri del Raval de Barcelona. Sort que tot ha quedat enregistrat gràcies a les noves tecnologies i a l'atreviment d'alguns veïns, perquè d'altra manera res més s'hagués dit o sabut, com quan la policia local de Terrassa va matar al jove Jonathan Carrillo al barri del Bonaire l'any 2009. Llàstima que aquell dia no hi hagués veïns gravant els fets.

Fins quan haurem d'aguantar la brutalitat policial i  la impunitat? Qui concedeix els diplomes a aquests energumens amb llicència per matxucar, apallissar, i fins i tot, matar en nom de la llei i l'ordre? Voleu dir que no caldria avaluar als avaluadors que van decidir que aquests animals podien servir a la comunitat? Amb servidors com aquests, un se sent, fins i tot, més insegur.