Un altre amic que es fa gran...

L'expedició minyona amb l'homenatjat.

Avui, el cap de colla dels Capgrossos de Mataró, i amic personal des de fa prop de tretze anys, el Mia, ha celebrat anys al local de la seva colla envoltat d'una bona tropa d'amics i familiars. 

He compartit grans moments amb el Mia: Viatges, concerts, exhibicions castelleres, assaigs, festes majors, aniversaris. Com m'agrada el món casteller.

Gràcies per l'amistat!!

Amagueu les criatures!!!

La fea, el malo, el facha y Peggy.

Aquest cap de setmana han vingut a Catalunya en el marc de la convenció autonòmica del PP un bon grapat de dirigents populars, que s'estan dedicant a amenaçar-nos, atemorir-nos, insultar-nos (pel fet de considerar-nos babaus que seguim els designis de l'il·luminat del Mas), i a convence'ns de les avantatges que té pertànyer a la "grande y libre". Us deixo algunes joies que han deixat anar alguns dels assistents a, com bé ha dit el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, l'"Aquelarre de la por":

- "Que quedi clar: ni se celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya" (Rajoy).

...Temps al temps.

- "Sens dubte votar és un dret democràtic. Ho és, però no en qualsevol lloc ni a qualsevol hora ni de qualsevol manera, ni sobre qualsevol assumpte" (Rajoy)

...potser si en comptes de plantejar un referèndum per la independència, plantegéssim un per decidir si volem que la Sánchez Camacho continuï injectant-se bótox, no hi hauria problema, oi Mariano?

- "És molt convenient que qui vulgui dialogar respecti les maneres. Dic això perquè hi ha qui ja ho ha decidit tot unilateralment: que farà una consulta, la data, les preguntes... i si m'apuren fins i tot la resposta" (Rajoy)

...ah! ara volen dialogar??!!!!!

- "Estem superant la crisi econòmica a Espanya gràcies a Catalunya" (Cristóbal Montoro)

...home, gràcies per la sinceritat, però això ja ho sabíem nosaltres molt abans que tu ho reconeguessis. De fet, ho sabem des de fa més de 30 anys...

- Artur Mas "ha perdut el nord" amb el sobiranisme. (Alberto Núñez Feijoo)

...ui, que original Alberto...

- "No es pot valorar als catalans per la bogeria dels seus governants” (Alicia Sánchez Camacho)

... i als espanyols per la ineptitud/fatxeria/fatxenderia/caspositat dels seus?

- "Amb Tarradellas no s'hauria arribat a aquest disbarat" (Alicia)

...Tarradellas, si visqués a dia d'avui, potser ja s'hauria tornat a exiliar.

- "El PP ha patit molt a Euskadi. I ara estem patint també, de manera diferent, amb l'exclusió i el rebuig social a Catalunya, perquè alguns ens volen donar lliçons de com ser català, ens volen dir com viure la nostra vida i això ja ho hem viscut en altres parts d'Espanya" (Alicia)

...què deuen estar pensant de tu les víctimes del terrorisme d'Eta? A tu se't veu patir molt. Però crec que no es deu tant a la pressió social que pateixes, com a la pressió del Botox al teu rostre.

- "L'única veritat immutable és que Catalunya és part fonamental d'Espanya des de sempre". (Maria Dolores de Cospedal)

... l'única veritat immutable és que fots fàstic.

- Una eventual Catalunya independent "naixeria en fallida, i no podria pagar ni les nòmines ni les pensions". (De Cospedal)

...i els homes passarien a ser estèrils, les escoles presons, a les dones els sortiria bigoti, vindria un tsunami, reapareixeria el Ieti, i els bolets es convertirien en verinosos!!!

Au, va! que us petin a tots plegats! Independència sí o sí!!! 

25 anys de la mort del pallasso botifler amic de Franco.

Avui es commemora (vaja, sobretot a Figueres que és on poden fer calés a costa seva...) el 25è aniversari de la mort de Salvador Dalí, pintor espanyol nascut a Catalunya, surrealista i/o pallasso, amic de Franco, i amb una obra molt influenciada pel consum de drogues i per freqüents períodes d'alienació mental transitòria (o potser era continuada...).

Per mi, el botifler aquest ja pot cremar a l'infern al costat de Franco i la resta de col·legues feixistes. Ni oblit ni perdó. Cap plaça ni carrer català amb el seu nom!!

El "temazo" del dimecres. The Tornados - "Telstar"

Avui música per a gaudir únicament i exclusiva. Els qui no hàgiu sentit mai aquest tema, no deixeu d'escoltar-lo amb el vídeo de youtube que us he penjat, perquè flipareu de debò. Brutal! D'aquells vells temes que un dia redescobreixes de casualitat i que t'emocionen a la primera audició. Del grup britànic The Tornados, aquesta peça de l'any 1962 és un tema instrumental amb el títol homònim d'un dels primers satèl·lits espacials enviats per la NASA. 

Ens hem tret un pes de sobre.

Un dels principals caps visibles del partit unionista i anticatalanista Ciudadanos, Jordi Cañas, acaba de dimitir com a portaveu del grup parlamentari d'aquest partit, degut a la investigació oberta pel TSJC sobre un presumpte frau fiscal comés l'any 2005 sent soci de diverses empreses immobiliàries. Diversos mitjans han publicat que el personatge hauria defraudat a hisenda 429.203 euros en l'impost de societats. Ai Cañitas, Cañitas... que ben amagat que ho tenies això!

És ben curiós, les voltes que dona la vida. El gran flagel·lador anticorrupció al Parlament passa ara a ser el flagel·lat. A ben segur que avui deu haver-hi un bon grapat de polítics rivals amb problemes per dissimular un somriure als llavis. El pobre ha caigut en la seva pròpia trampa. Tant va insistir a demanar exemplaritat als altres, que ara que ha estat ell al centre de la polèmica, no ha tingut més remei que predicar amb l'exemple i dimitir. Què pensarien sinó els votants del seu partit (si es que realment pensen)?

L'únic aspecte negatiu que li veig al tema, és la possibilitat que els C's utilitzin aquest cas per fer del Cañas un màrtir, i continuar creixent en el nombre de votants. Però, tanmateix, donant-li la volta al tema, això més que un aspecte negatiu cal veure-ho com una cosa positiva, ja que els Ciudadanos solament poden créixer a costa del PSOE i del PP, i tot el que impliqui la baixada d'aquests dos, s'ha de veure com un fet positiu.

Carta oberta al nou cap de colla dels Minyons de Terrassa, l'amic Guillem.

Un dia històric per als Kurtits i per als Minyons (foto: Rubèn Barba)

Ahir, 144 minyons et van fer confiança, amb la qual cosa t'has convertit en el cap de colla més desitjat de la història d'aquesta colla (diria). Solament et va poder superar en nombre de vots el teu company de projecte, i nou president, Cesc Poch, que va rebre 148 vots favorables. Tanmateix, estic convençut que si la votació del nou equip tècnic s'hagués celebrat abans que la de la junta directiva, podries haver superat els 200 vots sense problemes...

En primer lloc et vull felicitar (i fer-ho extensiu a tot el teu equip) per haver tingut els pebrots de donar aquesta passa endavant. Tots sabem de la gran responsabilitat i l'enorme pressió que et ve al damunt a l'assumir aquest càrrec, però estic convençut que te'n sortiràs. Què no ha de poder fer una persona que, com tu, de ben xic, ha pujat dalt de castells de 8 i 9 pisos? Tu ja saps el que significa que tota una colla depengui de la teva decisió final!

Crec que ahir va quedar clar, que això de parlar en públic no et fa gens ni mica de gràcia, i tu mateix ho vas reconèixer a l'assemblea amb naturalitat i senzillesa. Però no pateixis, perquè als minyons no ens calen grans oradors, ni encantadors. Valorem més i millor a les persones honestes, implicades, coherents, educades, treballadores, respectuoses i amables, i crec que tu de tot això no vas faltat. Pensa que, a la llarga, ningú et jutjarà pels teus discursos, si no pels castells que hàgim assolit i per les teves formes.

Estic convençut que encara hi ha uns quants minyons que a penes et coneixen, i que es deuen preguntar si realment estàs capacitat o no per portar a la colla a bon port. Potser no saben que portes prop de 30 anys a la colla, que has passat per tots els nivells d'un castell (de l'enxaneta a la soca), que ja saps el que és formar part d'un equip tècnic, que et vas partir un braç per la colla, que has hagut de fer malabarismes amb els horaris laborals per poder anar a actuacions i/o assaigs, etc.

Pensa que a partir d'ara se t'aproparà molta més gent de l'habitual (quartes i quintes sobretot ;-)). Alguns per bé i d'altres no tant. Espero que no t'atabalis gaire i que ho portis amb calma i amabilitat. Ja saps que no es pot fer sempre tot al gust de tothom, i hi haurà qui et girarà l'esquena. És un dels inconvenients que comporta això de ser el cap. Però no pateixis perquè sempre et quedaran els Kurtits...

Una darrera súplica. Espero que el dia que decideixis posar punt i final a la teva tasca de cap de colla, no ho facis amb resentiment i odi, si no amb agraïment i satisfacció. Que ho puguis fer amb el cap ben alt, i amb més nous amics que no pas nous enemics. I recorda ser educat fins al final i felicitar i fer costat a la persona que et substitueixi al front de la colla. Segur que ho agrairà.

Carlos González: La importància del joc lliure.

 

 

(article del doctor en pediatria Carlos González a la secció "Criatures" del diari Ara)

El joc, el joc lliure, espontani, no controlat pels adults, és l'activitat més important dels nens. Jugant es diverteixen i aprenen.

Jugant aprenen, primer, a conèixer i a moure cada porció del seu cos. Es miren les mans, es toquen els peus, es mamen el dit, seuen, es giren, s'incorporen, caminen... Incansables, cada nova fita aconseguida és només l'estímul per buscar nous reptes. Tot just comencen a caminar, i ja han de fer-ho de puntetes, de talons, a peu coix, fent saltirons... Jugant, a la mateixa època, exploren exhaustivament cada objecte del seu entorn. Els toquen, els llepen, els xuclen, els remenen, i només queden satisfets quan esbrinen quin soroll fan en caure a terra i quanta força cal per trencar-los.

Jugant es relacionen amb altres nens, i practiquen les habilitats socials que hauran de fer servir a la vida adulta: presentar-se, demanar ajuda i oferir-la, donar ordres i obeir-les o rebutjar-les, enfadar-se i reconciliar-se. Jugant converteixen les capses buides en teatres i botigues, els sofàs en castells, les escombres en cavalls i els ninos en avions, i assagen mil activitats reals o imaginàries, quotidianes o heroiques, de la vida adulta. Jugant escenifiquen els esdeveniments passats i futurs, repassen el seu paper o adopten el d'altres, comprenen els misteris i encaren les pors. Jugant descobreixen les regles, i comprenen que poden establir-les, discutir-les, acordar-les, modificar-les, seguir-les i ignorar-les (i també descobreixen que ningú no vol jugar amb els que ignoren les regles).

Sense haver anat a escola, potser no podríem llegir o escriure; sense haver jugat, no podríem beure un got d'aigua, baixar escales, obrir una porta o tan sols aixecar-nos del llit. Jugar és l'activitat més important dels nens. Però no ho digui a ningú. És un secret! Els adults deixem els nens en pau perquè pensem que "només estan jugant". Si sabéssim que en realitat estan aprenent coses imprescindibles per a la seva vida, voldríem ficar-hi cullerada. Formaríem experts en joc infantil, que serien els únics capacitats per ensenyar i supervisar el joc dels nens (perquè els pares, esclar, no en saben). Els posaríem horaris i objectius, els estimularíem i dirigiríem i renyaríem quan juguen malament. "Silenci, que estem jugant!" Els qualificaríem -"juga adequadament", "necessita jugar millor"-, diagnosticaríem mitja dotzena de trastorns del joc infantil, alguns dels quals tractaríem amb pastilles... I cal dir-ho. Fer esport no és jugar. Fer classe de gimnàstica no és jugar. Fer psicomotricitat no és jugar. Tot això pot tenir el seu moment, però és important que els nens tinguin temps per jugar lliures.