Nicaragua - Dia 30 - Managua + Els "temazos" del dimecres - El fantasma + Oscar Danilo

Us deixo, de moment, aquests dos temetes d'artistes nicaragüencs, que he anat sentint i a estones escoltant. El primer em porta records d'alguns llocs que he visitat, i el segon em recorda una de les músiques més populars per aquestes terres, la cúmbia.

Efectes del terratrèmol del 1972 al centre de Managua.

Avui pel matí he aprofitat per visitar el mercat de Roberto Huembes on tenen una mica de tot per fer les obligades compres pes nebots. Aquí el regateig és bastant diferent que a la zona del sud-est asiàtic, ja que el preu de partida i el final no arriben a les diferències del 75% que podien arribar allà. He aconseguit uns samarretes de beisbol que valien 250 per uns 200, i la dona de la parada m'ha demanat que no comentés res a ningú de la rebaixa...

Vista del llac Cocibolca des del mirador de Catalina.

Per la tarda he quedat amb la el Ramon i la Fany (terrassenc ell, nicaragüenca ella, però establerts a Terrassa) que m'han portat a donar un volt juntament amb una amiga d'aquests. M'han dut fins al preciós mirador de Catalina, passat Masaya, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del llac Cocibolca i de llac de Nicaragua. A més hem gaudit d'unes quantes actuacions musicals i de balls perquè hi havia un grup de la trobada llatinoamericana de joves que s'està celebrant per aquestes dates.

Músics locals i la marimba, instrument tradicional.

El reconeixeu a aquest? Un actor mexica...

Encara m'han dut fins al nou port (malecon) de Managua, una zona nova molt maca amb bars i restaurants, i placetes i bancs... Es veu que tota la decoració i els colors, en general, són elecció de la dona del president, que esta una mica obsessionada amb els temes d'imatge del govern.
Pel vespre m'han dut a sopar a casa d'uns amics, i he escoltat molt atentament les histories que m'han explicat del país i de la situació actual.
Moltes gracies a tots per l'acollida!!

Amb la Fany, el Ramon i uns col·legues a Managua.

Nicaragua - Dia 29 - Managua.

El típic bus de transport nicaragüenc, i el mototaxi.

Aquest matí he sortit a buscar un bus que m'ha portat cap al llac de Xiloé, tres o quatre quilòmetres més enllà de Ciudad Sandino, un poble a les afores de Managua. Al llac aquest hi van molts managüencs els caps de setmana, però avui estava més mort que un assaig dels minyons un 13 d'agost. Tanmateix, la part més interessant estava una mica allunyada, pujant un petit volcà que portava fins a un crater amb un llac interior anomenat d'Apoyeque.

Un rapero salvadoreny del grup Pescozada gravant un vídeo amb la figura gegant de Sandino i la bandera nica.

Després de tornada a Managua m'he baixat a un lloc on havia vist un mural molt guapo amb un munt de personatges històrics nicaragüencs i de l'Amèrica Llatina, i per allà he anat a petar al ministeri de joventut, i tot inflant-li el cap a un pobre noi al voltant del procés d'emancipació nacional català i tal, he aconseguit que em portessin amb una ranxera 4x4 fins a la "loma de Tiscapa" on hi ha una figura gegant de Sandino i un museu dedicat al personatge.

Vista de Managua des de la "Loma de Tiscapa".

Des d'allà a més es poden veure unes interessants vistes de la ciutat (tampoc estem parlant de l'skyline New York). Allà m'he trobat a uns joves salvadorenys que gravaven un videoclip hip hopero. M'han comentat que el tema estava relacionat amb els països de Centre-Amèrica i que havien gravat trossos a Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica... i a Panamà que els petin, he pensat...

Antiga catedral de Managua afectada pel terratrèmol del 72.

He baixat tot xino-xano des del cim de Tiscapa fins al centre històric (o el que queda d'aquest, ja que esta mig derruït després del terratrèmol d'escala 5'2 de l'any 1972), i he passat per la històrica Plaza de la Revolución, on els combatents de l'FSLN van entrar victoriosos el 19 de juliol del 1979 després de derrocar a les forces somozistes i que el dictador fugís cap a Guatemala.

Organitzadors del Congrés Llatinoamerica de la Joventut.

A la Plaza de la Revolución m'he trobat a un grupet de nicaragüencs amb ganes de petar la xerrada, i encara se'ns ha unit un cubà que encara no he aclarit que coi hi feia a Nicaragua. Per variar, els he explicat moltes coses del procés cap a la independència i de les relacions Catalunya - Espanya, historia, situació actual i demés. La veritat és que en general s'interessen forca i coneixen algunes coses de la nostra situació (econòmica sobretot) actual.

Petant la xerrada a la Plaza de la Revolución amb un cubà i uns nicaragüencs.

Nicaragua - Dia 28 - Palacagüina - Managua.

Avui ha estat un dia de trasllats, des de Palacaguina fins a Managua, i un cop arribat, entre l'hora, la xafogor, i les poques ganes de fer res, he decidit fer una pausa i relaxar-me al bonic hostal de motxillers on he anat a parar. Així que avui us deixo amb alguns murals que he fotografiat pel carrer, dels moltíssims que es poden trobar, de personatges referents històrics idolatrats per la majoria dels nicaragüencs.

A l'alberg de motxillers de Managua.

No és un mural, però perquè veieu fins on arriba aquest negoci penedesenc.

Sandino.

Rigoberto López Pérez, l'heroi que va assassinar al primer dictador Somoza.

Carlos Fonseca, un dels fundadors i principals líders del FSLN.

I com no, un altre llibertador llatinoamerica, Hugo Chávez.

Nicaragua - Dia 27 - Palacaguina (Fira del blat de moro).

Traient el gra a les panotxes.

Avui ha estat dia de la Fira del blat de moro a Palacagüina i des de ben d'hora han vingut unes senyores a cuinar al lloc on m'allotjo, que algun vincle té amb la parròquia. Preparaven menjars a base de blat de moro per la paradeta que havien de posar a la fira. Preparaven perrerreques (pastissets com de pa de pessic però amb blat de moro), montucas, tamales, guirilas con cuajada, elotes, i begudes com la chicha, el pozol, la sosolca, i el vi de jamaica, aquest preparat a partir d'una flor. 

Cuinant les güiriles.

Un dels principals actes de la Fira ha estat l'elecció de la reina del blat de moro. Hi havia una dotzena de candidates de diferents comunitats del poble, i d'edats compreses entre els 10 i els 16. Totes anaven guarnides amb vestimentes relacionades amb el blat de moro i amb elements d'aquest fruit. Grans, fulles verdes, fulles seques, etc.

Amb una de les candidates a reina del blat de moro.

A les candidates els feien presentar-se en públic i exposar els motius pels quals es mereixien ser les reines. Algunes cantaven, o cridaven com a boges a la gent de la seva comunitat, o lloaven a la verge patrona. Bastant cutre tot plegat la veritat. I entremig de tot, els organitzadors que no paraven de llançar visques a la verge, als sants patrons, a les autoritats, a Palacaguina, i a tot el que podien...

Més candidats a reina.

Candidates dalt de l'escenari.

Per la tarda he anat a menjar un bistec de vaca bastant més ressec que el que em vaig fotre a Matagalpa uns dies enrere, i després cap a la plaça de braus on s'hi feia muntada tipus "rodeo" i toreig però a la nicaragüenca...

Fent la birra a un bar després del partit de beisbol.

L'espectacle, tot i que no estava vetat als menors, ha estat més aviat bastant patètic pel nivell d'alcoholisme que presentaven molts dels participants. No tant sols alguns dels que muntaven els braus (amb prou equilibri malgrat el pet), si no també pels espontanis que saltaven (o ho intentaven) al cos per torejar als braus o simplement per apropar-s'hi i fer-se els xulos valents. Alguns fins i tot queien a terra abans de creuar la tanca separadora, i allà quedaven estirats com cadàvers.

A la plasa de braus, un muntador.

Nicaragua - Dia 26 - Palacagüina (Canó de Somoto).

El guia al canó de Somoto fent immersions per buscar objectes perduts.

Aquest matí he marxat en bus cap a Somoto, una mica més al nord de Palacagüina i molt a prop de la frontera amb Hondures, per visitar el canó de Somoto, una de les meravelles naturals d'aquest país. Per entrar al parc natural m'han cobrat 50 cordobas, i m'han recomanat-exigit que anés amb un guia per no perdrem ni posar-me per llocs perillosos. I així ho he fet doncs, llogar a un guia per fer la baixada pel riu al canó de Somoto. 

En plena remullada enmig del canó de Somoto.

L'excursió ha durat al voltant de tres hores, i ha estat una ruta travessant camins de pedres grosses, pedretes, sorra, vegetació i aigua, molta aigua. El més semblant al barranquisme nostrat però sense necessitat de cordes ni casc per la calma del riu. També és cert que per aquesta zona fa molt de temps que no plou i el riu no té el mateix cabal que té habitualment per aquestes dates. 

Estampa espectaculat del canó de Somoto.

Tot i que tampoc era excessivament complicat caminar per damunt dels pedrots i pedretes del camí, val a dir que el calçat que duia tampoc era el més indicat per tal aventura, i la xancla se m'ha començat a obrir per la part del davant i el peu a sortir-se de la xancla cada dos per tres. Entre el peu que se sortia i les patinades amb algunes pedres molt polides, ha esta la cosa animada. Finalment, el guia s'ha currat uns lligats amb un tros de cordill que s'ha trobat tirat pel terra, perquè no se m'escapés el peu de la xancla.   

Vista dels voltants del canó de Somoto.

Pel camí hem passat per una zona on es podia saltar des de la roca, i on hi havia diverses possibilitats (metres) de salt. Un al voltant de 20 metres que no m'ha fet gens de gràcia quan m'ha explicat que una alemanya havia caigut malament i l'havien hagut de recollir feta pols. M'ha semblat bé un salt d'uns 7 o 8 metres, però que estava una mica complicat per fer el salt endavant necessari per lo relliscosa que estava la roca. Tan relliscosa que he estat a punt de fotrem un lletot considerable, ja que he relliscat i ja em veia caient a l'aigua (o a la roca) de qualsevol manera. Per sort he pogut aturar-me a temps miraculosament sense anar avall, i he acabat llançant-me des d'uns 6 metres però amb una dificultat molt menor a l'hora de fer l'impuls. Finalment, per arribar al punt d'inici encara hem hagut d'agafar una barqueta on un paio remant ens ha deixat a prop de l'inici. 

Cursa de rucs a Palacagüina amb motiu de les festes patronals.

Arribat a Palacagüina, novament, m'he trobat que feien unes curses de rucs al costat del parc central. Hi havia un bon ambient de gent expectant, però la pluja ha acabat deslluint la festa. Jo he aprofitat per anar a menjar alguna cosa i preparar-me pel concert de música tradicional d'aquest vespre, i el "rodeo" nicaragüenc.

Alguns dels participants a la cursa de rucs.

Finalment, però, la pluja i l'apagada de la llum general a tot el poble, ha impedit que avui se celebrés la festa amb els braus. Quan marxava cap al centre del poble, aprofitant la foscor se m'ha apropat algú jove i ha intentat treure'm el mòbil de la ma, que en aquell moment m'il.luminava el camí, demanant que "no te muevas!"... oi tant que m'he mogut... i ràpid. No l'ha agafat pas i he sortit corrent sense que em seguissin. I m'he anat cap al bar "Tritón" on hi feien un concert de música tradicional amb el grup Raizes.

El grup Raizes en concert al Triton.

Nicaragua - Dia 25 - Palacagüina.

Al parvulari jugant a 1,2,3, picar paret.

Aquest matí he anat amb les cooperants a un parvulari del mateix barri d'ahir, Musulí. Hi havia pocs alumnes i fins i tot algun que no ha vingut per trobar-se malalt. En una mateixa aula hi havia els alumnes de 3 a 5 anys, i algun fins i tot tenia a la germana gran fent-li companyia tota l'estona (rotllo adaptació).

Els alumnes escoltant (o no) a les cooperants.

Les cooperants han organitzat alguns jocs i han inventat un conte amb l'ajuda dels nens. Després aquests han fet els seus dibuixos del conte, i s'ha acabat la jornada amb algun joc més.

Aquí sí que semblen atents...

A la sortida de l'escola l'Eva i la Maria han fet via cap a Sant Juan del Sur, a passar-hi el cap de setmana, i jo m'he quedat novament sol. Tampoc m'he avorrit excessivament ja que he estat xerrant una llarga estona amb dues noies que treballen al lloc on m'allotjo i que no estaven gens estressades i m'han pogut dedicar una bona estona. Fins i tot m'han convidat a degustar el vi de jamaica que elaboren aquí amb flor de jamaica. Molt dolcet i refrescant. 

Treballant amb la mestra, i una mare i un germà gran que estaven per allà...

Amb les dues noies hem parlat una mica de tot, i he tornat a comprovar com la religió continua marcant a bastament les vides de la majoria de la gent d'aquí, i com encara hi ha pressions socials que marquen molt. Una ja era mare amb 19 anys, i l'altre reconeixia la pressió social que suportava pel fet de no estar casada i no tenir fills als seus 27 anys. 

Rotllana per jugar a la bomba!!!

A l'hora del dinar, també he estat entretingut amb el noi que atenia a la barra que m'ha estat explicant com arribar al canó de Somoto i algunes coses de les festes que comencen avui aquí a Palacagüina amb motiu de la celebració de la fira del blat de moro. Que si concerts, cavalls, bous, elecció de reines... A veure què tal. 

Mural amb els cims de Palacagüina i l'estelada, la sandinista i la nacional.

Nicaragua - Dia 24 - Estelí - Palacagüina.

Els nens de l'escola de Musulí preparant els murals dels contes.

Aquest matí he marxat d'Estelí per anar més al nord, més rural, a Palacagüina. Allà hi havia de trobar a un parell de cooperants catalanes que estan fent un projecte educatiu de contes a les escoles de la zona, a través d'un casal de cooperació català d'Arbúcies, el Fundarpal (Fundació de solidaritat Arbúcies Palacagüina), que porta prop de 30 anys creant llaços de fraternitat.

Un dels grups de 2n exposant la seva feina.

He anat directament a una escola de primària del barri de Musulí on hi havia les dues cooperants, l'Eva i la Maria, i la Lourdes d'Estelí que també havia pujat a donar un cop de mà i a fer'ls-hi una visita. M'he trobat una escola d'un entorn rural, que poc té a veure amb la realitat escolar nostra. Solament hi havia els alumnes de 1r a 4rt, ja que la resta fins a 6è hi van a la tarda per poder compartir recinte escolar i cabre-hi. 

Alumnes de 2n en la classe d'expressió corporal i danses.

A banda de l'horari en torns partits, destacaria la gran diferència pel que fa als mètodes de treball i a les dinàmiques de les sessions. El nivell de xivarri i soroll a les aules és força elevat i les mestres han de tenir una paciència de santes. Hi ha nens i nenes entrant i sortint de l'aula habitualment, gossos que es passegen per la classe, mares, germans i demés mirant per les finestres o a dins de l'aula mateix, manca de recursos i materials, etc., etc. 

Alumnes de 3r.

Com ja havia comentat, l'absentisme és bastant habitual i és que hi ha alumnes que potser s'han de desplaçar una hora o més a peu i això al llarg de tants dies a l'any... aquí tenen poques vacances en comparació amb els alumnes catalans.

Pel que em van explicar, la metodologia de treball és força transmissiva i es basa molt en el escoltar, copiar i memoritzar.

També ens van comentar que molts alumnes quan acaben el batxillerat van a la universitat, que és pública i gratuïta, però el cert és que no vaig acabar de creure-m'ho gaire, i més després d'haver visitat un institut públic i haver comprovat que de treballar i estudiar, més aviat poc. 

Alumnes d'11è a l'institut.

A l'institut vam veure un munt de gent per fora de les classes que no sabíem ben bé que hi feien a fora. Les pistes esportives ocupades per altres nens de la ciutat que no eren de l'institut. Classes on la professora simplement seia i els alumnes xerraven entre ells o es miraven el mòbil. Vaja, que no s'apreciava un ritme de treball gaire intens... 

Amb les cooperants, l'Eva de Banyoles i la Maria de Darnius.

Pel vespre, l'Eva i la Maria em van portar a un "antre" del poble a fer uns birres, i vaig conèixer a un parell de nois del poble que treballaven a Estelí, l'Orlando i el Jose Miguel. També em van presentar a un cantant de rap d'un grup local anomenat los "Gueguenses", i a l'orgullós entrenador de l'equip infantil de beisbol del poble que havia guanyat un torneig no sé on. Vaja, gent oberta i agradable.