Torres humanes a l'aire en la inauguració de les Olimpíades Juvenils a Nanjing.

Espectaculars imatges de diverses estructures humanes amb desenes d'acròbates sostinguts a l'aire per invisibles fils, jugant amb la música, els llums, i la magnífica realització televisiva. Com sempre, els xinesos un pas endavant pel que fa a la realització de coreografies per grans esdeveniments.

Ha mort Peret. El "temazo" del dimecres. "El muerto vivo".

Avui ha mort el principal difusor i gran figura de la rumba catalana, el mataroní Pere Pubill i Calaf, "Peret", a l'edat de 79 anys com a conseqüència d'un càncer. Gitano català i artista de fama mundial, sobretot a partir de la seva aparició a la cerimònia de clausura dels JJOO de Barcelona amb el tema "Gitana hechicera", Peret va popularitzar la rumba catalana i el característic "ventilador" (la forma rumbera de tocar la guitarra espanyola) avui en dia tan de moda.

Ens deixa un dels grans, i ens deixa una extensa obra que a ben segur continuarà fent tremolar moltes pistes de ball d'arreu. DEP.

Rutes en moto: Volta a Montserrat (nord-sud)

Cafè Burés, a Castellbell i el Vilar.

Aquest matí m'he anat amb el Timi a fer el volt amb la moto pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach, i la muntanya de Montserrat. La ruta ens ha portat per Rellinars, Castellbell i el Vilar, Marganell, El Bruc, Olesa de Montserrat, i Viladecavalls. 

Botifarra i dues penques de cansalada per esmorzar, a Cal Burés.

Hem fet la primera parada a Castellbell i el Vilar per esmorzar a l'entrada del poble, al Cafè Burés, un lloc emblemàtic del poble on es pot menjar brasa a un bon preu. I una qualitat més que acceptable.

Panoràmica des de El Bruc.

A El Bruc hem fet la visita de rigor a l'estàtua del Timbaler del Bruc, que es troba a la sortida del poble en direcció Igualada-Lleida, just davant d'una escola. I també he fet algunes fotos de les espectaculars vistes de la muntanya de Montserrat. 

Casalot al centre de El Bruc.

El Bruc és un poble ben tranquil, amb cases antigues ben conservades i amb alguns edificis d'estil modernista. I la presència imponent de la muntanya de Montserrat en tota la seva vessant sud. Espectacular!!

Timbaler del Bruc, a El Bruc.

La tornada fins a Terrassa ja no ha tingut gaire més sorpreses, ja que ja no hem parat fins a l'arribada. Tanmateix, no es perd la visió de Montserrat fins ben entrat a Olesa, i la carretera fins a Terrassa també és ben tranquil·la i d'agradable conducció. 

Biblioteca de El Bruc.

Concha Caballero: "La mercantilización en las aulas no es ya una tendencia, sino una realidad".

(Article d'opinió d'aquesta professora d'institut de Llengua i Literatura, analista política i llicenciada en Filolofia Hispànica, aparegut al diari El País del passat 12 de juliol).

Sentado junto al Ministro de Educación, el secretario general de la OCDE, Ángel Gurría, afirmó que “los universitarios españoles tienen un nivel comparable a los estudiantes de secundaria de Japón”. Busco algún dato que avale esta información y resulta que el estudio —todavía no publicado— procede de una Fundación denominada Conocimiento y Desarrollo que está presidido por Ana Botín, consejera del grupo Santander y miembro del Consejo de Administración de Coca-Cola. De esta fundación forman parte, también, un nutrido grupo de grandes empresas españolas que buscan, entre sus objetivos, adecuar el sistema universitario al mercado laboral. 

En la misma comparecencia, el secretario de la OCDE se manifestó a favor del copago universitario y de convertir las becas actuales en un sistema de préstamos a devolver por el estudiante. Los medios de comunicación “compraron” inmediatamente el escandaloso titular y casi ninguno citó que se trataba de un estudio de un grupo empresarial. Junto a esta noticia, que desacreditaba el conjunto de la Universidad española, se relacionaba el paro con la sobretitulación o la titulación equivocada de nuestros jóvenes y no con el modelo productivo de nuestro país. Al parecer hay millones de puestos de trabajo pero nuestros jóvenes, ay, tienen titulaciones equivocadas. Debe ser por eso por lo que en medio mundo se les recibe con los brazos abiertos mientras que en nuestro país el mercado laboral los expulsa. 

Varios días después se dio a conocer un informe sobre la educación financiera de los jóvenes de 15 años y en el que los estudiantes españoles han quedado en la cola. Esta vez sí se trata de un informe de la OCDE solo que no es un informe global sino reducido a una quincena de países. Nuevamente mi sorpresa es que el BBVA patrocina estos estudios y su presidente, Francisco González, afirma que “la educación financiera es una tarea colectiva”. El caso es que los alumnos que tenían cuentas corrientes en bancos (al parecer un 50% de la muestra) sacaron muchos puntos de ventaja sobre el resto. Pero la desigualdad social no es algo que preocupe en absoluto a la OCDE ni a sus estudios, lo importante son los resultados, la competencia, la evaluación numérica, que no evolutiva, de los alumnos. Según González, la educación financiera es “una parte muy importante de lo que es una sociedad en cuanto a tomar decisiones informadas en cuanto a su ahorro, en cuanto a su gasto. Hace que los ahorradores sean más consistentes y que los deudores sean mucho más responsables en el tiempo”. O sea que la labor de la educación es la simple integración en el mercado laboral y la de formar ciudadanos que paguen a los bancos. 

Me informo de que han empezado a emerger empresas evaluadoras, compraventa de pruebas valorativas, cursos especializados para que los centros obtengan resultados superiores al calor de esta fiebre cuantificadora del sistema educativo. En algunos países asiáticos ya se someten a pruebas de hora y media de duración a niños de seis años. Desde pequeños hay que inducirlos a competir en el mercado. En vez de un nombre, una historia, una cultura, serán un número en la escala global que les otorgará su lugar exacto en el mercado laboral. 

La mercantilización de la educación no es ya una tendencia sino una realidad que se expone con descaro y sin el menor respeto a la comunidad educativa. La opinión del profesorado, de la pedagogía, de las ciencias sociales no cuenta para nada en el diseño educativo. Son las empresas y la banca los que diseñan la orientación y las materias que se imparten. La educación como proceso de formación del ser humano, de transmisión de cultura, conocimientos, creatividad y crítica ha sido suprimida sin contemplaciones. No hablemos ya siquiera de su valor como equilibrador social y como igualdad de oportunidades. Por eso, la OCDE que no la Unesco ni algún organismo internacional de rostro más humano ha ocupado el lugar de autoridad educativa mundial. A no ser que se produzca un movimiento de regeneración educativa, aviados vamos entre el inmovilismo de la vieja escuela y la mercantilización brutal de nuestro futuro.

25 anys de la Via Bàltica.

Avui es compleixen 25 anys de la via bàltica, que va unir al llarg de 600 quilòmetres les exrepúbliques soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània. Prop de dos milions de persones van participar d'aquella mobilització, que va servir per donar visibilitat internacional a les aspiracions sobiranistes d'aquestes nacions, i per acabar aconseguint la independència de la Unió Soviètica.

“La cadena del bàltic quedarà a les nostra memòria com una proba de la fortalesa de l'esperit humà en la seva lluita per la llibertat i la democràcia”, va afirmar el president de la CE, José Manuel Durao Barroso.

Hillary Clinton, va felicitar la vespra als bàltics per l'aniversari i va descriure la cadena humana com “un símbol de la lluita per l'autodeterminació”.

Tant de bo les actuals mobilitzacions dels catalans tinguin el mateix efecte, i resultat, que en el seu dia va tenir per als estonis, els letons i els lituans la via bàltica.

Nicaragua - Dia 31 - Managua - Terrassa (vídeos musicals propis).

Nicaragua - Dia 30 - Managua + Els "temazos" del dimecres - El fantasma + Oscar Danilo

Us deixo, de moment, aquests dos temetes d'artistes nicaragüencs, que he anat sentint i a estones escoltant. El primer em porta records d'alguns llocs que he visitat, i el segon em recorda una de les músiques més populars per aquestes terres, la cúmbia.

Efectes del terratrèmol del 1972 al centre de Managua.

Avui pel matí he aprofitat per visitar el mercat de Roberto Huembes on tenen una mica de tot per fer les obligades compres pes nebots. Aquí el regateig és bastant diferent que a la zona del sud-est asiàtic, ja que el preu de partida i el final no arriben a les diferències del 75% que podien arribar allà. He aconseguit uns samarretes de beisbol que valien 250 per uns 200, i la dona de la parada m'ha demanat que no comentés res a ningú de la rebaixa...

Vista del llac Cocibolca des del mirador de Catalina.

Per la tarda he quedat amb la el Ramon i la Fany (terrassenc ell, nicaragüenca ella, però establerts a Terrassa) que m'han portat a donar un volt juntament amb una amiga d'aquests. M'han dut fins al preciós mirador de Catalina, passat Masaya, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del llac Cocibolca i de llac de Nicaragua. A més hem gaudit d'unes quantes actuacions musicals i de balls perquè hi havia un grup de la trobada llatinoamericana de joves que s'està celebrant per aquestes dates.

Músics locals i la marimba, instrument tradicional.

El reconeixeu a aquest? Un actor mexica...

Encara m'han dut fins al nou port (malecon) de Managua, una zona nova molt maca amb bars i restaurants, i placetes i bancs... Es veu que tota la decoració i els colors, en general, són elecció de la dona del president, que esta una mica obsessionada amb els temes d'imatge del govern.
Pel vespre m'han dut a sopar a casa d'uns amics, i he escoltat molt atentament les histories que m'han explicat del país i de la situació actual.
Moltes gracies a tots per l'acollida!!

Amb la Fany, el Ramon i uns col·legues a Managua.