Reestrena de "Mar i Cel".

Aquest vespre torna a Barcelona, al teatre Victòria, el musical de més èxit del teatre català, amb prop d'1 milió d'espectadors en les gairebé mil funcions que han dut a terme els diversos actors de la companyia Dagoll Dagom, en els muntatges de l'any 1987 i 2004.

Es veu que ja hi ha hòsties per aconseguir entrades, així que es preveu que aquesta nova reposició tornarà a ser tot un èxit, com en les ocasions anteriors. Aquest cop no me la perdo!!!

"Les veles s'inflaran, el vent ens portarà...".

El "temazo" del dimecres. Bruce Springsteen - "Born in the USA".

L'artista nord-americà Bruce Springsteen va complir ahir 65 anys. És un dels pocs artistes que continua omplint grans recintes allà on actua. A casa nostra té una multitud de seguidors fidels que acudeixen als seus concerts en massa. I diuen que els seus recitals són una descàrrega d'energia de més de dues hores. A més, sempre que actua a Catalunya acostuma a tenir el detall de dirigir algunes paraules al públic en la nostra llengua. Tot un detall. 

No sóc seguidor de la seva música, ni he anat a cap dels seus concerts, però qui no ha sentit alguna vegada algun dels seus hits? I qui no ha sentit mai l'acudit del teló que s'aixeca i del parell de tetes tot brutes i llardoses que apareixen?? Nom del cantant: "Brutselspitstinc...!!"

Sigmund Freud: 75 aniversari de la mort d'un personatge clau per entendre la psicologia moderna.

Avui es compleixen 75 anys de la mort del psicòleg d'origen txec Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi i creador del concepte de l'inconscient, a banda de desenvolupar teràpies basades en la hipnosi per tractar malalties mentals. 

Avui en dia, les idees de Sigmund Freud aglutinen tants seguidors com detractors, i si uns el consideren un visionari descobridor d'importants veritats sobre la psicologia humana, els altres li retreuen l'escassa minuciositat científica de les seves teories. 

Us deixo algunes de les moltes dites populars que ens va deixar el prestigiós personatge:

"Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altre ser-ho".

"Si qualsevol que desperto es comportés com si ho fes en somnis seria pres per boig".

"Un es propietari del que calla i esclau del que parla".

"Amb tan sols témer la mediocritat, ja s'està fora de perill".

"Fumar es indispensable si no es té a ningú a qui fer petons".

"Des de que vaig iniciar l'estudi de l'inconscient, em vaig trobar a mi mateix molt interessant".

"És un bon exercici ser del tot sincer amb un mateix".

"El millor és enemic del bo".

"Els bons són els què s'acontenten amb somiar allò que els dolents fan realitat".

"He estat un home afortunat a la vida: res em va resultar fàcil".

22 de setembre i ja portem 30 castells de 9 o superiors!!!

Recuperant les bones sensacions amb el pd7f. Un pis més!!!

Ahir a la diada de les colles convidades de les festes de La Mercè de Barcelona, els Minyons vam tornar a demostrar el bon estat de forma de la colla apuntant-nos la millor actuació de la nostra història a la plaça de Sant Jaume (2d9fm, 3d9f, 4d9f, pd7f), juntament amb la de l'any 2000 amb idèntics registres. I tenint en compte d'on veníem (l'any passat en aquesta mateixa exhibició vam fer el 5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), encara se li ha de donar més mèrit a la gesta. 

A banda de la magnífica actuació d'ahir al migdia, cal destacar que enguany els Minyons ja hem realitzat 30 castells de 9 pisos o superiors (14 3d9f, 5+1 4d9f, 5 9d8, 3+1 2d9fm, i 1 5d9f c), batent tots els registres històrics de la colla pel que fa a aquest nivell de castells. Eh! I sense anar al Concurs! Com és possible??

Com s'explica aquesta evolució espectacular en poc més de sis mesos? Quin és el secret de l'èxit del nou equip tècnic? Doncs com diria el cap de colla, el Guillem: "treball, treball i treball..." I jo encara afegiria: i les idees i objectius clars; i un projecte engrescador i creïble; i un ambient d'assaig agradable; i molts castellers motivats i implicats; i un punt de sort necessari; i una junta que s'ho curra per crear un clima de bon rotllo i fraternitat, i per portar més i més gent als assaigs; i amb molt de seny i un punt de rauxa...

Alguns periodistes que van d'entesos, o que s'informen per canals extraoficials, opinen que la clau de l'èxit és la "rendibilització" de la feina de renovació dels troncs que s'ha estat portant a terme des del 2007. Vol dir, potser, que els anys 99/00/01/02/03/04/05/06 ningú va pensar en renovar els troncs? Vaja, no sé què deuen pensar al respecte els caps de colla d'aquells anys...Considerem el 2007 l'any 0 en l'inici de la renovació senyor periodista?

El més sorprenent del tema és que el periodista no ens pugui donar cap explicació raonable al fet que d'un any a l'altre (2013-2014) la colla hagi experimentat un canvi tan radical pel que fa als resultats (castells). Per què l'any passat no es va poder rendibilitzar la feina de renovació iniciada l'any 2007 com s'està fent aquest any? Quin deu ser el secret del nou equip tècnic? Potser convindria que el periodista implicat s'informés una mica més per poder aclarir-nos alguns dubtes que ens deixa el seu escrit.

Eva Bach: "L’examen més fiable, el de la vida".

 

(Article de l'escriptora i pedagoga Eva Bach a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

Un quocient intel·lectual elevat o una trajectòria acadèmica brillant no garanteixen l’èxit a la vida, de la mateixa manera que un quocient baix o una trajectòria poc lluïda no l’impossibiliten. Aquesta és una de les premisses de partida, científicament validada, del nou paradigma de la intel·ligència emocional, desenvolupat a partir de la dècada dels noranta. És una constatació científica que qui més qui menys havia pogut comprovar. Companys que no se n’havien sortit a l’escola se n’han sortit després a la vida i companys que se’n van sortir molt bé a l’escola no ho han fet tan bé a la vida. Els que sembla que no se n’hagin assabentat encara són els responsables del famós informe PISA. Continuen avaluant primordialment la llengua i les matemàtiques, que són les matèries que conformen el quocient intel·lectual clàssic, quan aquest és precisament el que aquest nou paradigma ha qüestionat i ha demostrat que no és determinant. 

Desenvolupament emocional

L’informe PISA avalua variables que prioritzen els resultats per sobre dels processos i s’orienten bàsicament a la professionalització, la productivitat, la competitivitat i l’èxit acadèmic, i deixen de banda el desenvolupament humà en el sentit emocional, social, artístic i existencial. Un greu oblit si tenim en compte que, com diu un metge cirurgià espanyol de renom, una persona emocionalment bloquejada és una persona intel·lectualment anul·lada. Al meu entendre, tindria més sentit un informe que avalués també les competències personals, fes un seguiment dels alumnes en l’edat adulta i mesurés el seu índex de maduresa emocional i el seu grau de competència laboral i de compromís social. És a dir, fins a quin punt una persona està positivament integrada en el seu entorn i ha sigut capaç de posar el seu talent al servei de la societat i dels altres. Crec que seria un informe força més substanciós, complet i edificant que l’actual.

L’examen més fiable i més important sempre és el de la vida i és en aquest en què pares i mares hauríem de posar l’accent i hauríem de motivar més els nostres fills. La resta tenen menys importància de la que els donem i ens els hauríem d’agafar més relativament.

Els catalans tenim dret a votar, tenim Dret a Decidir!!!

David Cameron (Primer Ministre del Regne Unit) després de conèixer el resultat del referèndum per la independència a Escòcia (55'3% NO, 44'7% SI): "Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata".

Avui fa 121 anys, les dones nova zelandeses van ser les primeres dones del món a poder votar. Fins l'any 1893 ho tenien prohibit per llei. Segurament, d'haver governat el PP, o el PSOE, a Nova Zelanda per aquelles èpoques, les dones avui en dia encara no votarien...

Escòcia vota avui si vol ser un estat independent.

Avui, els escocesos a partir de 16 anys estan cridats a les urnes per decidir si volen convertir-se en un estat independent o bé continuar formant part de l'imperi britànic. Les enquestes prèvies indiquen que hi ha una gran igualtat entre unionistes i separatistes. 

Des de Catalunya seguirem aquest referèndum escocès amb interès i expectació, ja que del resultat que se'n derivi pot dependre, en part, el futur de la nostra nació. Veurem, si Escòcia acaba votant independència, que diran la resta d'estats membres de la Unió Europea al respecte. Si l'acceptaran amb els braços oberts, amb reticències i vetos, o si directament li negaran l'accés, i enviaran a tots els seus habitants a vagar per l'espai exterior com amenacen alguns per aquí.

Passi el que passi avui però, com bé diuen els de l'ANC en un anunci publicat als diaris escocesos aquests dies, "To vote is to win", i els escocesos ja han guanyat... el seu Dret a Decidir!!