Final semidolç per a una temporada amarga.

Pd8fm, Plaça Vella de Terrassa (Foto: Minyons).

Ahir diumenge, els Minyons de Terrassa vam tancar la nostra temporada castellera a casa, a la Plaça Vella, amb motiu de la 40a Diada de la Colla. Poca broma. 40 diades ja. I malgrat que les previsions de castells a intentar no estaven al nivell de temporades passades, la plaça es va tornar a omplir d'aficionats castellers. La majoria terrassencs que fa anys que ens segueixen i que ja tenen per costum anar a veure els castells per Diada dels Minyons. Sense anar més lluny, jo hi devia tenir no menys de set o vuit familiars en algun moment de la diada. De forans segurament no hi havia tants com altres anys que havíem anunciat castells més grans, però aquest fet no va deslluir l'aspecte que oferia la plaça com es pot comprovar a la foto.

L'amenaça de pluja va estar present al llarg de tota la diada, i tanmateix, van anar caient algunes gotes de pluja en alguns moments de l'exhibició, sense arribar a suposar un problema. El temor que arribés la temuda pluja va aconsellar que féssim via, i a bé que ho vam fer, ja que en poc menys d'una hora i mitja les tres colles vam aconseguir resoldre la diada. S'ha de dir que les dues colles convidades només van fer un parell de castells cada una, ja que després del nostre tercer castell va començar a ploure amb major intensitat i vam decidir acabar-ho amb els pilars de comiat. Així, els Minyons vam fer el 2d9fm, el Pd8fm i el 4d9f. Els Capgrossos de Mataró el 2d8f i el 3d8. I els Castellers de Sants el 3d8 i el 4d8.

Molts minyons vam celebrar amb alegria els castells realitzats. No hi havia per menys, ja que el 2d9fm era tot just el segon descarregat de la temporada, i el Pd8fm l'estrenàvem a darrera hora. El 4d9f era el setè de l'exercici. Pobre bagatge per a una colla que venia de realitzar la millor actuació de la història dels castells tot just fa un parell d'anys, també per Diada: 3d10fm, 4d10fm, 3d9fa, Pd8fm. Tanmateix, després d'una any tan pobre, l'actuació d'ahir va saber a glòria per a molts. Sobretot pel fet d'apujar una mica el llistó, i per la manera com es van executar els castells. En general, tots tres castells van ser de bella factura, però personalment, les sensacions que vaig tenir al 2d9fm van ser les d'estar fent una construcció fàcil. Estàvem tan quiets i rectes al folre i a les manilles que vaig veure clar que ha de ser possible, sí o sí, pujar-li un pis a aquest castell. I tot això amb el poc assaig que hem pogut fer en aquest castell al llarg de la temporada, degut a la pobra assistència de castellers als assaigs. 

Enguany ha estat un any certament complicat per als tècnics. Possiblement la inexperiència de l'equip tècnic els ha portat a prendre algunes decisions desencertades en moments puntuals de la temporada, però també és cert que han hagut de treballar en condicions precàries per la davallada de personal als assaigs, i per les significatives baixes de castellers del tronc. Els únics que no han fallat enguany són la canalla.

No vull semblar l'advocat defensor dels tècnics, però que algú m'expliqui com pots no perdre qualitat als troncs quan tens la baixa de com a mínim dos castellers per pis, ja sigui per lesió, feina, viatges, o per decisió personal. I ja sabeu que si al mes d'abril no comences a tenir ben perfilats els castells de vuit per pujar-los un pis al maig, el gruix de gent que t'hauria de venir quan comences a plantejar-te els castells de nou ja no et ve, i això implica rebaixar expectatives per la Festa Major a primers de juliol, i així fins al final, patint les conseqüències d'una arrencada en fals.

Les millors èpoques de la colla s'han caracteritzat per un gran compromís de la gent del tronc. En això dels castells, a l'inrevés que en la vida, s'ha de començar la casa per la teulada, i perquè hi hagi uns bons fonaments cal que la teulada i les parets es vegin maques. Enguany ha costat molt veure unes parets esveltes i fortes, i això ha comportat, en part, no exclusivament, que a molts minyons no s'engresquessin.

Tan de bo puguem millorar en aquest aspecte la propera temporada. Si és així, estic convençut que els Minyons podem tornar a viure jornades històriques i, fins i tot, tornar a sorprendre al món casteller amb noves gestes. Per contra, si continuem amb la manca de compromís, o directament, amb baixes de castellers "enfadats" o "decebuts", la cosa pot anar de mal en pitjor. Recordeu l'anunci de la furgo i el suc? Havien de ser tots perquè volien anar lluny... Doncs és això companys.

40a Diada dels Minyons de Terrassa.

Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, els Minyons celebrem la nostra 40a Diada de la Colla. Malgrat que no arribem tan en forma com altres campanyes, l'efemèride s'ha de celebrar com es mereix, i espero que molts minyons i minyones se sumin a la celebració i que tothom tregui la camisa de l'armari. 40 diades no se celebren cada dia. De fet, no hi ha gaires colles que les hagin pogut celebrar. Em penso que no arriben ni a 1es colles en actiu que ens igualin o superin en nombre de diades. Els Minyons ja comencem a ser una mica tradicionals, hehe.

Visca els Minyons de Terrassa, ahir, avui i sempre!!!

Al meu país la pluja no sap ploure.

Un cotxe mig enfonsat en un esvoranc a Viladecavalls.

Avui Catalunya ha viscut un dia caòtic, amb afectacions diverses, per l'episodi de fortes pluges que han caigut des de la matinada. A Terrassa, on han arribat a caure prop de 130 litres per metre quadrat, les rieres del Palau i de Les Arenes han baixat molt carregades, i s'han endut alguns trams de carreteres al seu pas. Molts carrers han quedat del tot inundats amb cotxes pràcticament coberts del tot per l'aigua. Algunes escoles han recomanat a les famílies que no portessin els fills per la tarda. Els transports públics també han quedat afectats i per a molts terrassencs, tornar a Terrassa des dels llocs de feina ha estat més lent, si cap, de l'habitual.

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "Cant de batre".

Fa pocs dies s'ha publicat a les xarxes aquest videoclip del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra", dirigit pel cineasta valencià Toni Canet, mort el passat dimarts. La cançó, estava inclosa a l'album "Te'n cantaré més de mil" (2009). El vídeo es va gravar l'any 2010 a la Festa del Segar i el Batre de Fuliola (Urgell), i no s'havia fet públic fins ara. Es tracta d'una cançó tradicional pensada per cantar a capela com cantaven els treballadors del camp, i recorda als sons de la mediterrània. Té moltes similituds amb algun pal del flamenc i de músiques morisques.

Llibertat Cesc!!

Aquest matí a primera hora, la policia nacional espanyola ha detingut a dos activistes independentistes a Terrassa i a Barcelona. El Cesc Martínez és un jove terrassenc membre del col·lectiu juvenil independentista Arran, i se l'acusa de presumptes desordres públics, atemptat contra l'autoritat i atemptat contra el dret de reunió i manifestació, per haver participat a la contramanifestació contra la presència del sindicat policial d'ultradreta Jusapol a Barcelona,en un acte de reconeixement i homenatge als policies i guàrdies civils que un any abans havien estat atonyinant als catalans que van defensar el referèndum de l'1 d'octubre.

El col·lectiu d'advocats d'Alerta Solidària, que porta la defensa dels dos detinguts, ha denunciat l'acció de la policia espanyola que no té les competències per fer-ho en territori català.

Ara i sempre, fora les forces d'ocupació.

Llibertat Presos Polítics. Llibertat Cesc 

Jaume Leiva, orgull terrassenc.

El Jaume travessant la línia d'arribada a Donosti (Foto: Fotorunners.es).

El Jaume Leiva és potser el millor corredor de llarga distància que ha donat la ciutat de Terrassa. Ahir es va imposar en la clàssica "Behobia-Donosti", amb un recorregut de 20 kilòmetres, amb un temps de 1:00'20, quedant a tan sols 3 segons del rècord de la prova. Més de 30.000 atletes van prendre la sortida a la localitat guipuscoana de Behobia.

L'atleta terrassenc està travessant un dels seus millors moments d'estat de forma, i fa un parell de caps de setmana va aconseguir la seva millor marca personal a la mitja marató a València, deixant el crono en 1:02'29. Una marca excepcional només a l'abast dels millors atletes del món. Després d'uns anys amb lesions constants on fins i tot va plantejar-se deixar-ho estar, ara comença a veure la llum al final del túnel i pot pensar fins i tot en accedir a les principals competicions internacionals.

Tant de bo puguem veure al Jaume algun dia corrent un mundial o perquè no uns Jocs Olímpics. Amb la seva capacitat de sacrifici i lluita, res és impossible.

Molta força Jaume, i enhorabona per l'èxit!

Bohemina Rhapsody

El passat dijous vaig anar al cinema municipal de Terrassa, el Catalunya, a veure la pel·lícula biòpic dels Queen, o més aviat del Freddie Mercury. De nom real Farrokh Bulsara, i nascut a l'illa de Zanzíbar (Tanzània), el cantant va ser l'ànima i líder indiscutible de la banda britànica fins al dia de la seva mort. La pel·lícula no evita la vida promíscua i esbojarrada del Freddie, les crisis de la banda, i la seva malaltia (la sida), tot i que sí que s'estalvia mostrar els darrers anys de l'artista.

Personalment, les 2 hores i 15 minuts de metratge se'm van fer curtes, i vaig tornar a emocionar-me amb les cançons d'aquesta mítica banda de rock and roll, una de les més reconegudes i seguides de tota la història. Penso que és una d'aquelles pel·lícules que cal veure al cinema per gaudir plenament de tots els detalls, i sobretot, de la banda sonora. Brutal. Els actors que interpreten als diferents membres de la banda tenen gran similitud amb els originals, i això fa que per moments, sembli que estiguis veient un videoclip original dels Queen.

Si us agraden els Queen no us ho penseu dues vegades. Aneu a veure Bohemian Rhapsody que no us defraudarà.