Retrobament a La Mola.

La Mola, plena de gom a gom, el passat 1 de maig.

El passat dimecres, dia del treballador, vaig tenir l'ocurrència de pujar a La Mola. No acostumo a pujar en jornades festives ni diumenges que acostumen a omplir els camins de Sant Llorenç del Munt cap al cim de La Mola, però aquest dimecres va ser diferent. I al saltar-me la normalitat, va passar una cosa extraordinària...

Just arribat al pati exterior del monestir se'm va apropar un home preguntant-me si em deia com em dic. Tu ets el tal, oi? I quan li vaig respondre afirmativament, em va dir que era un pare d'un exalumne d'una escola de Sabadell on jo vaig treballar el curs 14/15 com a tutor d'un grup de 1r. Era la meva primera, i última, experiència com a tutor, i havia estat intensa, feliç, i amb un final amarg i imprevist (algun dia buidaré el pap).

El pare em va dir que tots els alumnes d'aquell grup tenien un molt bon record de mi, i se'n recordava que corejaven el meu nom cada matí a l'entrada de l'escola quan feien fila esperant que els recollíssim. Al cap de poc va arribar el fill, un noiet que ara està fent 5è de primària, i que em va reconèixer sense problemes. El pare, tot emoció, em va demanar de fer-me una foto amb el seu fill.

He de reconèixer que la trobada em va tocar emocionalment. Vaig reviure moments feliços i també difícils, i no sé si va servir més per tancar o per obrir velles ferides. En tot cas, sempre és un orgull i un motiu de satisfacció que se'n recordin d'un positivament i viva. Aquesta és la millor avaluació que puc rebre com a mestre.

Leo, el geni.

El geni del futbol, Leo Messi.

El geni de l'art i la ciència, Leonardo da Vinci.

Ahir, un geni argentino-català de l'art del futbol, Leo Messi, tornava a meravellar el món sencer amb les seves genialitats amb una pilota. Al partit de Champions que enfrontava, al Camp Nou, Barça i Liverpool, l'astre blaugrana va tornar a deixar tothom bocabadat amb un parell d'accions genials, sobretot en el seu segon gol, amb un llançament de falta impossible, al colpejar la pilota des d'uns vint metres de distància a la porteria, fent-la passar amb una paràbola prodigiosa a escassos centímetres de la tanca defensiva, de la mà del porter, i de l'escaire dreta de la porteria. Brutal. Gràcies als seus dos gols, el Barça jugarà la tornada de les semifinals de la Champions a Liverpool amb una renda força interessant (3-0).

Avui, casualitats de la vida, se celebren els 500 anys de la mort d'un altre geni universal, Leo(nardo) da Vinci. Aquest va meravellar la humanitat amb les seves creacions artístiques, invents i descobriments científics. 

Dos estils artístics diferents, dues genialitats separades per 500 anys d'història.

El "temazo" del dimecres. Los Auténticos Decadentes - "Y la banda sigue".

Ahir van tornar a Barcelona, a la sala Apolo, el grup argentí Los Auténticos Decadentes, que porten 32 anys dalt dels escenaris. La comunitat argentina de Barcelona es va mobilitzar en massa i van omplir la sala amb la seva acostumada passió, corejant totes les cançons. També hi érem uns quants catalans, entre els quals vaig tenir una trobada casual amb el cantant i el guitarra (l'Adrià i el Rubén) de La Pegatina que van pujar a l'escenari per col·laborar en un parell de temes dels argentins amb qui han coincidit tocant en diferents festivals per llatinoamèrica i també per l'estat espanyol.

Un gran xou d'uns històrics del rock patxanga argentí.

Cultura per la vena.

La setmana passada vaig viure un final de setmana intens pel que fa a activitat cultural. Dijous al cinema (Peret:yo soy la rumba), dissabte al concert dels Obeses a la sala Faktoria de Terrassa, i el diumenge al teatre Principal a veure l'obra Escape Room. Les tres experiències em van fer gaudir molt. Visca la cultura!

Eleccions 28A. Catalonia is not Spain.

Bé, vist els resultats finals de les eleccions al Congreso i al Senado espanyols celebrades ahir, es confirma a Catalunya la tendència a l'alça de l'independentisme (passa de 17 a 22 representants), i el progressiu descens de les forces espanyolistes (de 30 a 26). Personalment, estic força decebut amb la no entrada del Front Republicà que es va quedar a escasos 5.000 vots d'obtenir un escó. Però ja se sap, aquelles coses del vot útil i tal... bé, i cal afegir-hi l'escassa presència mediàtica, fins i tot dels mitjans catalans, que ha tingut, i les mancances pressupostàries per poder publicitar-se i donar-se a conèixer.

En tot cas, fa temps que tinc clar que la nostra guerra no és al Congreso de los Diputados, si no al nostre Parlament. Si volem ser sobirans i arribar a la llibertat ho haurem de guanyar a casa nostra, ja que no hi ha cap partit espanyol amb possibilitats de governar que estigui disposat a cedir en aquest aspecte. El PSOE ho va dir per activa i per passiva durant la campanya, que mentre ells governessin, no hi hauria referèndum, ni dret a l'autodeterminació, ni hòsties.

Un dels temes que preocupaven abans dels comicis era el possible auge de l'extrema dreta a casa nostra. Finalment, això no ha estat així, i VOX tan sols ha obtingut un escó. I entre aquests, C's i PP sumen tan sols 8 escons. Misèria. Evidentment, els votants d'aquests partits es concentren a l'àrea metropolitana, i en algun barri de la part alta de Barcelona. Bàsicament de comunitat immigrant d'origen espanyol poc, o gens, integrada.

Cal destacar la important davallada del PP, tant a nivell català com espanyol. Bé, a Catalunya ja tenia poc marge per empitjorar... Sembla que el discurs radical de Casado i de la Cayetana Álvarez de Toledo no han convençut els votants, que o bé han girat cap a la moderació del PSOE o han preferit els radicals de C's i VOX que són organitzacions en creixement i sense grans escàndols de corrupció.

També remarcable és la nul·la representativitat dels partits de la dreta més reaccionària al País Basc. Ni el PP, ni C's, ni VOX han obtingut cap escó allà. Sembla que en temps de pau, els bascos no compren discursos d'odi i fractura... A Catalunya en canvi, el conflicte és viu, i hi ha massa colons com per evitar que aquestes forces tinguin representació.

Bé, i ara a esperar esdeveniments i a veure què farà el PSOE. No té majoria absoluta, ni té suficient per pactar amb Unidas Podemos solament. O bé pacta amb C's, cosa gens descartable, o bé ha de tornar a negociar amb les forces nacionalistes o independentistes per formar un govern estable. Facin apostes.

La porra del 28-A.

Hem vingut a jugar!!

A veure què us sembla la meva porra per al diumenge:

- ERC:10

- PSC: 9

- JxCat: 7

- Comuns: 7

- C's: 6

- FR: 5

- PP o VOX: 4

Peret, yo soy la rumba.

Avui he anat al cinema municipal de Terrassa, el Catalunya, a veure la peli-documental de Paloma Zapata sobre la vida (biòpic) de Pere Pubill Calaf "Peret", mort a l'agost del 2014, pioner, si no creador, de la rumba catalana, que va popularitzar i internacionalitzar des del seu carrer de la Cera al barri del Raval de Barcelona. La pel·lícula transcorre entre aparicions televisives del geni, vídeos familiars, i trobades de familiars o d'antics companys que rememoren vells records, a banda d'alguna reconstrucció dramatitzada per actors. El film compta a més amb la narració, en castellà, de l'Andreu Buenafuente. Tanmateix, la major part del metratge és en la llengua dels familiars i amics del Peret, és a dir, en català.

He de dir que m'ha agradat molt el biòpic del Peret. Té moments per a tot tipus d'emoció. Del riure al plor, passant, evidentment, per les ganes de cantar i picar de mans. Un gran llegat per a la música catalana.