L'artista grafiter TvBoy ha fet aquesta matinada, al Passeig de Gràcia de Barcelona, una versió del mític mural pintat l'any 1990 al mur de Berlín del petó entre els líders comunistes de l'Alemanya Democràtica i la URSS, Erich Honecker, i Leónidas Breznev. Hi apareixen els futbolistes Gerard Piqué i Sergio Ramos, i juga amb el famós lema del Tsunami Democràtic "Sit and Talk", convertit aquí en "Kiss and Talk", i les connotacions polítiques del duel entre els dos màxims rivals de la lliga de futbol espanyola, el Barça i el Madrid.
L'afició radical del Rayo Vallecano, els Bukaneros, mostrant una pancarta dedicada al jugador ucraïnès d'ideologia nazi.
Increïble el què ha passat aquest cap de setmana a la lliga de futbol de la segona divisió espanyola. A l'estadi del Rayo Vallecano, en el partit que enfrontava l'equip madrileny amb l'Albacete, l'arbitre va decidir suspendre el partit a la mitja part a causa dels càntics i insults d'una part de l'afició vallecana contra el jugador visitant, l'ucraïnès Zozulya, reconegut seguidor d'un líder polític i militar ucraïnès d'ideologia nazionalsocialista.
És un escàndol. Estem acostumats a sentir els càntics, insults i crits masclistes, homòfobs, racistes i feixistes d'un bon grapat d'aficionats a molts estadis espanyols i mai s'havia suspès un partit per aquestes actituds. En canvi quan algú li diu nazi a un nazi, això és motiu de suspensió d'un partit... El súmmum de la indecència. Fàstic de país.
A veure si els del @TsunamiDemocràtic prenen exemple del què ha passat a Vallecas i s'inventen alguna manera original de dirigir-se al President de la LFP (Lliga de Futbol Professional), el feixista declarat Javier Tebas, i aconseguim que l'arbitre suspengui el partit. Que tot el món se n'assabenti que a Catalunya no ens agraden els feixistes, ni l'estat que els protegeix.
Avui es compleixen 40 anys de la publicació d'un dels discs més transcendentals de l'escena punk-rock internacional, el London Calling dels The Clash, banda britànica sorgida l'any 1976 i que va estar activa tan sols deu anys.
Aquest disc va significar una evolució radical de la música punk al barrejar-se amb estils com el reggae, l'ska, el rockabilly, el soul o el jazz. A banda de ser un dels discs més venuts de la història del seu estil.
Un altre de les característiques que defineixen les cançons d'aquest àlbum són les lletres amb una bona dosi de crítica social, bàsicament de l'Anglaterra dels anys 70's.
Apa, si no l'heu escoltat, feu-ho ara que encara podeu!
Miquel Iceta participant avui al congrés socialista.
El PSC, o el que és el mateix, el PSOE de Catalunya, està celebrant aquest cap de setmana el seu congrés a Barcelona. Es preveu que en aquest congrés es visualitzi un gir, si cap, encara més pronunciat cap a l'unionisme, abandonant antigues tesis més catalanistes. Veient el cartell que han triat com a teló de fons dels parlaments dels líders sociates (socialistes els queda moooolt gran) fan venir basques. "La Catalunya de tothom"! I una merda! Haurien d'haver-hi escrit "La Catalunya espanyola" que és el que realment defensen. Quina colla de feixistes de somriure ample.
Ahir es va commemorar el dia mundial de les muntanyes. Com que ahir tocava el "temazo" del dimecres, avui ho commemoro amb una imatge del 2004 al cim del Pedraforca. Un pilar de 4 per celebrar el 25è aniversari dels Minyons de Terrassa a 2.506 metres, on feia de segon. A sobre hi tenia a l'actual quint del pilar de 8, el Xavi Jurado, i a sota a l'anterior, el Bru Bussom. Coincidències històriques.
El passat dissabte vaig anar de festival a la sala La Mirona de Salt. Una de les millors sales de Catalunya amb una programació estable de concerts dels més variats estils. La sala va fer 15 anys fa poc i continua resistint. Tot un èxit.
El festival incloïa dos dies de concerts, amb el divendres per a bandes d'un estil més proper al punk-ska-oi-hardcore, i el dissabte pels sons més jamaicans com el reggae, l'ska, el rocksteady... Jo hi vaig anar només el dissabte, tot i que el divendres també hi havia grups que no m'hagués importat tornar a veure.
Dissabte vaig veure als valencians Skaparàpid, que van obrir la jornada. Tot seguit els vitorians Potato, uns clàssics del reggae amb més de 35 anys a les esquenes. En tercer lloc van actuar els jamaicans Keith and Tex acompanyats per la banda Melatones. El plat fort era la presència dels anglesos Neville Staple Band, liderada per un dels fundadors i veu principal dels mítics The Specials. Van tancar la nit, ja sense la meva presència els sempre divertits i ballables The Cabrians, de Mataró.
Un festival com feia temps que no em fotia, amb grupassos de la meva època de joventut quan desplaçar-me 50 o 100 kilòmetres per veure un concert, era el més normal del cap de setmana. O d'entre setmana fins i tot.
En una entrevista d'ahir diumenge al diari basc El Correo, la dirigent popular Cayetana Álvarez de Toledo, va deixar anar una de les habituals dosis de bilis per atacar els catalans, qualificant el conflicte polític actual com més dur que quan ETA matava.
Mireu si les declaracions estan fora de lloc, que gent del seu partit al País Basc li ha respost preguntant-li a través del Twitter que on era ella quan ETA matava. Intentant desqualificar els independentistes, la Cayetana ha aconseguit molestar els seus propis companys que van patir realment la violència d'ETA, amb desenes de morts i ferits.
Una de dues, o la Cayetana no en té ni idea del que era viure al País Basc en els anys més actius d'ETA, o és més serp del que ens imaginàvem.
