En Noah, un paio que porta 20 anys seguits fent-se selfies cada dia.

Interessant experiment el d'aquest fotògraf nova yorkès de 39 anys, que va començar a fer-se autoretrats l'any 2000, i que se n'ha continuat fent cada dia durant aquests vint anys. Diuen que solament s'ha deixat de fer la foto 27 dies en tots aquests anys, i que unes quantes fotos se li van perdre quan se li va fer malbé el disc dur d'un ordinador. Genial.

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "Imqui-Missió".

El passat 3 d'aquest mes moria a Figueres, d'un infart de miocardi, el bateria del mític grup heavy metal català Sangtraït (que van deixar els escenaris l'any 2002), Martín Rodríguez, nascut a Huelva l'any 1955. Els que vam ser fans del grup de l'Empordà, vam rebre la notícia amb tristesa i melangia. Malauradament ja mai tornarem a veure els Sangtraït amb la formació històrica. No recordo quin any els vaig veure per darrera vegada. El què sí que recordo és l'actuació del Martín i el cantant, el Quim Mandado, al Centre Cultural de Terrassa amb la banda Los Guardians del Pont, acompanyats d'una petita orquestra de corda, on van recuperar un bon grapat dels mítics Sangtraït. Grans.

Adéu Valverde, hola Setién.

Presentació del nou tècnic del FC Barcelona aquesta tarda.

Després de l'eliminació a mans de l'Atlético de Madrid a les semifinals de la Supercopa d'Espanya el passat dijous, els dirigents del Barça van començar a moure's per substituir al tècnic de les dues darreres temporades, Ernesto Valverde. Reconec que, personalment, i diria que per a la majoria dels aficionats culés, aquest canvi sobtat ha estat del tot inesperat. Si s'hagués fet al final de la darrera campanya, o al final d'aquesta, o fins i tot després d'alguna patacada major el que restava d'aquesta temporada, hagués estat molt més comprensible. En canvi, que es faci ara, de pressa i corrent, pel fet d'haver quedat eliminats a la Supercopa, doncs no sé, sembla un xic precipitat.

En tot cas, no podem negar que hi havia un bon gruix d'aficionats que criticaven constantment a Valverde i el joc que oferia l'equip. Molts encara viuen del Barça gloriós de Guardiola, o dels darrers anys, quan hi havia futbolistes com Xavi, Iniesta, Puyol, Álves, etc., i voldrien veure el Barça jugant com aleshores, i sobretot, guanyant com aleshores. Feina complicada. Li desitjo tota la sort del món al Quique Setien. D'entrada, reconec que m'agrada el seu estil atrevit de futbol, que ha demostrat a clubs com el Las Palmas o el Betis. Tan de bon aconsegueixi conjuntar l'estol de figures que té, i les motivi per continuar guanyant títols i,s sobretot, continuar esforçant-se al màxim. Tasca complicada amb tant de veterà que ho ha guanyat tot...

Que es fotin!

Comín i Puigdemont a la sessió del Parlament europeu d'aquesta tarda, a Estrasburg.

Sabeu, aquelles ocasions que només et surten improperis de la boca i ganes de fotre una bona botifarra a l'enemic? Doncs avui és un d'aquells dies. Finalment, Puigdemont i Comín han accedit al Parlament europeu com a diputats amb tots els ets i uts. Una puntada a l'estòmac dels ultraespanyolistes més cavernícoles i demofòbics. Foteu-vos!

Un rei Melcior passat de voltes.

Fa una setmana exacta de l'escena aquesta, viscuda a la tradicional cavalcada de reis de la meva ciutat, Terrassa. Algun(s) brètol(s) es van dedicar a fer punteria amb el rei Melcior, amb els caramels que havien recollit, dels milers que se'n llencen. I l'home va perdre els estreps i s'hi va tornar llançant grapats de caramels amb tota la fúria...

Una escena lamentable en un dia "màgic" on hi ha milers d'infants pendents dels seus estimats Reis d'Orient. A la cavalcada de Terrassa, cada any hi ha algun incident desafortunat. De fet, és l'acte popular que atreu més gent als carrers del centre de la ciutat de tot l'any. Hi ha una multitud de gent seguint el seguici reial, i quan no és algun babau que es llença a recollir un caramel sota les rodes d'un tractor, és (o era) el cavall que s'esfondrava enmig de la multitud o que començava a fer moviments descontrolat i aclaparat...

Em penso que caldria repensar això del llançament continu de tants i tants caramels (que en moltes ocasions acaben a les escombraries o directament al terra), perquè la gentada no s'obsessioni en recollir-los i se centri en veure passar les carrosses i saludar ses majestats. Potser se'n poden tirar alguns per no perdre del tot la tradició, però no cal que es faci des de totes les carrosses, i per descomptat, no cal que sigui en la quantitat desproporcionada actual.

Els horaris escolars han de canviar.

Acabo de descobrir, gràcies a un article del Criatures de l'Ara, aquesta campanya que van engegar la fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) el juliol del 2019, sobre la gestió del temps escolar. Em sembla molt interessant endegar el debat sobre els temps escolars, ja que també sóc dels que considera que els horaris escolars no van gens a favor d'un aprenentatge pausat i que respecti els ritmes i els interessos de tots i cadascun dels alumnes.

Operació Judes: terrorisme d'estat.

Avui han sortit de la presó els dos darrers, dels 9 en total, independentistes detinguts des del passat mes de setembre, arrel de les protestes per la sentència del judici contra els líders i polítics catalans. L'objectiu de l'Operació Judes era la de desactivar la creixent radicalització de les protestes als carrers, i per fer-ho possible, van activar-se immediatament tots els poders de l'estat (tribunals, policials, polítics, mediàtics...) per tal de desactivar el moviment. A través de pistes i acusacions falses de la Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional va emetre les ordres de detenció contra els presumptes CDR, que van ser segrestats fins i tot de matinada a les seves llars, a la força, i en presència de les seves famílies. I encara hi va haver gent, fins i tot a les files independentistes, que van avalar la tesi dels mitjans i de l'estat espanyol, i van criminalitzar ja d'entrada els detinguts, que en el cas dels darrers alliberats, han passat més de 3 mesos a la presó.

Ràbia, impotència, odi... Ni oblit, ni perdó!!!