El "temazo" del dimecres. Companyia Elèctrica Dharma i Grallers de l'Acord - "Stella Splendens".

Fa qüestió d'un mes vaig anar al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) a veure l'espectacle d'homenatge als Grallers de l'Acord, banda vilanovina pionera en la recuperació de la gralla com a instrument popular i d'acompanyament musical de molts grups de cultura popular i tradicional catalana, que enguany celebren 40 anys de trajectòria. Al CAT van obrir la nit els homenatjats que van fer quatre o cinc temes. Després els va seguir tres grups més de diversos estils, que tenien la gralla com a protagonista.

En un dels moments de l'acte vam poder veure un vídeo d'alguns dels moments viscuts pels vilanovins, i va aparèixer un fragment de la seva col·laboració al concert del 20è aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma, l'any 1994, al Palau Sant Jordi. Malauradament no he trobat aquella gravació a la xarxa, però sí l'enregistrament àudio. Curiosament, aquesta cançó és un cant gregorià que vaig estudiar a 1r o 2n de BUP i que, de tant en tant, encara em ve al cap i recordo algunes paraules de la lletra. Impossible no cantar-la quan entro en alguna església catòlica amb bona acústica.

La vella i la nena amb espelmes.

Peter Paul Rubens, 1616-17, Oude vrouw en jongen met kaarsen

- Iaia, vols dir que no seria millor mirar la tele amb el llum obert?

- No filla meva, ja veuràs que divertit i emocionant és veure-la amb un parell d'espelmes enceses.

- A mi em fa una mica de iuiu. A més, el programa aquest de "Crims" que t'agrada a tu, a mi em fa tenir malsons.

- Què dius ara nena? Malsons? Però si parlen de casos del passat. A més, aquí al mas no hi venen assassins ni violadors...

- Com ho saps? Tampoc havia entrat mai un assassí al pàrquing del Putxet fins que va entrar-hi un.

- Però els bojos aquests només viuen a les ciutats, on la majoria són bojos. Al camp no n'hi ha de tarats d'aquests.

- Ah no? I aquell parell que vivien a Collserola com animalons? Van creuar camps i masies en la seva fugida de la policia.

- Quins? El Picatoste i el Brito? Però aquell parell són a la garjola ben tancadets. No cal patir.

- Però hi pot haver altres Picatostes i Britos!!

- Ja se'n cuidarien d'apropar-se al mas. Tinc l'escopeta carregada. I abans que arribessin a la porta els gossos ja els haurien fet fora.

- I si els enverinen? I si no et donen temps a agafar l'escopeta?

- I si cau un avió del cel just a sobre la casa... no imaginis tant nena!

- Ahir vaig somiar que venia l'infermer del geriàtric d'Olot a cuidar-te perquè havies caigut del llit i anaves en cadira de rodes.

- Doncs no sé com s'ho devia fer per sortir de la presó.

- Iaia, no podem veure un capitol de Bola de Drac amb els llums encesos?

- Nena, no siguis tòtila, que ja tens deu anys. Anem a veure "Crims" que avui parlen del cas del violador del Raval.

- D'acord, però podries encendre un parell d'espelmes més?

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de febrer.

Si només veus la meitat de l'esport, potser és que t'han saltat un ull amb una pilota de goma.

Tenim un govern molt sensibilitzat amb l'esport femení, però que se li'n refot que un bon grapat de catalans hagin perdut un ull a causa dels projectils llançats per la policia (espanyola i catalana) quan exercien el seu dret a protesta i manifestació. Sembla com si els fets de l'1O, o les protestes post-sentència dels Presos Polítics, els quedessin molt lluny ja. 

Si aquesta classe política ens ha de dur a la independència, anem arreglats...

Arròs a Sant Feliu del Racó.

Si em demanessin que triés quins són els meus menjars favorits, segur que la paella estaria al top-5. La de peix, és clar, amb les seves gambes, sípia, calamar, i escamarlans. A mesura que m'he anat fent gran, l'he apreciat cada cop més, acompanyada d'un vi blanc fresquet, evidentment. Em resulta impossible no repetir si n'ha quedat a la paella. La meva mare té la mà trencada i fa un arròs insuperable, però darrerament, amb els amics, quan ens trobem per fer un àpat, les paelles estan agafant protagonisme, com avui a Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès). I avui m'ha tocat pringar una mica i posar-me davant del foc, i considero que l'obra (gastronòmica) ha quedat força bona. I, naturalment, he repetit.

Bola de Drac: 30 anys de la seva estrena en català.

Un dia com avui de fa 30 anys TV3 estrenava la sèrie infantil japonesa "Bola de Drac", que va esdevenir un èxit d'audiència inesperat, i una moda amb milers de fervorosos seguidors joves al llarg dels 90's. Va ajudar, a més a més, milers d'infants catalans a aprendre i/o desenvolupar la llengua catalana, ja que a la sèrie s'hi va enganxar tothom, catalanoparlants i castellanoparlants.

Recordo que els primers episodis de la sèrie em van impactar força i m'hi vaig enganxar de seguida. Després, a mesura que els capitols se centraven en lluites interminables vaig anar perdent l'interès, i diria que la segona època de "Bola de Drac Z" ja no la vaig seguir a penes.

Potser avui dia, amb la multitud de canals televisius que hi ha, i les plataformes d'internet, és difícil que els infants s'enganxin a sèries a través de TV3, i potser per aquest motiu, sembla com si la televisió pública hagués llançat la tovallola de competir per captar el públic infantil, i només cal veure com ha decaigut el nivell del seu canal infantil, el Club Súper 3. Trist, perquè és un dels principals instruments per normalitzar el català a nivell social.

La Mola un dia de boira baixa.

Avui he tornat a pujar a La Mola a dinar durant la pausa del migdia a l'escola. M'ho he hagut de pensar dues vegades, i fins i tot he fet un gir sencer a una rotonda de Matadepera donant voltes al cap (i a la rotonda) de si pujar o no pujar, ja que el temps no acompanyava gaire. Al final m'he decidit i he pujat, i no me n'he penedit gens. Malgrat la boira baixa, no feia gens de fred i, a més a més, a dalt al restaurant no hi havia ningú dinant i m'han atès amb molta celeritat.

A la baixada he pres alguna instantània pels camins propers al cim pel Camí dels Monjos que em recordaven a algunes pelis d'aventures o fantàstiques. Sempre et pots mirar La Mola amb ulls diferents.

Aquí no hi ha boira, però aquesta imatge m'ha emboirat els ulls.

El "temazo" del dimecres. Mr. Freak Ska - "Tal faràs, tal trobaràs".

El Jaume Cuadrada és un mataroní amant de les músiques jamaicanes des de ben jovenet. Recordo conèixe'l a finals dels 90 o principis del 2000 en un concert de La Thorpe Brass al Morell, on em va ensenyar les tres formes bàsiques de ballar l'ska clàssic. L'any 2001 formava la banda The Cabrians, amb la qual encara toca la guitarra, i el 2011 formava els Mr Freak Ska, on a més de tocar la guitarra fa de cantant principal.

El seu primer àlbum amb aquesta banda va aparèixer l'any 2011 sota el títol de "Ska Casolà", amb aquest videoclip promocional. Una cançó d'ska clàssic amb la lletra en català.