El pati blau.

 

"El pati blau" (Santiago Rusiñol).

Els estius m'encantava anar a la masia dels avis i em passava les hores al pati blau llegint assegut al banc de pedra o a una de les cadires plegables de fusta, com les que posaven per la Festa Major del poble a l'envelat. Els avis també sortien al pati força sovint, sobretot els vespres ben sopat a fer tertúlia o a prendre l'aire. Cada tarda quan el sol començava a minvar l'avi agafava la regadora i regava totes les plantes sense deixar-se'n ni una. La veritat és que el pati feia goig. De tant florit semblava un jardí d'aquests de les cases dels senyors. I és que els meus avis no eren pas rics, però les plantes del jardí no tenien res a envejar a les plantes dels jardins de la gent de calés que vivia al poble.

De tant en tant, al pati s'hi colaven alguns animalons com coloms, sargantanes, cargols, o ratolins fins i tot. Era prou gran com perquè no ens molestéssim els uns als altres. I jo m'entretenia observant-los, fins que sortia l'avi i els feia fora. Bé, els feia fora si podia, perquè en ocasions les pobres bèsties no feien cas a l'avi i acabaven esclafades amb l'escombra, si no s'havien quedat abans atrapades en alguna de les trampes que l'avi col·locava en diversos llocs.

Recordo un cop que va aparèixer al pati una cabra i ningú va saber com hi havia arribat. Segons la teoria de l'avi, es devia haver escapat d'un ramat que solia pasturar pels voltants del poble i s'hauria despistat fins a arribar a la casa dels avis, i hauria saltat la tanca del pati aprofitant que algun veí hagués deixat una bala de palla al terra al costat del mur per la banda de fora. En tot cas, com que no va venir cap pastor a reclamar-la, l'avi la va vendre al carnisser del poble i en va treure cent pessetes. 

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de setembre.

El "temazo" del dimecres. Che Sudaka - "Almas rebeldes".

 

Aquest cap de setmana se celebren les festes de La Mercè de Barcelona, on els Minyons hi portàvem cada any els nostres millors castells, i on també he pogut assistir a un bon grapat de concerts i espectacles, tot i que les multituds que es mouen per la capital atabalin un xic.

Una de les bandes que segur que he vist en concert a La Mercè són els Che Sudaka, un grup format a Barcelona per músics colombians i argentins, que feien una barreja accelerada de cúmbia, ska i hip hop. Una banda nascuda a finals dels 90's al voltant de la plaça del tripi, on el mestissatge a l'òrbita de Many Chao era el que es portava (Dusminguet, Cheb Balowsky, etc.)

Aquest tema el van incloure al disc "Mirando el mundo al revés" de l'any 2007.

Erupció del volcà "Cumbre Vieja" de La Palma.

Aquesta setmana ha començat amb les impactants imatges als mitjans i a les xarxes socials de l'erupció del volcà Cumbre Vieja, a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries. El volcà que havia estat inactiu més de 50 anys, va començar a donar els primers avisos el dia 11 de setembre segons els geòlegs i sismògrafs, i finalment ha acabat esclatant i llençant lava, fum i gasos. De moment ja s'ha endut unes desenes de cases amb l'allau de lava acumulada, tot i que molt probablement la xifra total de damnificats serà molt més elevada ja que tot just acaba de començar a expulsar lava i segons diuen els experts pot estar vàries setmanes actiu. Dramàtic i impactant alhora.

Centenari Freire.

 

Tal dia com avui fa 100 anys naixia a Recife, Brasil, el pedagog Paulo Freire, un dels referents en l'educació alliberadora i per la transformació social. Les seves idees educatives el van dur a la presó i a l'exili.

Freire va treballar sempre amb les capes més desfavorides de la societat per tal de donar-los l'oportunitat d'emancipar-se a través de l'educació. Pensava que educant el poble podria acabar amb les desigualtats i la injustícia. Va crear un mètode d'alfabetització que ha estat referent a nivell mundial.

Segons Freire, els educadors hauríem de ser utòpics, amb un compromís social i polític amb un component revolucionari. 

Freire va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 de febrer de 1988.

(Sembla que) ara sí, tornen els castells!

 

3d6 dels Castellers d'Esplugues "Cargolins" amb motiu de la seva Festa Major.

Els Castellers d'Esplugues van fer ahir el primer castell des de l'inici de la pandèmia de la Covid amb motiu de la Festa Major de la ciutat baixllobregatina, després que el Procicat anunciés el nou protocol de mesures per a l'activitat castellera i es passes de grups de 25 a 160 persones. Així doncs, aquest 3d6 és el primer castell més enllà dels pilars de 4 que s'havien vist fins ara. Una molt bona notícia per al món casteller que podra reemprendre l'activitat d'una manera molt semblant a com ho feia abans de la pandèmia, tot i que amb les diferents mesures de protecció. 

Amb aquest nou protocol encara no es podran portar a plaça, ni assajar, els castells més grans amb grans pinyes, folres i manilles, però segurament començarem a veure els primers castells de 7 i, fins i tot, 8 pisos ben aviat.

Ja tocava!! Endavant castellers!

La "caseta" d'eines del subdelegat del govern a Tarragona.

 

Aquests dies s'ha difós a través dels mitjans de comunicació la imatge de la caseta d'eines, de 40 m2 i dues plantes, que s'ha fet construir el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Sabaté (PSC), al poble de Roquetes, al costat de la muntanya dels Ports. Parabòlica i tot s'havia instal·lat el sapastre! Tenen uns pebrots que se'ls trepitgen aquests polítics corruptes. Per pixar i no treure gota. Quina barra!!! A la presó el fotia jo de cap.

El "temazo" del dimecres. Pink Floyd - "Wish you were here".

 

Tal dia com avui de l'any 1975, l'any del meu naixement, veia la llum el novè àlbum dels britànics Pink Floyd, de títol homònim al d'aquesta cançó, on continuaven explorant amb diferents efectes de so a través de sintetitzadors. Un dels clàssics més populars dels britànics d'aquells que passen de generació en generació i que mai queden en l'oblit.