Abraçades.

 

Avui m'ha passat una d'aquelles coses que em fan estimar la meva feina i que m'emocionen. Al matí a l'hora d'entrar a escola, una alumna de 6 anys que era de les primeres a la fila m'ha volgut abraçar fort i m'ha dit a l'oida "t'estimo". Em meravella com els (alguns) infants d'aquestes edats expressen de manera tan directa els seus primitius sentiments. I només portem dues setmanes de classes! Evidentment li he contestat que jo també me l'estimava i he continuat saludant i donant la benvinguda als alumnes que hi havia a la fila.

No sé quins mecanismes psicològics fan que anem perdent la capacitat de dir "t'estimo". Potser és que s'incrementen els nivells de vergonya a exposar els nostres sentiments, o que aprenem que la gent no va dient t'estimo per la vida. En tot cas, és una de les coses més boniques que et passen quan atens infants menors de 7 anys.

60è aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra.

 

CANÇÓ DE LA SETMANA

     Els dilluns,
     trèmula primala!
Ens veiem, i ens trobem junts
     a l'escala.

     Els dimarts,
les postures, les amigues...
     Espineta d'arç,
     penes i fatigues.

     Els dimecres 
     ja no sé
si m'estimes o m'execres, 
clavellet del meu carrer.

     Els dijous
enfilem les coses dretes:
     quatre sous
    de rialletes.

     Els divendres
la mirada em fa que sí.
     Llavis tendres,
que sereu o no per mi?

     El dissabte
tot camina arrenglerat...
     Si el cor capta,
va olorant la caritat.

     El diumenge,
violeta, cafè i rom...
Al meu braç ella es repenja
     i... ja hi som!

Puigdemont retingut i alliberat a Sardenya.

 

La "justícia" espanyola no es cansa mai de fer el ridícul i divendres va orquestrar un arrest del MHP a l'exili, Carles Puigdemont, a l'illa de Sardenya, aprofitant el viatge de l'ara diputat del Parlament europeu a l'Alguer per assistir a l'Aplec Folc.

Dos policies de paisà el van detenir el dijous al vespre i el va conduir fins la presó de Sàsser, on va passar la nit fins que l'endemà la justícia sarda va decidir deixar-lo en llibertat sense mesures cautelars i no extradir-lo.

Una altra plantofada amb la mà oberta per a la "justícia" espanyola i per l'estat espanyol que torna a quedar en evidència davant la comunitat internacional.

He tornat.

 

Doncs per fi ha arribat el dia. Gairebé dos anys després del meu darrer assaig amb els Minyons (per la Diada de la Colla el novembre del 2019), ahir vaig poder tornar a gaudir de les sensacions d'entrar al pati del local a fer castells i retrobar-me amb un bon grapat de bons amics. Dues hores llargues d'assaig, moltes proves de castells nets per treballar els castellers del tronc, i algunes pinyes per matar el cuquet de la gent de pinya. Amb mascareta, evidentment.

Ens queden unes setmanes de la tot just acabada de començar temporada castellera, i la intenció és agafar la millor forma possible per encarar la propera, que esperem que sigui amb plena normalitat, al màxim. Tenim pel davant un bon grapat de diades castelleres. Hi ha ganes de castells i de retrobaments.

Som-hi!

El pati blau.

 

"El pati blau" (Santiago Rusiñol).

Els estius m'encantava anar a la masia dels avis i em passava les hores al pati blau llegint assegut al banc de pedra o a una de les cadires plegables de fusta, com les que posaven per la Festa Major del poble a l'envelat. Els avis també sortien al pati força sovint, sobretot els vespres ben sopat a fer tertúlia o a prendre l'aire. Cada tarda quan el sol començava a minvar l'avi agafava la regadora i regava totes les plantes sense deixar-se'n ni una. La veritat és que el pati feia goig. De tant florit semblava un jardí d'aquests de les cases dels senyors. I és que els meus avis no eren pas rics, però les plantes del jardí no tenien res a envejar a les plantes dels jardins de la gent de calés que vivia al poble.

De tant en tant, al pati s'hi colaven alguns animalons com coloms, sargantanes, cargols, o ratolins fins i tot. Era prou gran com perquè no ens molestéssim els uns als altres. I jo m'entretenia observant-los, fins que sortia l'avi i els feia fora. Bé, els feia fora si podia, perquè en ocasions les pobres bèsties no feien cas a l'avi i acabaven esclafades amb l'escombra, si no s'havien quedat abans atrapades en alguna de les trampes que l'avi col·locava en diversos llocs.

Recordo un cop que va aparèixer al pati una cabra i ningú va saber com hi havia arribat. Segons la teoria de l'avi, es devia haver escapat d'un ramat que solia pasturar pels voltants del poble i s'hauria despistat fins a arribar a la casa dels avis, i hauria saltat la tanca del pati aprofitant que algun veí hagués deixat una bala de palla al terra al costat del mur per la banda de fora. En tot cas, com que no va venir cap pastor a reclamar-la, l'avi la va vendre al carnisser del poble i en va treure cent pessetes. 

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de setembre.

El "temazo" del dimecres. Che Sudaka - "Almas rebeldes".

 

Aquest cap de setmana se celebren les festes de La Mercè de Barcelona, on els Minyons hi portàvem cada any els nostres millors castells, i on també he pogut assistir a un bon grapat de concerts i espectacles, tot i que les multituds que es mouen per la capital atabalin un xic.

Una de les bandes que segur que he vist en concert a La Mercè són els Che Sudaka, un grup format a Barcelona per músics colombians i argentins, que feien una barreja accelerada de cúmbia, ska i hip hop. Una banda nascuda a finals dels 90's al voltant de la plaça del tripi, on el mestissatge a l'òrbita de Many Chao era el que es portava (Dusminguet, Cheb Balowsky, etc.)

Aquest tema el van incloure al disc "Mirando el mundo al revés" de l'any 2007.

Erupció del volcà "Cumbre Vieja" de La Palma.

Aquesta setmana ha començat amb les impactants imatges als mitjans i a les xarxes socials de l'erupció del volcà Cumbre Vieja, a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries. El volcà que havia estat inactiu més de 50 anys, va començar a donar els primers avisos el dia 11 de setembre segons els geòlegs i sismògrafs, i finalment ha acabat esclatant i llençant lava, fum i gasos. De moment ja s'ha endut unes desenes de cases amb l'allau de lava acumulada, tot i que molt probablement la xifra total de damnificats serà molt més elevada ja que tot just acaba de començar a expulsar lava i segons diuen els experts pot estar vàries setmanes actiu. Dramàtic i impactant alhora.