10 anys sense Mandela.

 

Avui fa 10 anys moria a Johannesburg, als 95 anys Nelson Mandela, líder de la revolta antiapartheid a Sud-àfrica, que va arribar a ser President (1994-99) després de guanyar les primeres eleccions no segregades l'any 1994, convertint-se en el primer president negre del país. 

Mandela va passar 27 anys a la presó per la seva lluita contra el sistema d'apartheid dins de l'ANC (Congrés Nacional Africà). Va ser alliberat l'any 1990 gràcies a la pressió internacional, i el fet de convertir-se en un símbol de la lluita antiapartheid. 

Va obtenir el premi Nobel de la pau per la gran tasca per a la reconciliació nacional i l'establiment d'una democràcia no racial al país.

"La bicicleta" (Joana Raspall).

 

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou. 

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

(Avui es compleixen 10 anys de la mort de Joana Raspall).

50 de l'Albert.

 

Doncs sí tu, ens fem grans (afortunadament i malaurada), i el germà del mig, l'Albert, arriba també als 50, com va fer el gran fa tot just 21 mesos i mig. A mi me'n falten 23, i ja començo a fer-me a la idea que aviat seré un cinquenton més. Sembla mentida. Em sembla com si fos ahir que encara jugàvem al carrer de sota de casa, i al poble, a Viladecavalls, o quan l'ajudava a la junta dels Minyons i descarregàvem castells inèdits ben a prop l'un de l'altre... 

No sé què farem els propers 10, 20, 30 o els anys que visquem, però estic convençut que, fem el que fem, estarem a prop l'un de l'altre com sempre. Endavant les atxes.

30 anys de la mort de Pablo Escobar.

 

Tal dia com avui del 1993 era abatut, a mans d'un grup de paramilitars, Pablo Emilio Escobar Gaviria "el patró", cap del càrtel de Medellin, responsable de milers de morts a conseqüència de la guerra que va declarar contra l'estat colombià, càrtels rivals, grups de paramilitars, i tothom que es poses a la seva contra. Tants enemics tenia que es va convertir en l'home més buscat del món, i malgrat el nombrós exèrcit de col·laboradors i sicaris que el defensaven, i una elaborada estratègia per amagar-se i escapolir-se contínuament dels que el perseguien, va acabar sent localitzat gràcies a la tecnologia de seguiment de les (continues) comunicacions telefòniques amb els seus familiars.

El temassu del dimecres. Fermín Muguruza - "Yalah Yalah Ramallah".

 

Avui, en el dia internacional de solidaritat amb el poble palestí, us comparteixo aquesta cançó del Fermín Muguruza, interpretada en directe fa 10 anys al teatre Vorterix de Buenos Aires. Un cançó inclosa al seu àlbum "Euskal Herria Jamica Clash" de l'any 2006. Per a l'ocasió va comptar amb la col·laboració de la cantant argentina Malena d'Alessio.

Circ xinès a Terrassa.

 

El passat diumenge va actuar a Terrassa a la Factoria Cultural (antic Centre Cultural), i en sessió doble de migdia i tarda, el Circ Xinès, integrat per una trentena d'acròbates formats a l'escola xinesa del circ i també provinents de la gimnàstica (amb algun medallista olímpic fins i tot).

El muntatge que van presentar diumenge a Terrassa explica, a través de l’acrobàcia, la història d’un jove que, a través dels seus somnis, coneix un fènix. Al llarg de les gairebé dues hores d'espectacle, es combinen els números acrobàtics, de malabars, equilibris, salts increïbles, etc. Amb una perfecció pràcticament absoluta de tots i cadascun dels artistes (meitat nois i meitat noies).

També cal destacar l'escenografia, la gran varietat de vestits que surten a escena, i les músiques d'arrel xinesa que acompanyen cada número.

Per no tancar boca.

Feliç dia del mestre.