El "temazo" del dimecres. Raimon - "Jo vinc d'un silenci".

Del concert del passat mes de novembre al Liceu, de celebració del cinquantenari del primer concert del Raimon a Barcelona, aquesta peça emblemàtica, estrenada també a Barcelona al Palau d'Esports l'any 1975 mentres el dictador agonitzava.

 

Especialment dedicada a un gran casteller terrassenc, membre dels Castellers de Vilafranca, i esporàdic comentarista d'aquest bloc, l'Ignasi Trullàs, que ens ha deixat abans d'hora en un fatal accident.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.