Quadern de bitàcola: cap de setmana molt gratificant.

Jo a la piscina de Matadepera (la dels "pobres"), per Berta Marcet.

Aquest cap de setmana ha estat carregat d'activitats gratificants. Els caps de setmana poden ser tranquils, moguts, tranquils i relaxants, tranquils i avorrits, moguts i gratificants, moguts i aclaparants, i moltes més variants.

Aquest, ha estat un d'aquells caps de setmana molt moguts i molt estimulants. Us faré cinc cèntims perquè us en feu una idea: 

Divendres vaig plegar d'hora de la feina, ja que la setmana passada vam començar la jornada intensiva (alguna cosa bona ha de tenir això de fer de mestre, no?), i vaig retrobar-me amb el Txals que ha tornat del seu enèsim periple asiàtic que l'ha tingut més d'un any fent tombs per diversos països del sud-est asiàtic. Vam quedar amb ell i el Depor i vam anar plegats a dinar a Sant Feliu del Racó, al restaurant del Casino, un lloc molt casolà i amb una terrasseta que ens té enamorats. A banda de que fan uns menjars per llepar-s'hi els dits. Allà va aparèixer, ben dinat, el Guillem, i plegats vam sortir a fer la copa, i tertúlia, a la terrassa. Idíl·lic.

Per la tarda vaig tenir temps de cremar l'alcohol a la sang a la piscina, abans d'anar a assaig de castells. Després d'assaig vaig rebre convidats al meu pis. Un grupet de la Jove que venien per la cursa de muntanya dels Minyons de l'endemà.

Dissabte vaig deixar dormint (o no, perquè a un dels tres li va començar a sonar el mòbil a les 6:00 i no va tenir collons d'aixecar-se a parar-lo) als de la Jove i ben d'hora vaig anar cap a l'Euncet a donar un cop de ma amb els preparatius de la cursa. Em van ubicar a l'arribada cantant els números dels atletes a mesura que anaven creuant la línia de meta. I en acabat, amb el megàfon d'algun sindicat, l'entrega de premis. Un cop tot recollit vam anar uns quants minyons i de la jove a la piscina de Matadepera a fer el primer banyet de la temporada. I d'aquí a dinar a les instal·lacions del club Bonaire, a Cal Suso. Carnaca i algunes birres per apaivagar la calorada...

Un cop acomiadats els de la Jove, que tenien castells per la tarda a Vilanova, ens vam quedar uns quants irreductibles amb ganes d'allargar la tertúlia i la ingesta alcohòlica, i vam passar de la terrassa de Cal Suso a la terrassa de la casa Bauman. Tot molt estival com podeu comprovar. Allà, a l'ombra dels arbres, vam gaudir d'una animada i per moments enrauxada conversa a sis amb l'Albert, la Jessica, el Rubèn, el Timi, i el Guillem. Pensava que el sopar posterior a un "kebab" de l'avinguda del 22 de Juiol seria el darrer dels actes socials de la jornada, però res més lluny de la realitat. Encara ens quedava la festa de celebració del Xè aniversari de la companyia teatral "Qollunaca", que feien a la pista del Casal de Sant Pere i que devia sentir-se fins al Bonaire, on vaig retrobar un parell d'amics més d'aquells que el temps i l'atzar han anat distanciant de la meva vida: el Reixach i el Marc Farré.

Diumenge tocava castells a Barcelona. Era el 44è aniversari dels Castellers de Barcelona, colla amb la que als Minyons ens uneix un sentiment especial. Sense anar més lluny són padrins nostres, i des de fan un munt d'anys coincidim a moltes places. Especialment a la plaça Sant Jaume de Barcelona per La Mercè, i al Raval de Montserrat de Terrassa a la nostra Diada de la colla. Ahir, els de la camisa vermella s'hi van lluir com no ho feien de fa temps (4d8ac, 3d9f, 5d8c), i nosaltres també vam demostrar que anem pel bon camí (4d8a, 3d9f, 2d8f, pd7fc). La tercera colla, Sabadell també va mostrar el seu potencial creixent (3d8, 2d8f, 4d8).

El cap de setmana el vaig acabar amb la família. Dinant a casa dels pares, amb germans, cunyades i nebots. Un bon dinar amb gent estimada. I d'aquí cap a casa, a descansar una mica i encarar la recta final del curs que ja s'acaba...