Aquest migdia s'ha celebrat a la seu de la UEFA a Suïssa el sorteig dels quarts de final de la Champions League. El Barça ha evitat els rivals més perillosos, tot i que haurà d'enfrontar-se a un rival complicat i que té poc a perdre. Aquest fet el fa doblement perillós, ja que el Shakhtar no té la pressió del favorit i pot jugar amb la tranquil·litat de qui parteix amb menys possibilitats (teòriques) d'inici.
Farà bé el Barça i el públic del Camp Nou de no prendre's la eliminatòria com un tràmit, i apretar l'accelerador des del principi, sense donar marge a la sorpresa. S'ha d'assegurar un bon resultat al partit d'anada, a casa nostra, per viajar amb els deures fets i major tranquil·litat a Donetsk. S'ha de recordar les dificultats passades al camp del Shakhtar en visites prèvies. Crec que el Barça encara no ha estat capaç de guanyar en aquell camp en els enfrontaments anteriors. Per algun motiu serà...
Pel que fa a la resta d'emparellaments de la ronda dels quarts, el "bombo" ha volgut que el Madrid estigui enquadrat en el mateix quadre del Barça, enfrontant-se al Totenham anglès, amb la qual cosa, en el cas probable que tant Barça com Madrid passin ronda, es trobarien a la següent ronda de semifinals. Això significaria que els dos equips s'enfrontarien un total de quatre vegades en vint dies, sumant als partits de la Champions, el classic a la lliga i la final de la copa del rei. No sé si el meu cor està preparat per a tantes emocions tan seguides. Posats a triar, prefereixo perdre al Bernabeu a la lliga, passar la ronda de semifinals de la Champions empatant allà i guanyant a casa, i emportar-nos la copa del rei. Quin culer no ho signaria això? Bé, el millor dels millors seria guanyar els quatre enfrontaments i a poder ser de pallissa, però tots sabem que això és pràcticament impossible, per no dir impossible del tot. Tot i que amb aquest Barça de Guardiola, parlar d'impossibles és pixar fora de test la majoria de les vegades.
Inter-Shalke, i Chelsea-Manchester, buscaran l'altra plaça a la final per l'altra banda del quadre. Posats a triar, em decanto per una final, novament, amb el Manchester United. L'Inter millor no després de l'experiència de la temporada passada. El Shalke, no em vull ni imaginar perdre amb l'equip de Raul. I el Chelsea té un equipàs i segur que ens tenen moltes ganes després del que va passar a Stamford Bridge fa un parell d'anys...
Aquesta setmana s'ha anunciat el retorn als escenaris d'una altre mite de la música en català. Si fa uns dies eren els Sopa de Cabra qui anunciaven el seu retorn amb un macro-concert al Palau Sant Jordi al mes de setembre, ara es el torn de Lluís Llach, que reapareixerà en un únic concert a València, el proper dissabte 16 d'abril, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional del País Valencià, i com a acte de rebuig i protesta pel tancament de les emisions de TV3 al País Valencià.
És una llàstima que al País Valencià no puguin veure TV3, però és una sort que aquest fet hagi donat l'oportunitat de tornar a veure i escoltar al gran Llach dalt de l'escenari. Recordo un concert del mateix Llach a València amb motiu de la Diada del País Valencià de farà ja uns deu anys, a la plaça de "toros", acompanyat d'una orquestra i d'un magnífic cor de veus, que em va impressionar força. Aquell dia els organitzadors van estar a punt de suspendre l'acte per una amenaça de bomba a la plaça de "toros", però finalment van decidir continuar endavant i, per sort, l'amenaça va quedar en simple ensurt.
Diuen que enguany s'espera una assistència d'unes 60.000 persones a la manifestació i al concert final. A mi m'agradaria ser-hi i faré el possible per anar-hi. Cada dia m'agraden més les cançons del Llach i crec que pot ser una oportunitat única per tornar-lo a escoltar en directe, reviure el passat, protestar pel present, i lluitar per un futur millor. Esperem que tot es desenvolupi amb normalitat i que no tinguem notícies dels grups més reaccionaris, blaveros i fatxes de València. Per tant, no s'espera la presència als actes del Camps, la Rita Barberà, ni cap de la seva camarilla.
Us deixo amb una perla del Llach. Una de tantes. Aquest serà el "temazo" de la setmana.
I el guanyador és... El Pilar de 9 amb folre, manilles i kurtits!!!
La quantitat de vots rebuts ha estat de 26, distribuits de la següent manera:
pd9fmk: 14
2d8net: 3
3d9net: 4
9d8: 1
3de8ps: 4
Espero que a partir d'avui els tècnics de la colla tinguin clar quines són les preferències dels votants del meu bloc de cara a la temporada castellera que encetem. El cotó no enganya i està clar que el votant (més d'un minyó haurà participat en l'enquesta) es dacanta per aquest monstre de moment inabastable... per una colla si més no.
Ara toca Minyons! Traieu la pols a les velles camises i busqueu la faixa per l'armari que ha arribat l'hora de les grans gestes. No ens podem conformar amb repetir allò que ja vam fer l'any 1998. Hem de donar un pas endavant i afrontar nous reptes, noves il·lusions. Ens cal un esquer per arrossegar més gent als assaigs i pujar el llistó. I aquest esquer es diu pilar de 9 amb folre, manilles i kurtits!!!
Que ens cal per poder-nos plantejar aquest monstre? Primer de tot un pilar de 6 amb cara i ulls, us direu. Doncs a per ell! Tinc l'esperança que enguany trobarem l'alineació del pilar ideal, i que el clavarem. A partir d'aquí, quan tinguem el de 6, el de 7 és un "bufar i fer ampolles". El de 8 un castell que hauríem d'assolir 4 o 5 vegades al llarg de la temporada. I el de 9, la cirereta d'una temporada triomfal!!! També caldrà haver descarregat abans alguns castells més amb folre i manilles. El 2d9fm, i perquè no, el 3d10fm. A la Diada, amb tota la gent de casa, i tota l'ajuda que ens puguin donar els de fora, hem de demostrar al món casteller que les quatre bases són possibles (pinya-folre-manilles-kurtits).
Abans de la Diada però, haurà calgut alguna prova del "papinu" per anar-li agafant la mida. Veig una primera possibilitat als assaigs de Festa Major, després de clavar la del 3d10fm i abans del pica-pica. I potser també per Sant Fèlix, entre el 5d9f i el 4d9net...
Eh! I si no surt enguany, no patiu, que la feina feta servirà de cara al futur. Tenim gent jove i il·lusionada. Segur que si insistim, tard o d'hora arribarà. El que està clar, és que de tant en tant, calen nous reptes per engrescar a la minyonada. Només poden fracassar aquells que ho intenten. Potser ara toca!
Nota del redactor: us puc assegurar que aquest escrit no ha estat realitzat sota els efectes de cap tipus de substància psico-tròpica o al·lucinògena. Per més detalls, em trobareu tots els divendres (i molts dimarts) a partir de les 22:00 al pati d'assaig dels Minyons de Terrassa.
Els Castellers de Vilafranca tornen a la càrrega. Aquest cop amenacen, sembla ser, amb lluir publicitat a les camises a les actuacions. Un cop més, sempre al davant del món casteller, sense importar'ls-hi gaire que n'opina el món casteller al respecte. És la seva política els darrers anys amb la nova junta directiva, i tot i que els resultats castellers els acompanyin, la imatge de colla prepotent, que vetlla pel seu únic interès i que va a la seva, genera gran malestar a la resta del món casteller (a part de tres o quatre colles "amigues" que accepten qualsevol acció dels verds per interès propi).
Potser ha arribat l'hora que el món casteller també es pronunciï d'una vegada i pari els peus als dirigents verds (dic dirigents, ja que la resta de castellers dels verds no en tenen la culpa que aquells actuïn de la manera que ho fan). Espero que a l'assemblea de la Coordinadora del proper dia 26 d'aquest mes, el món casteller en bloc mostri fermesa davant d'aquesta nova "iniciativa verda" i impedeixi que el món casteller iniciï el camí cap a la prostitució publicitària a les camises. I s'ha de deixar clar als CdV que per aquí no passem. I si volen tirar endavant amb la iniciativa, doncs el més lògic seria fer-los fora de la Coordinadora i que vagin definitivament pel seu camí. Si volen crear la "lliga de les estrelles" del món casteller, que es busquin altres colles i altres patrocinadors.
Espero i desitjo que els de la Junta de la Coordinadora no es tornin a baixar el pantalons davant dels verds com ja han fet en més d'una ocasió i actuïn en conseqüència. Si no és així, haurem de malpensar que a la junta de la CCCC hi ha molt interès ocult i que qui mana realment són els CdV.
També espero i desitjo que mentre la colla vilafranquina continuï amb les seves iniciatives unilaterals, passant-se pel forro les decisions de la CCCC, ni la meva ciutat, ni la meva colla, no els convidi a fer castells per festa major, ni en cap altre esdeveniment.
Una mica d'humor a la basca per començar la setmana. L'amic David Giralte de la vella em va passar això fa uns dies i em pixava de riure. Aquests bascos tenen un sentit de l'humor fenomenal i ho demostren cada setmana al programa de la televisió basca "vaya semanita", del qual m'arriben algunes perles de tant en tant. Sabent que és un programa criticat pels d'Intereconomía, segur que ha de valer la pena. Apa, bona setmana a tothom!
Demà dilluns se m'haurà acabat la "moma" de nou dies de vacances. Com ja he comentat en algun altre escrit, l'anomenada "setmana blanca" escolar passarà a millor vida a partir del proper curs, i l'avançament d'una setmana de l'inici del curs al setembre es compensarà amb dies de lliure elecció, més el 7 de gener, que aquest curs havia estat laborable.
Ha estat per mí, una setmana de disbauxa i alegria. De viatges, trobades, festes, convivència, i felicitat, al cap i a la fi. Però la realitat va pel seu camí i em recorda que soc un afortunat i que no em puc queixar ni un xic. Bé, potser sí que continuarè rondinant una mica més... ;) Aquesta setmana blanca ens ha deixat també un bon grapat de moments "negres":
- La força incontrolable i devastadora de la naturalesa ha tornat a actuar contra els humans al Japó, on han estat victimes i testimonis d'un terratrèmol, i del posterior tsunami que s'ha endut ciutats senceres pel davant. Les imatges que s'han pogut veure deixen en evidència al millor dels tècnics en efectes especials de Hollywood. Brutal i realment acollonant.
- El drama dels països àrabs continua. Tot i que el drama japonès ho taparà una mica, està clar que per la zona alguna cosa important es cou. I cada cop sembla més difícil treure l'entrallat de l'assumpte. Qui són els bons?, qui els dolents?, és revolució del poble o està dirigida per interessos ocults?, s'estabilitzarà algun dia la zona amb tants i tants interessos econòmics com hi ha i tants i tants fills de puta sense escrupols com hi ha? Tindrem algun dia uns mitjans de comunicació lliures que ens expliquin tota la veritat?
- Un altre fet dramàtic, tot i que a diferent escala, ha estat la mort d'un company casteller, retirat per qüestions de salut fa anys de la colla, i que els que ja portem uns quants anys per la casa recordem amb carinyo per la seva bondat i alegria. Es tracta del Martí Duaso, antic propietari del bar de la colla i amic de tothom. Era d'aquells catxondos que sempre tenia una brometa a punt o algun comentari simpàtic. El recordaré per una conyeta que sempre feia i que a mi també m'agrada fer: tocar el que no sona a la gent disimuladament, com qui no vol la cosa. Amb el braç penjat cap endarrera i la cara mirant al davant (una mica com el que va fer Michel del Madrid amb el colombià Valderrama). Bon viatge Martí!
- El passat dia 8 es va "celebrar" el dia de la dona treballadora. M'agradaria que ens poguessim oblidar dels "dies de", i que tot l'any visquessim la igualtat, la justícia i la fraternitat. "Son ilusiones"? M'agradaria pensar que no, però la raó em diu que continuarem celebrant "dies de" i cada vegada amb nous motius i noves causes.
Ahir vaig posar fi a la meva particular setmana blanca-negra-groga-vermella d'excesos (gastronòmics, alcohòlics, econòmics, físics, etc.), de viatges, i de "formació". Han estat 7 dies viscuts amb molta intensitat i emoció, i que quedaran gravats en la memòria un bon temps (no dic per sempre, ja que la meva memòria va esborrant records aleatòriament amb el pas del temps).
Començant pel principi, tot va començar de la millor manera el dissabte passat al matí, que em vaig despertar en perfectes condicions i vaig anar a la piscina a fer una mica de salut. Aquesta mitja hora de natació ha estat tot l'exercici físic dels darrers set dies. A partir d'aquí ve la relaxació i l'excés... Comença a casa del Ruben, en una trobada-dinar amb "mikro-punkys" que va començar amb pica-pica, vinet i carn a la brassa, i va acabar amb xarrups de "Chartreusse", "Mezcal" i no recordo si algun més... La següent parada va ser el local de Minyons on vam veure el partit Barça-Saragossa i va caure alguna cerveseta. I en acabat a sopar al "Galaxia" (bar de tapes del barri de Pere Parres que recomano a qui agrada de menjar molt i pagar poc) i cap al recinte firal al ball de màscares.
Diumenge, amb una ressaca de mil dimonis i amb evidents llacunes i forats negres del que havia fet la nit anterior, vaig marxar cap a Cádiz amb l'Ito i el Depor, a viure un dels Carnavals més coneguts i populars que es coneixen.
Vem arribar al vespre a Cádiz, ens vam instal·lar a un hostel de motxil·leros i vam sortir al carrer a viure la festa. Per sort, poc a poc, vaig anar recuperant la salut i les ganes de festa, i vaig començar a gaudir dels espectacles de carrer que se succeïen per tot arreu. Des de les populars"Chirigotas", als "Romanceros", els "Coros", o les "Comparsas" entre altres, hi ha una gran varietat d'"Agrupaciones" que fan del Carnaval de Cádiz, un esdeveniment únic i de gran interès cultural i artístic.
Si tenim en compte que a Cádiz hi viuen prop de 130.000 habitants, i només de "Chirigotas" se'n compten unes 230 (entre legals i ilegals), el que suposa uns 2.500-2.800 chirigoteros, més tota la gent que participa en la resta d'agrupacions, vol dir que un gran percentatge de la població participa activament de la festa. I no només els homes adults, sinó que hi ha agrupacions infantils, juvenils, de dones, mixtes fins i tot... Vaja, digne d'admirar.
Un altre aspecte a destacar és l'ambient de festa al carrer que es viu durant el carnaval. Els carrers cèntrics de Cádiz s'omplen a vessar de gent, per gaudir dels espectacles oficials i no oficials, i per prendre unes copes tot fent-la petar. El "botellón" és un altre signe identitari de la zona i hi ha multiples comerços que el promouen oferint "lots" en oferta per a butxaques poc plenes: ampolla de wisky, dues bosses de gel, i coca-cola de 2 litres per 20 euros, per exemple. Després es fa difícil passar entre la gentada, l'estretor d'alguns carrers i la gran quantitat de bosses, ampolles, llaunes i demés que s'acumula pel terra.
Un punt dèbil, al meu parer, de la festa, és que a part de les actuacions de les diverses agrupacions pels diversos escenaris i carrers, no hi ha música enlloc més, a part de les carpes de fi de festa. Els bars i penyes vàries, solament serveixen menjar i beure, però no hi ha cap mena de música de fons per animar l'ambient. Així que vas passejant pels carrers i trobes multituds de gent al mig del carrer xerrant, bebent i poca cosa més.
Coro de Cádiz
Comparsa
Per continuar la festa un cop acabades les actuacions de les diverses agrupacions, quedaven les dues carpes instalades per l'ajuntament a banda i banda de la bahia, amb música discotequera fins a altes hores. En aquest espai vam acabar les nits ballant i/o bebent al ritme dels classics del moment. És més, jo diria que cada dia es repetien les mateixes cançons i en similar ordre. Fins i tot vaig poder escoltar música catalana: Estopa, El Último de la Fila, Antonio Orozco... tot molt català, jeje.
Després de deixar Cádiz i d'acomiadar-nos del Depor, em vaig quedar amb l'Ito un parell de dies per Sevilla. Tot i el temps plujós que hem tingut, haig de dir que Sevilla és una ciutat encantadora. Edificis majestuosos, una catedral descomunal, una Giralda altíssima, uns carrerons encantadors, jardins per tot arreu... vaja, una delicia per passejar, mirar, veure, beure, menjar...
Giralda de Sevilla
Un fet curiós d'aquesta ciutat és l'estretor d'alguns dels carrers per on han de passar vianants i cotxes. Hi ha voreres que no tenen ni vint centímetres d'amplada i s'ha d'anar amb compte de no patinar quan el terra és moll per si ve un cotxe pel darrera.
També és curiós la gran quantitat d'imatges religioses que es veuen a les parets dels edificis. A part de la gran quantitat d'esglésies, convents, claustres, catedrals, etc., la gent decora les seves cases amb alguna imatge religiosa a la façana, com una verge, un sant, o un Crist (vaja un no, el que hi va haver).
vista des de dalt de la Giralda
A Sevilla no es viu el carnaval amb la intesitat que es viu a Cádiz, però també els encanta la festa i la bona vida. Ho vam comprovar en els diferents àpats que vam fer a la ciutat del Nervión: "tapita" per aquí, "tapita" per allà, vinito per aquí, canyita per allà... Ara ja comencen a preparar-se per la Setmana Santa que en aquesta ciutat es viu amb especial devoció. I poc després, la Feria d'Abril, que enguany celebraran al maig, i que allarga la festa uns quants dies més. Una noia catalana que estudiava allà ens va dir que a la universitat els havien dit que no calia que tornessin després de Setmana Santa, que ja es retrobarien després de la Feria.
Us deixo també un vídeo que vaig gravar en un espai de cultura flamenca bastant alternatiu que vam descobrir anomenat "El Corralón de Castellar" (al carrer del mateix nom). Gori a la guitarra i Carmen al cante. Molt emotiu i molt autèntic.
Bé, i així va acabar el meu periple carnavalesc-andalús de la setmana blanca. Entre coplas, tangos i bulerías, montaditos, cañas i vinitos... una bona experiència a repetir, si és possible. Us ho recomano amb fervor.
