Lluna plena.

Diuen els del diari Ara, que aquesta nit es podrà veure la lluna plena més grossa i brillant dels darrers 18 anys. El fet que no hi hagin núvols que puguin tapar la visió, afavorirà una millor observació d'aquest fenomen.

Jo sóc dels que es queda mig embadalit davant d'una lluna plena. És un dels fenomens astronòmics més encisadors que es poden veure sense necessitat d'aparells tecnològics, motiu d'un bon grapat de llengendes i històries. Un espectacle gratuït i amb programació estable poc valorat per la societat moderna.

Els que tingueu la oportunitat aquesta nit, ja sigui de camí a la discoteca, quan pugeu al terrat a estendre la roba, o a través de la finestra de l'habitació abans d'adormir-vos, no us ho perdeu, segur que valdrà la pena. Penseu que no es repetirà una lluna així fins d'aquí a 18 anys com a mínim. I si teniu a mà una bona càmera fotogràfica, aprofiteu per a fer unes quantes fotos, i després compareu allò que han vist els vostres ulls i allò que ha captat l'ull de la càmera... és curiós, però tot i els avenços tecnològics que s'han anat produint, encara no hi ha res que pugui igualar en emoció, allò que veiem amb els nostres porpis ulls. No us sembla?

Apa doncs, a disfrutar-ho i a gaudir-ho.

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

(Ovidi Montllor, "Corrandes d'Exili")

Barça - Shakhtar Donetsk als quarts.

Aquest migdia s'ha celebrat a la seu de la UEFA a Suïssa el sorteig dels quarts de final de la Champions League. El Barça ha evitat els rivals més perillosos, tot i que haurà d'enfrontar-se a un rival complicat i que té poc a perdre. Aquest fet el fa doblement perillós, ja que el Shakhtar no té la pressió del favorit i pot jugar amb la tranquil·litat  de qui parteix amb menys possibilitats (teòriques) d'inici.

Farà bé el Barça i el públic del Camp Nou de no prendre's la eliminatòria com un tràmit, i apretar l'accelerador des del principi, sense donar marge a la sorpresa. S'ha d'assegurar un bon resultat al partit d'anada, a casa nostra, per viajar amb els deures fets i major tranquil·litat a Donetsk. S'ha de recordar les dificultats passades al camp del Shakhtar en visites prèvies. Crec que el Barça encara no ha estat capaç de guanyar en aquell camp en els enfrontaments anteriors. Per algun motiu serà...

Pel que fa a la resta d'emparellaments de la ronda dels quarts, el "bombo" ha volgut que el Madrid estigui enquadrat en el mateix quadre del Barça, enfrontant-se al Totenham anglès, amb la qual cosa, en el cas probable que tant Barça com Madrid passin ronda, es trobarien a la següent ronda de semifinals. Això significaria que els dos equips s'enfrontarien un total de quatre vegades en vint dies, sumant als partits de la Champions, el classic a la lliga i la final de la copa del rei. No sé si el meu cor està preparat per a tantes emocions tan seguides. Posats a triar, prefereixo perdre al Bernabeu a la lliga, passar la ronda de semifinals de la Champions empatant allà i guanyant a casa, i emportar-nos la copa del rei. Quin culer no ho signaria això? Bé, el millor dels millors seria guanyar els quatre enfrontaments i a poder ser de pallissa, però tots sabem que això és pràcticament impossible, per no dir impossible del tot. Tot i que amb aquest Barça de Guardiola, parlar d'impossibles és pixar fora de test la majoria de les vegades.

Inter-Shalke, i Chelsea-Manchester, buscaran l'altra plaça a la final per l'altra banda del quadre. Posats a triar, em decanto per una final, novament, amb el Manchester United. L'Inter millor no després de l'experiència de la temporada passada. El Shalke, no em vull ni imaginar perdre amb l'equip de Raul. I el Chelsea té un equipàs i segur que ens tenen moltes ganes després del que va passar a Stamford Bridge fa un parell d'anys...

Un nou retorn.

Si tu l'estires fort per aquí

i prohibeixen TV3 al País Valencià,

segur que torna, torna, torna,

i el podrem veure per allà.

Aquesta setmana s'ha anunciat el retorn als escenaris d'una altre mite de la música en català. Si fa uns dies eren els Sopa de Cabra qui anunciaven el seu retorn amb un macro-concert al Palau Sant Jordi al mes de setembre, ara es el torn de Lluís Llach, que reapareixerà en un únic concert a València, el proper dissabte 16 d'abril, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional del País Valencià, i com a acte de rebuig i protesta pel tancament de les emisions de TV3 al País Valencià.

És una llàstima que al País Valencià no puguin veure TV3, però és una sort que aquest fet hagi donat l'oportunitat de tornar a veure i escoltar al gran Llach dalt de l'escenari. Recordo un concert del mateix Llach a València amb motiu de la Diada del País Valencià de farà ja uns deu anys, a la plaça de "toros", acompanyat d'una orquestra i d'un magnífic cor de veus, que em va impressionar força. Aquell dia els organitzadors van estar a punt de suspendre l'acte per una amenaça de bomba a la plaça de "toros", però finalment van decidir continuar endavant i, per sort, l'amenaça va quedar en simple ensurt.

Diuen que enguany s'espera una assistència d'unes 60.000 persones a la manifestació i al concert final. A mi m'agradaria ser-hi i faré el possible per anar-hi. Cada dia m'agraden més les cançons del Llach i crec que pot ser una oportunitat única per tornar-lo a escoltar en directe, reviure el passat, protestar pel present, i lluitar per un futur millor. Esperem que tot es desenvolupi amb normalitat i que no tinguem notícies dels grups més reaccionaris, blaveros i fatxes de València. Per tant, no s'espera la presència als actes del Camps, la Rita Barberà, ni cap de la seva camarilla.

Us deixo amb una perla del Llach. Una de tantes. Aquest serà el "temazo" de la setmana.

Pilar de nouuuuuuuuuuuu!!! amb folre, manilles i Kurtits!

I el guanyador és... El Pilar de 9 amb folre, manilles i kurtits!!!


La quantitat de vots rebuts ha estat de 26, distribuits de la següent manera:

pd9fmk: 14

2d8net:    3

3d9net:    4

9d8:        1

3de8ps:   4

Espero que a partir d'avui els tècnics de la colla tinguin clar quines són les preferències dels votants del meu bloc de cara a la temporada castellera que encetem. El cotó no enganya i està clar que el votant (més d'un minyó haurà participat en l'enquesta) es dacanta per aquest monstre de moment inabastable... per una colla si més no.

Ara toca Minyons! Traieu la pols a les velles camises i busqueu la faixa per l'armari que ha arribat l'hora de les grans gestes. No ens podem conformar amb repetir allò que ja vam fer l'any 1998. Hem de donar un pas endavant i afrontar nous reptes, noves il·lusions. Ens cal un esquer per arrossegar més gent als assaigs i pujar el llistó. I aquest esquer es diu pilar de 9 amb folre, manilles i kurtits!!!

Que ens cal per poder-nos plantejar aquest monstre? Primer de tot un pilar de 6 amb cara i ulls, us direu. Doncs a per ell! Tinc l'esperança que enguany trobarem l'alineació del pilar ideal, i que el clavarem. A partir d'aquí, quan tinguem el de 6, el de 7 és un "bufar i fer ampolles". El de 8 un castell que hauríem d'assolir 4 o 5 vegades al llarg de la temporada. I el de 9, la cirereta d'una temporada triomfal!!! També caldrà haver descarregat abans alguns castells més amb folre i manilles. El 2d9fm, i perquè no, el 3d10fm. A la Diada, amb tota la gent de casa, i tota l'ajuda que ens puguin donar els de fora, hem de demostrar al món casteller que les quatre bases són possibles (pinya-folre-manilles-kurtits).

Abans de la Diada però, haurà calgut alguna prova del "papinu" per anar-li agafant la mida. Veig una primera possibilitat als assaigs de Festa Major, després de clavar la del 3d10fm i abans del pica-pica. I potser també per Sant Fèlix, entre el 5d9f i el 4d9net... 

Eh! I si no surt enguany, no patiu, que la feina feta servirà de cara al futur. Tenim gent jove i il·lusionada. Segur que si insistim, tard o d'hora arribarà. El que està clar, és que de tant en tant, calen nous reptes per engrescar a la minyonada. Només poden fracassar aquells que ho intenten. Potser ara toca!

Nota del redactor: us puc assegurar que aquest escrit no ha estat realitzat sota els efectes de cap tipus de substància psico-tròpica o al·lucinògena. Per més detalls, em trobareu tots els divendres (i molts dimarts) a partir de les 22:00 al pati d'assaig dels Minyons de Terrassa.

Ja hi tornem amb els de sempre!

Els Castellers de Vilafranca tornen a la càrrega. Aquest cop amenacen, sembla ser, amb lluir publicitat a les camises a les actuacions. Un cop més, sempre al davant del món casteller, sense importar'ls-hi gaire que n'opina el món casteller al respecte. És la seva política els darrers anys amb la nova junta directiva, i tot i que els resultats castellers els acompanyin, la imatge de colla prepotent, que vetlla pel seu únic interès i que va a la seva, genera gran malestar a la resta del món casteller (a part de tres o quatre colles "amigues" que accepten qualsevol acció dels verds per interès propi). 

Potser ha arribat l'hora que el món casteller també es pronunciï d'una vegada i pari els peus als dirigents verds (dic dirigents, ja que la resta de castellers dels verds no en tenen la culpa que aquells actuïn de la manera que ho fan). Espero que a l'assemblea de la Coordinadora del proper dia 26 d'aquest mes, el món casteller en bloc mostri fermesa davant d'aquesta nova "iniciativa verda" i impedeixi que el món casteller iniciï el camí cap a la prostitució publicitària a les camises. I s'ha de deixar clar als CdV que per aquí no passem. I si volen tirar endavant amb la iniciativa, doncs el més lògic seria fer-los fora de la Coordinadora i que vagin definitivament pel seu camí. Si volen crear la "lliga de les estrelles" del món casteller, que es busquin altres colles i altres patrocinadors.

Espero i desitjo que els de la Junta de la Coordinadora no es tornin a baixar el pantalons davant dels verds com ja han fet en més d'una ocasió i actuïn en conseqüència. Si no és així, haurem de malpensar que a la junta de la CCCC hi ha molt interès ocult i que qui mana realment són els CdV.

També espero i desitjo que mentre la colla vilafranquina continuï amb les seves iniciatives unilaterals, passant-se pel forro les decisions de la CCCC, ni la meva ciutat, ni la meva colla, no els convidi a fer castells per festa major, ni en cap altre esdeveniment.

Corridas de fumadores.

Una mica d'humor a la basca per començar la setmana. L'amic David Giralte de la vella em va passar això fa uns dies i em pixava de riure. Aquests bascos tenen un sentit de l'humor fenomenal i ho demostren cada setmana al programa de la televisió basca "vaya semanita", del qual m'arriben algunes perles de tant en tant. Sabent que és un programa criticat pels d'Intereconomía, segur que ha de valer la pena. Apa, bona setmana a tothom!

Setmana blanca vs setmana negra.

Demà dilluns se m'haurà acabat la "moma" de nou dies de vacances. Com ja he comentat en algun altre escrit, l'anomenada "setmana blanca" escolar passarà a millor vida a partir del proper curs, i l'avançament d'una setmana de l'inici del curs al setembre es compensarà amb dies de lliure elecció, més el 7 de gener, que aquest curs havia estat laborable.

Ha estat per mí, una setmana de disbauxa i alegria. De viatges, trobades, festes, convivència, i felicitat, al cap i a la fi. Però la realitat va pel seu camí i em recorda que soc un afortunat i que no em puc queixar ni un xic. Bé, potser sí que continuarè rondinant una mica més... ;) Aquesta setmana blanca ens ha deixat també un bon grapat de moments "negres":

- La força incontrolable i devastadora de la naturalesa ha tornat a actuar contra els humans al Japó, on han estat victimes i testimonis d'un terratrèmol, i del posterior tsunami que s'ha endut ciutats senceres pel davant. Les imatges que s'han pogut veure deixen en evidència al millor dels tècnics en efectes especials de Hollywood. Brutal i realment acollonant.

- El drama dels països àrabs continua. Tot i que el drama japonès ho taparà una mica, està clar que per la zona alguna cosa important es cou. I cada cop sembla més difícil treure l'entrallat de l'assumpte. Qui són els bons?, qui els dolents?, és revolució del poble o està dirigida per interessos ocults?, s'estabilitzarà algun dia la zona amb tants i tants interessos econòmics com hi ha i tants i tants fills de puta sense escrupols com hi ha? Tindrem algun dia uns mitjans de comunicació lliures que ens expliquin tota la veritat?

- Un altre fet dramàtic, tot i que a diferent escala, ha estat la mort d'un company casteller, retirat per qüestions de salut fa anys de la colla, i que els que ja portem uns quants anys per la casa recordem amb carinyo per la seva bondat i alegria. Es tracta del Martí Duaso, antic propietari del bar de la colla i amic de tothom. Era d'aquells catxondos que sempre tenia una brometa a punt o algun comentari simpàtic. El recordaré per una conyeta que sempre feia i que a mi també m'agrada fer: tocar el que no sona a la gent disimuladament, com qui no vol la cosa. Amb el braç penjat cap endarrera i la cara mirant al davant (una mica com el que va fer Michel del Madrid amb el colombià Valderrama). Bon viatge Martí!

- El passat dia 8 es va "celebrar" el dia de la dona treballadora. M'agradaria que ens poguessim oblidar dels "dies de", i que tot l'any visquessim la igualtat, la justícia i la fraternitat. "Son ilusiones"? M'agradaria pensar que no, però la raó em diu que continuarem celebrant "dies de" i cada vegada amb nous motius i noves causes.