"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 5 de juliol del 2011

Jove, tu també pots... amagar-te per Festa Major.


Un dels principals maldecaps que deuen afrontar els gestors culturals dels pobles i ciutats (sobretot aquestes darreres) quan arriba la Festa Major, és que fer perquè els joves no molestin gaire i no facin gaire nosa a la resta de ciutadans "normals i corrents". A Terrassa ja fa uns quants anys que l'Ajuntament de la ciutat va resoldre el problema enviant als col·lectius més joves al Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, on s'aplega la gran majoria de nois i noies durant els principals dies de la festa, evitant així que es barregin amb la resta de ciutadans pels carrers de la ciutat on es desenvolupen la resta d'actes. Fent un símil una mica extrem, la festa del Jove a Vallparadís vindria a significar el clavegueram de la festa, on abocar tota la xusma i tot allò que molts prefereixen no veure quan van a fer el volt o a prendre una orxata o un granissat pels carrers del centre.

No fa tants anys, la festa del Jove s'havia fet a places i carrers del centre de Terrassa. Al Portal de Sant Roc, a la plaça Salvador Espriu, o a la plaça Didó. Eren espais cèntrics que permetien als col·lectius joves de la ciutat mostrar a la resta de gent el que feien, tant a nivell musical com d'activisme polític o social, i possibilitaven que el jovent de la ciutat fos visible a la resta de ciutadania i també que es poguessin barrejar amb facilitat en la resta d'actes a altres places i carrers. Actualment la majoria dels joves que acudeixen a Vallparadís es passa tota la Festa Major "amagada" al parc, invisibles a la resta dels terrassencs, a no ser que siguin dels valents-progres que "s'atreveixen" a baixar al parc a fer una passejada, com qui va al zoològic.

Sembla difícil imaginar al jovent de la ciutat novament dins de la festa. Les autoritats (i molts ciutadans) deuen estar encantades amb l'emplaçament actual, i tampoc crec que els organitzadors actuals del Jove es plantegin aquesta qüestió. Potser va sent hora que s'organitzi una festa alternativa de veritat. I a ser possible sense zona tecno per estalviar-nos la xusma maquinera i als quinquis, i de pas les baralles, les males mirades i els problemes en general. El Jove ha canviat molt des que es va introduir l'escenari tecno. La festa ha derivat en un macro-botellón amb una barreja de tribus urbanes que no enganxen ni amb cola (potser sí amb coca): red-skins, skins fatxes, heavys, maquineros, okupes, pijos, latin-kings, punkys... vaja, una bomba de rellotgeria.

Siusplau, recuperem el centre. Fem-nos visibles. Gaudim la nostra Festa Major de ple. Recuperem la reivindicació (política, social, cultural, musical, nacional...). Molestem a qui els molesta. Que són tres dies coi!

dilluns, 4 de juliol del 2011

Actuació de Festa Major històrica.


Ahir a la nostra Festa Major, els Minyons ens vam lluir descarregant tres castells de nou (4d9f, 2d9fm, i 3d9f) i carregant el pd8fm per posar la cirereta final a la nostra millor actuació de la història en aquesta diada. Llàstima de pilar que només vam poder carregar, perquè a dia d'avui és el nostre castell bandera i ahir no es va fer justícia a la feina que s'havia fet fins ara. Tot i així, va tenir molt mèrit poder aguantar el pilar fins la carregada tal i com havia quedat de vençut des de bon inici.

Després de la decepció del passat cap de setmana a Cornellà, la Festa Major de la nostra ciutat ens ha tornat a donar ales per continuar treballant fort el que resta de temporada, i tenim molts objectius pel davant i molt bones sensacions com per enfrontar-nos a aquests grans reptes. Si la sort no ens gira l'esquena, segur que enguany podrem assolir grans fites, i per què no treure'ns algunes espines encara clavades...

Per altra banda, cal denunciar l'actitud rabieta dels Castellers de Terrassa que van tornar a comportar-se com uns menors maleducats a l'alçar el pilar de cinc de comiat sense esperar que féssim nosaltres el pilar de sis, en la jornada de vigília, i van repetir el numeret el diumenge al fer el pilar al balcó sense esperar que nosaltres muntéssim el nostre, i ocupant l'espai central de l'ajuntament amb tota la mala llet. Lamentable! És trist que hagin de fer aquests numerets per fer-se veure i donar pel sac. Ja que per nivell casteller passen desapercebuts, com a mínim es deixen notar amb aquestes rebequeries. 

Vull felicitar als promotors de la iniciativa de despenjar la gran senyera estelada al balcó de l'edifici del costat dret de l'ajuntament. A banda de sentir-me molt identificat amb els valors que representen aquesta bandera, haig de dir que les fotos que he vist de l'actuació han quedat ben xules amb aquest fons estelat.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Així no companys, així no.



Ahir per la tarda es va produir un incident durant l'entrada del Drac al Raval de Montserrat dins dels actes de la inauguració de la Festa Major de la ciutat. Un grup de manifestants dels serveis sanitaris de la ciutat van voler boicotejar l'acte no permeten al grup que fes la seva entrada a plaça com cada any fa molts anys. Van impedir a molts infants i molts ciutadans que no tenen cap culpa dels seus problemes, i que tampoc ho entenen, de gaudir d'un espectacle que mai abans s'havia boicotejat d'aquesta manera (i dic jo, que aquest no deu ser l'únic any en que hi ha hagut retallades i problemes varis).

Em sembla molt bé que la gent protesti. Crec fins i tot que cal protestar més i de manera radical. Però s'ha de saber quan i com, i la protesta d'ahir no va encertar de cap de les maneres el quan. Crec que hi ha moments molt més oportuns com per no haver de fotre als qui volen gaudir de la Festa Major, i dels qui participen anys rere any amb total altruisme i civisme.

Si aquests manifestants volen sumar adeptes a la seva causa, no ho aconseguiran pas de la manera que ho van fer ahir. És més, poden aconseguir l'efecte contrari al desitjat i provocar rebuig entre la ciutadania. Com a mínim molts dels que ahir eren al Raval de Montserrat esperant veure al Drac...

divendres, 1 de juliol del 2011

Arriba la Festa Major.



Ja la tornem a tenir aquí. Un altre any arriba la Festa Major de Terrassa, més festival cultural que festa, però la nostra festa al cap i a la fi. Són tres dies (sí tres, encara que al programa digui sis, perquè a partir de dilluns la cosa està més morta que un cementiri) de gresca, concerts, actuacions castelleres, i trobades amb amics i coneguts amb qui fer-la petar. No és el model de Festa Major que a mi m'agradaria, però igualment intentaré gaudir-la al màxim en les estones que m'ho permetin.

Ja he repasat el programa de dalt a baix i he pres nota de les activitats que més m'interessen cada dia. Espero no perdrem els concerts de Pirat's Sound Sistema i Dr. Calypso d'aquesta nit, Kop el dissabte, Eskassa Llibertat i Hotel Cochambre diumenge, i The Pepper Pots el dilluns. Ah, i els vermuts musicals del local de Minyons de dissabte i dilluns al migdia, i el ball de gralles de diumenge a la tarda. I una estoneta al Raval Infernal i del ball de Serrallonga per no perdre el costum. I evidentment, els castells de dissabte al vespre i diumenge al migdia, on podríem aconseguir la millor actuació per Festa Major de la nostra història amb el 4d9f, el 3d9f, el 2d9fm i el pd8fm!!!

Continuo sense entendre perquè el divendres a les 2:00 ja no hi ha concerts pel centre de la ciutat, i dissabte a partir de les 3:00, el mateix. Ni un dia a l'any ens podem permetre el luxe d'estar de festa al carrer amb música i sarau fins que surti el sol? No estic demanant una setmana sencera de festa sense parar, però que ni un trist dia poguem fer festa tota la nit... vaja, una merda de festa. Espero que no es decideixin a canviar el model de Festa Major, de festival cultural a festa autèntica, quan jo ja tingui seixanta o setanta anys... Les ganes de festa que em quedin a Terrassa les hauré de cremar a san Fermín, on la paraula festa queda curta per definir el que allà se celebra.

Apa doncs, ens veiem pels carrers i les places, amb la birra o el cubata a la mà. Tu convides!

dijous, 30 de juny del 2011

Primera escola pública uniformitzadora a l'Hospitalet.


Acabem de saber que l'escola pública Marius Torres de l'Hospitalet acaba d'anunciar que els seus alumnes portaran uniforme a l'escola a partir del proper curs. La mesura va ser promoguda pel director del centre i ha rebut el suport majoritari de la resta de la comunitat educativa, inclòs el claustre de mestres, el Consell Escolar, i els pares dels alumnes que van votar en referèndum amb un 90% d'acceptació la proposta. Es converteix així en la primera escola pública uniformada des de la dictadura. Us felicito fills!

Un dels principals arguments que esgrimeixen els dirigents de l'escola per justificar l'ús d'uniforme, és el de "dignificar" el centre i l'educació que s'hi dóna. Vaja, entenc doncs, que fins ara en aquesta escola l'educació que es donava era "indigna", igual que el seu alumnat... També vaig escoltar unes declaracions d'una representant de l'equip directiu, on deia que amb aquesta decisió no volien entrar en discussions morals, sinó simplement i pura, en qüestions pedagògiques i educatives. Vaja, i com es pot deslligar una cosa de l'altra? Quan parlem d'educació, no podem deslligar-la d'uns valors que transmetem als alumnes: la solidaritat, el companyerisme, la igualtat, la diferència, el respecte, etc., etc. Com pretén aquesta senyora que no ens fixem en la immoralitat de la seva decisió?

En una escola on prop del 90% de l'alumnat és immigrant, la diversitat de procedències, cultures, llengües, etc. deu ser força elevada. L'Uniformització és el contrari de la diversitat, i com diria aquell, l'uniforme en aquests nivells socio-econòmics, "homogeneïtza la misèria".

Si el que es tracta és d'estalviar als pares el maldecap d'haver de triar la roba pels seus fills cada dia, podem començar a pensar també com facilita'ls-hi la feina de tenir-los nets, ben alimentats, descansats, ordenats, etc., etc. Potser que al final els pares deixaran als seus fills a l'escola acabats de néixer i l'escola els retornarà als 18 anys preparats per la vida moderna.

Per altra banda, és curiós que en ple segle 21, aquesta escola hagi optat per uns uniformes model escola privada anys 60. La faldilla de quadres per les nenes, i el pantaló gris pels nens. Aquests uniformes fan una olor de naftalina i de ranci que no es pot aguantar. Em sembla que la decisió de dur uniforme i la elecció d'aquest té més a veure amb el fet de voler semblar una escola privada (de qualitat) que no pas amb d'altres motivacions de caràcter pedagògic.

Ah, per cert, de les sabates i sabatilles no hem sentit a dir res. Estaran incloses dins de l'uniforme o donaran llibertat de tria? Es compatible la faldilla de quadres amb les sabates de taló? I amb les Marteens de bota? I amb les espardenyes de set vetes? I es faran mocadors especials per a les nenes musulmanes, o podran triar elles?

dimecres, 29 de juny del 2011

El "temazo" del dimecres. KOP "Sols el poble salva el poble"


Aquest dissabte actua a Terrassa un grup emblemàtic de l'escena més alternativa i reivindicativa dels Països Catalans. Després d'una aturada d'uns quants anys a causa de l'empresonament del seu cantant i líder, tornen amb més força que mai als escenaris d'arreu. Si voleu sentir una descàrrega de potència brutal i unes lletres amb missatge, no us perdeu el concert d'aquesta banda el dissabte de matinada al Parc de Vallparadís, dins del Jove tu també pots de la Festa Major de la ciutat.

dimarts, 28 de juny del 2011

Raons per odiar a Alicia Sánchez Camacho.


- Per voler una escolarització bilingüe pel seu fill i per la resta dels catalans, tot i que a Catalunya funciona l'immersió lingüística en català fa molts anys amb molt bons resultats (un èxit com a mínim), afortunadament. Si vol marginar al seu fill amb una educació diferenciada de la resta, que l'apunti en alguna acadèmia privada dels seus amiguets elitistes que segur que l'educaran en la llengua que ella vulgui.

- Per amenaçar amb denunciar als organitzadors del Carnestoltes de Terrassa pel programa en clau d'humor que van editar la passada edició on apareixia caracteritzada de serp. Si aquesta dona no té sentit de l'humor, que s'ho faci mirar. A més, amb senyores com aquesta, el millor que podem fer, és prendre'ns les coses amb humor, amb molt humor...

- Per recolzar la campanya xenòfoba del seu company de partit i nou alcalde de Badalona, Garcia Albiol.

- Per amenaçar al nou govern de la Generalitat amb no donar suport als pressupostos si no es tira enrere la llei anti-taurina. Si vol veure banyes, que s'emmiralli casa seva!

- Per la cara de Carmen de Mairena que li han deixat els injerts excessius de bótox.

- Per ser del PP.

- Per anticatalana (bé, això ja va inclòs amb la darrera).

- Per "pija".

- Per "ultracatòlica".